Entrades
I jo dic que a mi em sembla que el llegir no em farà perdre l'escriure, sinó que per decisió pròpi i cada vegada més, m'estic convertint en lectora i estic deixant de voler ser escriptora.
Escriptor és aquell que escriu per plaer o per vendre?
Som escriptors, els blocaires/blogaires? O només som cronistes de la nostra història personal? O potser de la nostra història social, vista des dels nostres propis ulls?
Sigui com sigui, beneït sigui el temps que perdem llegint.
En Dèric al seu comentari, em diu que aquest podria ser l'inici d'un petit debat. Què us sembla si l'encetem?
El primer que se m'acut és preguntar-vos dues coses:
1) Fins a quin punt s'ha de ser bon lector per ser bon escriptor? Tot i que sabem, per descomptat, que no tot bon lector serà un bon escriptor, ep!... suposo que ja enteneu el sentit de la pregunta.
2) Quan veieu els munts de llibres que surten "al carrer" cada dia, no us passa que us desanimeu del tot ? D'això ja n'hem parlat altres vegades, però és un tema recurrent que no cansa. O si? (ep, aquesta no és la pregunta, només és la segona part de la pregunta, la reflexió. )
Avui és un dia ple de colors de tardor, perfecte per llegir.
Aprofiteu-lo!
31 comentaris:
No se si som escriptors en tot cas mitjacant l'escritura fem public una mica de nosaltres.
diuen que avui farà un bon dia: que sigui molt bó per tu també, arare!
per poder escriure s'ha de llegir molt però no t'ha de robar temps per escriure.
Podríem encetar un debat molt interessant amb el teu post!
Bon dia striper, tens raó, potser no som escriptors però tenim alguna cosa d'exhibicionistes, hehehe!
Gatot versió X, espero que ho sigui. La veritat és que està fent un sol preciós i una temperatura ideal.
Ostres, Gatot, mira que posar-nos a parlar del temps com si estiguéssim a l'ascensor! ;)
Perfecte, Deric: Comencem un debat sobre el tema?
Fins a quin punt creus que s'ha de deixar de llegir per posar-se a escriure?
vaig a completar tot això al post, a veure si s'anima algú més.
d'alguna manera, arare, difícilment algú podrà ser bon escriptor sense llegir... sovint he pensat fins a quin punt som conscients d'alguna sensació "des de" el moment en què sabem expressar-la amb una paraula; potser sigui que el fet de compartir paraules ens permet compartir sensacions i tenir-ne més consciències (en qualitat i quantitat); i clar, com que la majoria no neixem amb la ciència infusa... d'on podem treure els conceptes, les contruccions de frases, la forma de saber expresar-nos, si no és llegint els que en saben?
sobre la segona pregunta... un dia -que em va passar pel cap fugiserament la idea d'escriure en sèrio- me la vaig plantejar seriosament...; no sé perquè acte seguit vaig pensar: "i perquè "X" entre els milions de persones que hi ha al món s'ha fixat en mi i em diu que m'estima?"
penso que una i altra pregunta tenen respostes semblants; només ens sentim a gust amb nosaltres mateixos si coincideix "ni que sigui una mica" el que pensem que som amb com actuem i amb el que fem... si algú, des de fora, li agrada, comprarà el llibre.
clar, per dedicar-t'hi professionalment i viure'n... suposo que no et queda més remei que acceptar la prostitució que suposa incorporarte a les lleis de mercat... :)
diuen però que hi ha putes i putos que s'ho passen bé, eh?
:D
petons i llepades lectores i escribidores!
Jo crec que tant el llegir com l'escriure és una necessitat intel·lectual. La curiositat de saber desvetlla la pensa. Només qui té coses a dir: escriu. Hi ha gent que té poques idees al tupí, aleshores ni llegeixen, ni escriuen car tampoc pensen.
Llegir és per un mateix, escriure té dues vessants, per un mateix i pels altres.
Quan es fa pels altres una mena de temor frena davant la incertesa de no fer-ho bé.
M'he colat en aquest bloc, voldria no ser un intrús.
Jo penso, que si més no, el bon escriptor, és un bon lector.
Ja m'agradaria tenir temps per llegir molts blocs que em consta estan ben escrits!
