19 de novembre, 2008

Reflexions d'aquelles que no serveixen per a res

M'adono que us visito menys des que vaig canviar el disseny del blog, desplaçant els blogs amics cap avall, a la dreta del meu. Pel disseny que té no hi havia cap més manera de fer-ho, ja que volia posar la llista de llibres, que pensava anar actualitzant - cosa que no he fet -
M'adono que sóc tan gandula com qualsevol altre mortal, jo que em pensava que bla bla bla... i no. Sóc exactament igual de gandula. Si no tinc els blogs a la vista, em costa desplaçar el ratolí cap avall per buscar les adreces. Si, ja ho sé, que és increïble, però és.
I m'he adonat, també, que com menys us llegeixo menys us llegeixo. Oi que m'enteneu? És com quan deixes d'anar a una classe o al gimnàs. Ho deixes un dia i et dius "ja no vindrà d'aquí" i ho deixes un altre dia, i un altre i un altre, fins que un bon dia dius "però quant temps fa que no hi vaig?"
He decidit fer reformes. Així que potser trauré la llista de llibres - al cap i a la fi, cadascú llegeix el que li abelleix en cada moment - i us tornaré a tenir "de costat". Em resultarà molt més fàcil anar a veure-us sovint.
Una altra observació que he fet (aquesta ja me l'esperava, era òbvia) és que la gent que no llegeix en català ja no entra al meu blog. Potser si que és normal, ho entenc, però vaig posar un traductor! I és que haver de traduir tot el que escrius cada vegada m'estava resultant una mica feixuc. No tinc tant de temps, caram! Però si jo sóc gandula, segurament és perquè aquesta és una "qualitat" humana. I com a tal, no la tinc només jo. La gent no té ganes de traduir una pàgina amb el traductor. Prefereix la feina feta. Mira que còmoces que som, ostres!
Bé, no passa res. Tot evoluciona, de vegades cap a un cantó, de vegades cap a un altre. I aquest blog, doncs també. L'Arare de tants anys ha donat pas a la Montse que sempre hi ha hagut amagada dins l'Arare. La Montse ha madurat (ep, encara no ha caigut de l'arbre) i les coses són lleugerament diferents. O no tan lleugerament. Les coses van canviant a poc a poc i no ens en adonem fins al dia que reflexionem i diem "però... que diferent que sóc de quan vaig començar a escriure un blog a l'espai del msn!"
I així és, no sé si per sort o per desgràcia. Han passat anys, hem evolucionat. Si n'han passat set o més, ja no tenim ni una sola cèl·lula de les que teníem quan vam començar, són totes renovades, com els cabells - ara platino natural, ves quines coses - segurament algun dels blogaires masculins ja té més d'un pèl blanc a la barba...
Malgrat tot, el que sempre queda és l'estructura interior. Aquesta, més fràgil o més forta, sempre hi és. I aquí estem, ves... anar fent!
*La Montse mira al sostre del blog i diu, emulant Serrat "caldria una capa de pintura"...

11 comentaris:

Mar ha dit...

Masses coses que fas! Jo encara no entenc d'on treus el temps, sabent la quantitat de coses que fas al dia.
També val a dir que només pensar en visitar a tothom, contestar, postejar...són coses que es fan amb il·lusió, però a vegades cooosta posar-s'hi, i després penso..si són 4 clicks! Però és això, deixes de fer-ho un dia per això, l'altre per allò, l'altre perquè ja fa massa que no ho fas fins el dia que t'agafa la inspiració divina i t'hi poses.

Ja ho veus, jo crec que ets capaç de seguir fent-me tu el meu blog i tot. Ep, contractada eh? jajaja. Jo ara no estic amb "forces".

:)

Ramon Aladern ha dit...

La Montse ha madurat... És el que té ser àvia (i jo avi!) jjjjjj
Nota pràctica: per a mi és molt més còmode fer servir el "Bloglines", d'aquesta manera amb un cop d'ull visualitzes a tot@s els que han actualitzat el blog.

Striper ha dit...

doncs ja saps a pintar pero el teu contingut ja es prou atractiu em refereixo a lo que escrius.

Carme Rosanas ha dit...

A mi també em va molt bé veure les actualitzacions a la barra lateral, t'estalvie s d'anar passant blogs que estan igula que l'últim cop que hi vas pasar. Aprofites més el temps.

el paseante ha dit...

No pateixis per llegir blogs. El que has de fer és escriure. Com era allò? Que el llegir no et faci perdre l'escriure?

Montse ha dit...

Mar, tu ara el que has de fer és estudiar! (ja veus, m'estic posant en plan mare, arggggg)


ens veurem demà?

petonetsss

Montse ha dit...

Una confessió, Ramon: no he sabut fer servir el bloglines mai a la vida... digue'm analfabeta! ÔÔ

sé que va molt bé, però jo no sé fer-ho funcionar!!!

Montse ha dit...

Gràcies, Striper, m'encanta que trobis atractiu el que escric, ja saps que em limito a escriure allò que em surt de dintre en cada moment (de vegades us podria estalviar la lectura, però, hehehe)

Montse ha dit...

Carme, m'he de mirar bé tot això, la barra lateral, el bloglines, etc... a veure si en sóc capaç... de vegades el cap se'm tanca del tot i només estic aquí escrivint, escoltant música... i de vegades... jugant! (ho confesso: el Bookworm em té atrapada)

Montse ha dit...

Paseante, però has de comptar amb la mandra (no te'n fa, a tu, de vegdes?) vull dir el fet d'estar-se quiet hores i hores... jo no en sóc capaç! M'he d'aixecar cinquanta vegades a fer coses (per naturalesa, vull dir, no perquè hagi de fer-les, les coses, que podrien esperar a ser fetes més tard)... però no puc estar quieta gaire estona seguida :(

sóc atabaladora (i si no pregunta als meus fills, aixxx)

el paseante ha dit...

Acabes de descriure la meva mare :-)