11 de gener, 2009

Com unes castanyoles

Aquest matí ha estat un matí feliç!
En Jordi, en Martí i jo hem anat a passejar "les bèsties" (l'Apu i la Taca). Després han vingut a casa, hem esmorzat i hem esperat la Violeta, que també ha vingut a esmorzar amb nosaltres. Tot el matí amb el meu fill, la meva jove i el meu nét, no sé què més es pot demanar... bé, si, que es quedéssin a dinar, junt amb l'avi, la besàvia, i dos dels oncles i una de les tietes d'en Martí. No hi pot haver millor companyia!

Me'n vaig a llegir una estona, estic feliçment esgotada (ep! exagero! però tinc ganes d'estirar-me a fer el gandul al sofà)

Fa-sol. Estic contenta com unes castanyoles!
ta-rià-ta-rià-pi-tà-xim-pum-ta-rià

10 comentaris:

Striper ha dit...

Jo ara estat estirat una estona al llit ah que bé s'estava.

Carme ha dit...

Bona lecturs i bon repòs, que amb les castanyoles a dins es reposa molt bé

Glòria ha dit...

Quin matí més maco ha fet, oi? Segur que has estat feliç, molt feliç!!!!
Un petonàs, xula!

iruna ha dit...

montse,

natros estos dies també tenim la marina a casa, i també mos trau a passejar. sort de les "bestioles" :)

m'ha agradat molt llegir els teus "ta-riàs" i escoltar les castanyoles en aquell "vidiet".

una abraçada

Joana ha dit...

Doncs t'entenc i molt bé.
Jo gaudeixo també d'aquestes estones.
Petonets

Deric ha dit...

això sí que és un bon diumenge!

el paseante ha dit...

Contenta com un gínjol? Que en vius de bé! I que duri.

- assumpta - ha dit...

Se't veu feliç i m'alegro !
Disfruta del diumenge i gaudeix-lo en tota la seva magnitud, sola o ben acompanyada pero assaborint-lo a cada instant !

:( Aquí no hem vist el sol en tot el dia ... i sembla que demà tampoc ... m'en dones una micona ?

Gràciesssssssss !
;)

Té la mà Maria - Reus ha dit...

Mira el cel brodat de núvols
amb què l'aire s'ens amaga
de la nuesa primera.
Mira el plaer de la terra
al saber‑se fecundada
per l'arrel del seu conreu.

Tinc la temença de l'aire
al vore's nu front al cel
i em sent arrel i et sent terra
i vullguera ésser conreu
bressolat sota la terra
bressolat sota el teu cos
i vullguera ésser saó
que adobara nostres vides,
ésser forcat, ésser rella
per llaurar en el teu cos.

Deixa'm ésser l’hortolà
del verger blanc de ta pell
dels cims altívols dels pits,
dels avencs i aiguavessants.
Tot el teu cos per a mi,
a canvi del meu esforç
per fecundar els teus camps.

fractal ha dit...

Que bé!
Deixo que se m'encomani una mica d'aquesta felicitat teva, tan de persones humanes.
I ballo la música...