Au, va, blogaires, anem a ballar! No hi ha ningú, ningú, ni d'ells ni d'elles, que no puguin ballar això. No us ho posaré tan difícil com el tango o el vals. Au, vinga, som-hi!
DES DEL MEU MAR - FRANÇA
Subscripció al blog
Entrades
Comentaris
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
14 comentaris:
Caramba Montse, vaya marcheta llevas. Te sigo leyendo aunque creas que no. Tampoco es tan dificil y cuando no entiendo lo traduzco con el traductor pero me gustaba mucho mas cuando traducias tu. Un besote.Raquel.
Au, va jo m'hi apunto, però espero no haver de ballar sola... que no té gaire gràcia, a veure si us animeu:
Raquél, no creo que no me leas, ¡lo que creo es que has desaparecido de la red! anda, sé buena y mándame un email contándome todo lo que no me has contado en ... ¿un año? de mi lo sabes casi todo, si es verdad que me lees :)
Un abrazo y rebienvenida, guapa. Por cierto, ¿no tenías que abrir un blog?
Hola Carme, veig que ets una valenta! No sé què redimonis deu ballar, la joventut d'ara... fa mil anys que no he trepitjat una discoteca, saps? però les músiques dels 70,80 i 90, a mi, encara m'engresquen!
Bon diumenge, maca!
Bona manera de començar un diumenge!
Vaig al passeig marítim, t'animes? :)
Ptonet
Volez vous dançe avec moi?
Va, Joana, anem! et sap greu que em porti la Taca? bon diaaaaa
Oui, Monsieur, je veux dancer avec vous! Un plaisir!
apa, som-hi! a moure l'esquelet!
m'agraden, bona selecció!
La bola de vidre i el títol del post m'han fet recordar aquella peli de la Jane Fonda, "Bailad, bailad, malditos"
Estàs animada :-) Espera que em poso una americana blanca i gomina al cabell. Ja estic remenant el capet. Esquerra-dreta, esquerra-dreta.
Molt bona pel·lícula, Deric, per cert... fa molt temps que no l'he vist, potser que intentés recuperar-la...
La bola era mítica, eh? a Blanes hi havia una discoteca que es deia "El celler" que ens va durar des dels 16 o 17 anys fins que els nostres fills ja tenien edat d'anar-hi ells. Fa anys la van tancar, però quan passaves per davant, encara podies sentir aquell pessigolleig. Ara ja és a terra...
jajaja, paseante, au, on vas tan engominat? uns texans, una samarreta i - això si- sabates enllustrades o no et deixaran entrar! ;)
de tota manera, estàs guapo, punyetero! va, que em canvio i ens marquem un fox trot al més pur estil americà! Va bé un vestit llarg "mode" Ginger Rogers? :D
Per ballar..., el Rod Stewart, que és una mica "quillo". I si és "lentorro" (això es fa encara?), l'Hotel California.
ostres veí, no tinc ni idea si encara ballen lents... em sembla que avui en dia no els fa cap falta, "xato". No necessiten cap mena d'excusa per... tu ja saps què vull dir! (no sé si dir afortunats d'ells o al contrari, que l'excusa de ballar era molt ... entranyable?)
Publica un comentari a l'entrada