28 de gener, 2009

El meme dels 7 (Magnífics?)


La Joana, la Reina del Maresme, m'ha convidat a fer un meme; després de molt de temps de no fer-ne, semblava que havia passat "la moda", d'això dels memes. Però m'ha fet gràcia, per això hi participo. Gràcies, joana, per pensar en mi!

__________________________

Les normes són aquestes:
S'ha de linkar a la persona que te l'envia, això ja ho he fet.
S'han de compartir 7 fets sobre un/a mateix/a.
Invitar a altres 7 blocaires deixant els seus noms i els enllaços als seus blogs. I els he d'avisar de que els passo el meme amb un comentari al seu blog.

Crec que ho tinc tot.

Som-hi, doncs!

Les coses de la vida han fet que durant molt de temps, a casa, fóssim 7.

Per tant, se m'acut que puc agafar una de les anècdotes de "Només del mar", aquell blog meu que potser no tothom coneix, i que explica coses de quan a casa hi vivíem en J.S. i jo juntament amb els nostres cinc fills. O sigui: una família "moderna", d'aquestes que són el resultat d'un divorci + una viudetat. Recordeu aquella sèrie "Con ocho basta"? Doncs una cosa semblant...


Som-hi!

És en castellà, perquè en aquell moment jo escrivia en català i en castellà. M'adono que si ho escrivís ara potser canviaria una mica l'estil. Això va ser escrit "tal com raja" i així es va quedar. Sense més preàmbuls, que ja n'hi ha prous, aquí va:

Equipajes

La primera vez que fui invitada a pasar las vacaciones pensé que se trataba de un sueño imposible.
Me invitó a mi y a mis tres circunstancias: circunstancia de 11 años, circunstancia de 8 años y circunstancia de 2 añitos.
“No sabe lo que se hace” – pensé.
Efectivamente, no sabía la que estaba liando, porque desde entonces hasta ahora... uffff
En fin, tres semanas de agosto.
-¿Equipaje?- pregunté ingenuamente.
-Lo imprescindible. Nada más que lo imprescindible, ¿vale?
-Vale.
Para los niños no hubo problema: una mochilita para cada uno, la misma que utilizaban cuando se iban de colonias con el cole. Poquito peso, poquita ropa...
El problema fue para mí: preparé una bolsa tamaño “normal” y empecé a meter cosas imprescindibles del todo: un par de cuadernos, cinco libros, un estuche con las “herramientas” de escribir... no ocupa tanto espacio- pensaba yo.
Vamos a ver: un par de vaqueros (unos cortos y otros largos) mis zapatillas de deporte , la ropa adecuada para correr (¡totalmente necesario en un barco!), dos bañadores, un bikini, un par de vestiditos “por si acaso”, unos zapatitos “monos” para cada vestidito de por si acaso, el secador del pelo, mis cremitas para cada parte del cuerpo (las de día, las de noche, las de después del desayuno, las de después de la merienda...) ¡Cielos! La bolsa llena y aún me faltan las camisetas, camisas, un jersey gordo, la cámara fotográfica, la toalla de baño y...y...y...
No importaba: me lo llevé todo, todo, todo. Casi vacié el armario entero.
Creo que mi capitán aún se está riendo de mi aparición con mis tres circunstancias más bolsa de equipaje para tres semanas en velero.
-¿Adonde crees que vas? ¿A codearte con la jet-set? Nooo, hijaaa, noooo... vamos a navegar. ¡En plan transmundista, hija! ¡eso es la navegación! Para lucir modelitos tienes que ligarte a Mario Conde (menos mal que no le hice caso, de lo contrario estaría hoy bien arreglada, verdad?)
Naturalmente, utilicé exactamente lo imprescindible.
Es decir: camiseta y pantalón corto,bañadores y biquini. Todo lo demás, hay que ver, resultó absolutamente inútil.
Bueno : el caso es que el capi tampoco se quedaba corto : sus dos circunstancias (11 y 9 años), la zodiac, los trajes de agua (que sí utilizamos y más de lo que pudiera yo pensar) , comida para un regimiento (menos mal , hay que ver lo que come la tripulación) patos, gafas, cañas de pescar...
Parecía que nos íbamos a pasar tres años al Caribe en lugar de las tres semanas por la Costa Brava...
La ley de Murphy fue puntual : al cabo de tres días empezó a llover y no paró en dos semanas. El velero que tenía entonces mi querido capitán no era el Swing. Era muy grande (11 metros,aproximadamente) y se llamaba “Menjavents”,nombre de una vela, aunque la traducción literal sería “Comevientos” (que no es)...
Vale, pues navegar, lo que se dice navegar, poco navegamos... pero lo pasamos fenomenal.
En aquel barco hicimos hasta campeonatos de ping pong (así, como suena), leímos, cantamos, jugamos, explicamos historias, comimos, reímos... nadamos, por supuesto (cuando no llovía e incluso bajo la lluvia).
¡Juro por los dioses del Olimpo que yo empecé a navegar así! ¡de verdad de la buena!

______________________________

I a més, érem set! (més endavant, incorporaríem a la nostra vida el Truc, un collie que va ser "el vuitè element").

_____________________

Ara ve la part "xunga": A qui li passo jo aquest meme? (pensant)...