Dels que visito, d'alguns. n'aprenc molt.
Un bon dia, Arare.
Jo diferenciaria l'acte d'escriure de la creació literaria. Escriure un post gairebé sempre és només això.
La creació literària és un altre cosa més sublim. Harold Bloom va dir , en una frase que conservo subratllada : " La literatura no és només llenguatge; és també l'ànsia de figuració, el motiu de la metàfora que Nietzsche va definir un cop com l'afany de ser diferent, l'afany de ser en un altre lloc".
Ribeyro a les seves brillants "Prosas apátridas" diu de l'artista amb geni: "nos permite acceder a grados de complejidad, de sentido, de sutileza o de esplendor que estaban allí, en la realidad, pero que nosotros no habíamos visto".
Dos formes de veure la literatura aparentment contradictòries. Només aparentment.
I ja està, que ho he fet massa llarg i com diria també Ribeyro "donde empieza la felicidad empieza el silencio".
Ja t'ho he dit alguna vegada, Gatot: tens "fusta" d'escriptor.
Però ja sabem que no tot consisteix a escriure i que ens llegeixin. Cal ser conegut perquè et llegeixin i cal publicar molt per ser conegut. És allò que també passa amb la feina, de vegades... Es busca gent jove, però, ep! que tingui força experiència... com es menja, això? perquè jove i experiència no sempre van junts!
Quant a la prostitució, Gatot, conec més d'una persona que no es vol prostituir i per això sempre quedarà en l'anonimat o el llegirem quatre "arreplegats". O acabaran transformats en escriptors d'aquells que en diem "d'elit" però mai no seran escriptors de bestsellers.
uix, se m'està acudint un altre debat, però un altre dia, eh?
Petons i llepades lectores.
Hola Joan, sigues molt benvingut al meu bloc/blog. De cap manera t'has de considerar un intrús, gairebé no n'hi vénen, aquí, d'intrusos (algunes vegades es cola qui fa propaganda però ni llegeix ni comenta, però poques)
És veritat: hi ha qui no pot escriure perquè no té res per dir. O potser perquè no li agrada, ep! cal contemplar també aquesta possibilitat!
I és ben cert que llegir i escriure fan pensar! O és al revés? Potser perquè es pensa es pot llegir i escriure? (ostres, quin dilema!)
Una abraçada.
Glòria, una mica anava per aquí. Hi ha alguns blogs on s'aprèn molt més que a la Universitat! llàstima que no tinguem temps de llegir-ho tot!
Com anem? el diumenge ja és gairebé a les acaballes, noia! Petonets
Si, Jaume, però llavors... què és el que fa que tornem una vegada i una altra a llegir a veure què ens diu "X" al seu blog? És solament una conversa virtual? Un escoltar-nos virtualment i cometar-nos que podríem fer presencialment en algun lloc físic?
Primera pregunta per tu: A l'espai que presideixes (no em refereixo al blog) se t'ha acudit fer alguna vegada un "club de lectura" per als que vivim a prop? Vaig preguntar a la Biblioteca municipal i no hi ha res d'això, només fan contes per als nens, la qual cosa està molt bé, però jo necessito més!
La segona pregunta és més personal, potser que te l'enviï a la teva bústia (ho faré. I llavors, tu, em respons el que et dóni la gana, hehehe)
Sobre el que diu Ribeyro... donaria per fer-ne un altre post i una altra discussió-tertúlia literària. Només amb aquesta frase que poses. Ho fem?
Jaume, quan dic la frase que has posat aquí vull dir aquesta:
"nos permite acceder a grados de complejidad, de sentido, de sutileza o de esplendor que estaban allí, en la realidad, pero que nosotros no habíamos visto".
perquè l'altra donaria per una altra tertúlia, hehehe...
Dona, és clar que som escriptors els blocaires. Ens expessem millor o pitjor, tenim més èxit o menys, llegim molt o poc... com els professionals pagats, vaja. Per aquí s'escriuen coses molt bones i molt dolentes (des de la meva perspectiva, és clar), com als llibres de les llibreries. És veritat, parafrassejant Ferrater, que hi ha qui escriu bé però no té gran cosa a dir i els qui potser tenen alguna cosa a dir però no saben escriure. En fi, el tema, com saps, és llarg i sense solució.
