Veus, ara m'ha passat a mi, em surt un rètol que diu "duplicate error" què hauré fet? Et deia que tens un cor més gran que el mar, que ets una gran persona, que ja sé que ho sents, que gràcies per la música, preciosa, com tu! Petons!
Zel, quan va morir un amic nostre, als anys 70, i no era costum posar músiques que no fossin religioses a l'església,li vam posar aquesta música, que em va quedar gravada per sempre. Em vaig emocionar molt,m'ha semblat que al teu pare, allà on sigui, li podria agradar. Un petó.
Hola striper, quan passem per moments tristos és quan més ens necessitem els uns als altres i, com diu la zel al seu bloc, no importa que no ens haguem vist mai. Allò virtual esdevé tan real com la vida mateixa, perquè és la vida mateixa. Petonets.
Bellosoli, guapo, quant de temps! jo de tant en tant vaig passant per casa teva, ara, però, també fa forces dies que no hi passo. De tant en tant m'agrada obrir l'armari i fer petits canvis de look, el que em passa és que amb la crisi no n'hi ha per fer gaire virgueries (uix, m'ha sortit una paraula "antiga") Un petonet :D
Entrades
6 comentaris:
Veus, ara m'ha passat a mi, em surt un rètol que diu "duplicate error" què hauré fet? Et deia que tens un cor més gran que el mar, que ets una gran persona, que ja sé que ho sents, que gràcies per la música, preciosa, com tu! Petons!
Es que la Zel s'ho mereix. hi ara que pasa per moments tristos encara mes.
quant de temps sense passar-me per aquí! veig que has fet un canvi de look al blog!!!
Zel, quan va morir un amic nostre, als anys 70, i no era costum posar músiques que no fossin religioses a l'església,li vam posar aquesta música, que em va quedar gravada per sempre. Em vaig emocionar molt,m'ha semblat que al teu pare, allà on sigui, li podria agradar. Un petó.
Hola striper, quan passem per moments tristos és quan més ens necessitem els uns als altres i, com diu la zel al seu bloc, no importa que no ens haguem vist mai. Allò virtual esdevé tan real com la vida mateixa, perquè és la vida mateixa. Petonets.
Bellosoli, guapo, quant de temps! jo de tant en tant vaig passant per casa teva, ara, però, també fa forces dies que no hi passo. De tant en tant m'agrada obrir l'armari i fer petits canvis de look, el que em passa és que amb la crisi no n'hi ha per fer gaire virgueries (uix, m'ha sortit una paraula "antiga")
Un petonet :D
Publica un comentari a l'entrada