Al Gatot, de "El Gatot"

A la Iruna dels "Camins d'Iruna"

A la Trenzas, de "Tengo una carta para ti"

Al Pere de "Saragatona"



I al Dèric de "Un salt al món"

i a tothom que li vingui de gust fer-lo, evidentment!

15 comentaris:

Striper ha dit...

Carai es raro aixo del equpatge, jo sempre he sentit que les dones poseu lo just i necessari.

Josep Lluís ha dit...

Recullo el meme, és clar que si. El dissabte començo a possar-hi fil i agulla.

Un memepetó

Mar ha dit...

jajajjaja m'imagino el "quadro"!!

Encara no sé com ho heu pogut fer tan bé per arribar on heu arribat tots, havent passat per tant!
No sé si ja m'has entés, és que no em vull extendre que em toca estudiar!

Molts petons!

xurri ha dit...

Hola reinamora, quant de temps sense memes, és veritat que s'havia passat la moda! recullo el guant i quan tingui una estona m'hi poso - ara vaig a dormir que estic ben baldada!!
Petons.

pere ha dit...

Quin recomençament més bonic, Montse, i amb tantes circumstàncies!
Memejaré aquest cap de setmana.
Una abraçada

Gatot ha dit...

recordo aquesta aventura, Montse, d'haver-la llegit... :)

després diran que les drogues cremen neurones... jajajajaja

jo no et dic ni et prometo quan m'hi posaré... però et deixo el meu "recibido y enterado" que es deia abans, molt abans!

a vore si pot ser abans les vaques volin!!!!

petons i llepades, wapíssima!

Joana ha dit...

Gràcies!!
Com sempre, magnífica Reina del Mar.
Petonets

Trenzas ha dit...

Creo que he hecho este meme unas 1.800 veces. A veces con 5 cosillas, otras con 7, otras con músicas, otras a palo seco...
Pero tú no has puesto 7 cosas, sólo que érais 7 personas y no sé si es válido :DDD
Bueno, vale, de acuerdo....
Cuando toque cambiar post, os volveré a contar unas cuantas.
Y si me repito, no protestes.
Petons, lianta :)

Pedra Lletraferida ha dit...

No et penso dir el perquè (apa!) però el relat de la teva estrena al mar, navegant, m'ha emocionat...
O potser sí que te l'imagines el perquè...
Bé, ja en parlem quan es pugui, amb un cafè, que ja toca, ¿o no?.

Una abraçada!

david santos ha dit...

Muy buena postagene!!!
Congracias por compartirla con nosotros.
Abrazos.

mar ha dit...

oh, quin relat!
ja em va emocionar l'altre dia i no vaig poder posar cap comentari... i ara només se m'acut escriure això ...aiiiisss, que bleda que sóc... m'emociono i em quedo muda i burra... en fi...
ens veiem aviat, ehhhh!!!
sobretot reserva't el dia 28
un petó ben gran

Glòria ha dit...

Montse, potser que aquest escrit ho hagi llegit jo en algun altre lloc?? Em sona i molt, ja m'ho diràs.
Fa un temps vaig enviar-te un même, potser era el pont i no et vas adonar, per si el vols fer...
http://gloriette-glorieta.blogspot.com/2008/12/qu-ser-quan-sigui-gran.htmlhttp://gloriette-glorieta.blogspot.com/2008/12/qu-ser-quan-sigui-gran.html

Montse ha dit...

Glorieta: segurament l'havies llegit a "Només del mar".
Ja et vaig dir que el teu meme se m'havia passat, em sap greu, el faré de seguida!!! Un petonet.

Mar, el 28... si, en principi cap problema, encara que no se sap mai, però vaja... gràcies per venir, reina mora!

Gracias por tus palabras, David Santos. Un gusto verte por aquí.

Senyor Pedra, no sé què t'ha fet emocionar, ja m'agradaria que m'ho expliquéssis, eh? va, fes-ho! sisisi, el cafè, a veure si el fem, que a aquest pas haurà de ser una orxata fresca, hehehe...


No et queixis, Trenzas, els memes són una excusa per conèixer-nos una mica més. Au, va, aquesta vegada són 7! petonet, guapíssima!

Joana, gràcies a tu per pensar en mi. Bon diumenge!


D'acord, Gatot, tu miola quan vulguis, però miola :D (hi ha coses que de vegades són pitjors que les drogues dures, buf,buf!)... marrameu!

Pere, ja he vist el teu meme, va d'ulleres, m'ha agradat molt! Gràcies per fer-lo! Petonet endiumenjat!

Xurri, peeeerfecte! Petó i gràcies per recollir el testimoni. Fins ben aviat!

Mar, si et ve de gust, per què no el fas, tu també, el meme? eh? eh? eh? Bon diumengeeeee

Vinga, Josep Lluís, espero el teu meme! Ja hi has posat fil, a l'agulla? doncs ara agafa el didal, no et punxis! petonet.

Striper, carinyu, qui t'ha enganyat? ;) les dones portem més coses a les bosses que estris pots trobar a un "mercadillu"!!! Un petó!

Josep Lluís ha dit...

No se si me'n he sortit però, ja he passat el testimoni dimonieta.

Un petonet

Deric ha dit...

m'apunto per fer-lo