No crec que per ser escriptor sigui necessari ser un gran lector. Sempre hi ha el risc d'imitar l'estil dels escriptors que t'agraden.
I crec que es publica massa. Si no recordo malament, Javier Marias explicava en un article que escriure una novel.la li representava cinc anys de feina, i que a les llibreries difícilment aguantava tres mesos perquè havia de deixar espai físic a les novetats editorials.
Hola montse...arare! Et torno la salutació encantada de compartir replà. Si necessites sal, patates, arròs o vols fer un te amb la teva companya de replà, tens un cau petit on t'espero encantadísssima. Això si, porta aquesta coseta tant remenuda que tens fotografiada al Diari d'una avia primerenca... és preciosa!!!
Fins aviat!!
Penso que per ser escriptor potser no és necessari ser un gran lector, però si un lector habitual.
En Dèric té tota la raó del món: escriure requereix moltes hores i d'algun lloc les hem de treure. Sovint tinc el dilema de si em passo el vespre llegint o escrivint. Què és més productiu? Què satisfà més, dues hores de lectura d'una novel·la excel·lent o dues hores donant forma a un relat o perfilant uns poemes que tenim a mig acabar?
Tenir moltes ganes de llegir i escriure i no tenir suficients hores per fer-ho (per la feina, per les obligacions familiars...) provoca una gran angoixa.
Salutacions.
M'agrada llegir més que escriure.
No tots els que escriuen/escrivim volen/volem ser escriptors no?
Hi ha gent que pinta per pur plaer i no és pintor.Hi ha èpoques de tot. Ara torno a llegir més. Tot és fluctuant...com la vida mateixa.
Un petó ple de lletres de tardor!
L'analfabet no sap llegir ni escriure, malgrat tot, s'expressa. Aleshores, llegir i escriure és un ofici que s’aprèn? L'escriptor sap llegir, però no escriu només pel que llegeix sinó també pel que sap, que és el cúmul de la seva experiència. És a dir, la suma de l’aptitud innata i el que ha afegit per l'aprenentatge. Però no tothom que sap llegir, o que llegeix molt, escriu. És escriptor, aquell que es dedica a la composició literària. Com és pintor, qui es dedica a pintar quadres, com és atleta, aquell es dedica a l'atletisme. Altra cosa diferent és el graó on se situa cadascú, que tampoc té res a veure amb el reconeixement social. Ser reconegut com millor o pitjor depèn d’altres factors que no fan el cas.
És cert que sense pensar no es pot llegir ni escriure, però no sé si és el pensament que dicta les paraules o solament transmet conceptes i imatges que l’intel•lecte tradueix en llenguatge intel•ligible. No ho sé...
ui, quines preguntes de fer, escriptor és el que escriu, bé o malament, vengui o no. Crec. Potser no serem, alguns, poetes o novelistes. Però escriptors, si. No crec que per ser bon escriptor s'hagi de ser bon lector. Un bon lector pot no ssaber comunicar, i un bon escriptor pot no saber escoltar/llegir. Quan veig el munt de llibres que surt al carrer i cap és el meu si que em desanimo, sí.
un petó, iaia
Què és 'un lector'?
Què és un 'bon lector'?
Què és un escriptor/a?
Què és un bon escriptor?
Jo encara no ho sabria dir, la veritat...
Júlia: un bon lector no tinc ni idea de què deu ser. Jo prefereixo llegir poc i pair bé que empassar-me "totxos" que no m'interessen per a res. Però jo no sóc una bona lectora, perquè:
a) ni m'interessen massa els bestsellers
b) ni m'interessen massa els llibres que em compliquen la vida (depèn de com me la compliquin, ep!)
En definitiva, no sé què és, ser un bon lector.
Tu ets una bona lectora?
Quant a escriptors... encara ho sé menys. Hi ha algun escriptor recontraconsagrat i algunes patums que a mi no em fan ni fu ni fa (llavors vol dir que jo sóc una mala lectora o que per mí són uns mals escriptors?)
Molt difícil de definir, companya!
Manel, sempre repeteixo el mateix: sortir al carrer, entrar en qualsevol llibreria "de prestigi" i baixar-me els ànims al terra, sempre i quan pensem en "publicar" algun dia, ep!
En canvi, com a lectora, estic molt contenta perquè sé que entre tanta publicació, alguna cosa bona o interessant trobaré(evidentment, alguna cosa bona o interessant des del meu punt de vista)
Petonets, avi ;)
Alguna vegada, Joan, he pensat que depèn: un actor,un concertista, un director d'orquestra, un cantant d'òpera... neixen o es fan? heus acií la qúestió. penso que hi ha una predisposició (dots d'interpretació, bona veu, sentit del ritme...) i en el cas dels escriptors, una bona predisposició cap a expressar-se a través de la paraula. El que passa és que qualsevol persona, encara que no arribi a ser un gran escriptor (i ja tornem a preguntar-nos què carai és ser un gran escriptor) entre les seves qualitats + una bona tècnica, podria arribar a ser un escriptor d'anomenada. Si més no. Que tingui èxit, depèn de si és més o menys mediàtic.
I que tingui èxit "de veritat", o sigui, que agradi a un determinat sector de públic, dependrà dels gustos de cadascú.
Joan, tu compraries un llibre de la Pantoja, posem per cas? ÔÔ
Joana, et deu agradar més llegir que escriure, però tens un do, reina mora. Però tens raó, en el que dius. Si en realitat em sembla que tots pensem aproximadament el mateix i sempre ens fem les mateixes reflexions... no?
però és que és tan apassionant... com se'n diria, "metaliteratura"? o m'estic fent un bon embolic amb les paraules?
Sadurní, jo sóc una gandula. Conec molta gent que, com tu, dedica nits senceres a llegir o a escriure (em feu enveja, sana, però enveja)... jo sóc dona de dia. A les nits no puc ni llegir ni escriure, he de dormir! però entre somnis escric unes novel·les i uns poemes que riu-te'n tu dels best sellers més agosarats, hehehe!
El cert és que, com tu dius, es necessita temps, aquesta és la paraula clau.
Temps i que et respectin les estones que hi dediques, perquè si et poses a escriure i et van interrompent a cada moment, ho tenim fatal!
Una abraçada.
Passejador, ja ho sé, que ser escriptor no implica ser un gran lector, i en això de "imitar l'estil" estic d'acord amb tu, de vegades penso "què coi he de dir jo a la meva manera, si ja ho han dit per mi i mil vegades millor"... però també "mola" dir-hi la nostra a la nostra manera, no? encara que l'estil recordi algú altre, la nostra manera sempre serà única!
Un petonet
Pere, sisplau, mai et posis del cantó dels que "no tenen coes a dir", i encara menys, del de "no sabem escriure". Fes-me aquest favor, eh? eh? eh?
Una abraçada, rei moro!
Montse, jo no puc fer-me una composició de lloc sense tenir en compte el procés que “ens fa ser allò que som”. No puc partir ni creure que tots som iguals en néixer. La pre-disposició, és això: disposició “a priori”, quelcom que duem en néixer. Cadascú neix amb una pre-disposició o altra, tant l’artista, com el matemàtic, com el filòsof. Es “neix” amb l’essència d’allò que l’home és, i després “es fa” per l’aprenentatge, és a dir per l’actitud personal. Poden haver-hi excepcions, és clar. Si es parteix de la base que en néixer tots som iguals i que aprenem un ofici o una professió per una inclinació atzarosa, el galimaties estarà servit i gens fàcil per trobar-hi sortida. Aleshores, per què s’escriu? Per imperatiu intel•lectual, o com un ofici per guanyar diners i tenir èxit social? Si hom escriu per a la gran massa, ha d’acoblar-se a les exigències dels esquemes i del mercat. Vendrà molts llibres, serà fins i tot famós. Si coincideix amb la seva manera de ser, serà perfecte, però si no, haurà de prostituir-se, vendre’s al millor postor, empassant-se allò que sent i pensa de debò. S’han donat alguns casos que han compaginat les dues vessants, però són casos comptats. Els mediàtics poden vendre més sense ser els millors. Els millors poden vendre menys tot i sent més bons. Un llibre no es pot fer solament de tècnica. De poc serveix si no hi ha la petja de l’individu que escriu. Si no és així, estarem donant voltes i més voltes a la sínia, sense treure’n cap profit.
Publica un comentari a l'entrada