Entrades
Ja sé que a la majoria de la gent que conec per aquí no li agrada ni el Nadal, ni que se'n parli.
Jo sempre vaig al revés del món; ja he dit moltes vegades que quan era petita m'encantava i quan vaig ser adolescent n'abominava, segurament perquè tocava. Sempre anava dient que això de celebrar les festes quan està preestablert per la societat no va amb mi, etc... allò que tots hem dit alguna vegada, tant si ens ho crèiem com si no.
Jo sempre vaig al revés del món; ja he dit moltes vegades que quan era petita m'encantava i quan vaig ser adolescent n'abominava, segurament perquè tocava. Sempre anava dient que això de celebrar les festes quan està preestablert per la societat no va amb mi, etc... allò que tots hem dit alguna vegada, tant si ens ho crèiem com si no.
Recordo un any que vaig celebrar el Cap d'Any a casa d'un amic, amb ell i la seva nòvia. Tots tres. Apa. Ara em pregunto què coi hi feia, jo, allà, i prefereixo no pensar-hi massa. Eren altres temps i no en donarem detalls, però recordo hores i hores tirats per la catifa, escoltant Pink Floyd, The Who, el Rèquiem de Mozart... parlant d'art, de filosofia, llegint poemes de Dylan Thomas en anglès - jo no entenia ni un borrall , però molava molt - arreglant el món, fumant com a xemeneies, 
bevent llet amb ginebra (perquè allò del cava no anava amb nosaltres, allunyats com estàvem de la societat)... i ...i.Ara ho veig com una rebequeria de tendríssima joventut.
Ara penso que a una invitació semblant d'una parella amiga respondria que no. "Feu,feu", els diria. Jo em quedaré a casa, llegint, escrivint, escoltant música o senzillament repapada davant la tele per veure, d'esma, les xorrades que ens van presentant, una darrera l'altra. Segurament, encara que estigués sola (que quan va passar allò no ho estava, ep! que encara que el meu nòvio feia la mili a Ceuta i no va tenir permís fins a Reis, jo hauria pogut passar la festa amb la família, però en aquell moment tocava abominar de la família. Com més lluny, millor, llavors)Com canvia tot, com canviem les maneres de veure les coses, com ens adonem - quan ja no els tenim- de quantes vegades ens hem perdut moments entranyables amb la família per burreria, perquè ... no ho vull analitzar.
Bé, jo només volia dir que avui seria un bon dia per posar l'arbret de paper que tenim preparat, les boles vermelles i aquell llamp de pessebre que guardem des que els nens es van fer grans, però potser en Martí encara és massa petit... potser el pessebre haurà d'esperar un any més, perquè entre el nen, el gat i la gossa, me la veig a venir: tot per terra en un plis-plas! Volia dir això i m'ha sortit tota una filosofada de cuina d'aquelles meves i un record. Una "batalleta". Aix...
Si heu arribat fins aquí és que sou uns herois!
11 comentaris:
Quins temps jo recordo, els cine forum tu no havies entes casi res i havia el listillo de torn que donava unes explicacions apocaliptiques, recordo la profunda explicacio del per que del canvi d'actriu a la pelicula Tristana, i al final nomes era per que la que va começar se habia posat malalta,Temps eran temps..
Segurament hem seguit perquè en algunes coses ens hi hem trobat. Val a dir que jo vaig ser molt bona nena i sempre les vaig passar en família les festes, i realment m'ho passava bé, però també vaig tenir la meva etapa de negació. Potser posterior, quan hi van començar a haver absències.
Ara, però, m'ho torno a passar bé, i això que ja no queda ningú, però
quan hi ha criatures, torna a ser maco i divertit.
I tant que ens hi hem trobat. Jo tambér passava les festes en família, però en les coses que expliques hi retrobo moltes coses meves. Jo he de reconèixer que em fa un piló de mandra el, pessebre, l'arbre i les boloes, i des que els meus fills són grans que m'ho estalviu ben de gust. I aquest any el nét és petit, pe`ro m'hauré d e reciclar.
Però semrpe hiha gent que ens feu posa r les piles. Em Mon de la garrofa de Montroig ja fa el pessebre. I Jo "con esos pelos"
a mi sempre m'ha agradat el Nadal (l''arbre, les llumetes, els regals...) però sembla que si ho dius et miren malament, no fa modern.
vale, sóc un heroi... però si tant tant tant vols seguir la tradició, ni s'et acudeixi moure res del pesebre de les seves bosses fins el cap de que vé, que encara no toca!!!!
eh? eH? EH?
per cert,,, tu d'adolescent o post adolescent eres morena i amb ulleres de pam?
ja intuía jo alguna cosa que m'atreia inexorablement....!
:D
petons i llepades de toca quan toca!
Sóc una heroïna, sóc una heroïna... a mi em fa venir malenconia, em poso d'una cosa estranya entre tristesa i alegria que no sé què tinc...però, a l'escola, Nadal és un temps preciós, i això recompensa... Ara, aquest serà el primer Nadal sense el pare, i serà dur...
Petons, reina!
Un post encantador.
a mi també m'agraden les llumetes i les nadales, i els turrons i tot i tot i tot.
Petonets Montse-Arare o nomès Montse ?
;D
Changing. Ja ho diuen. Petó no nadalenc, però que val igual, eh?
Ho veus? A alguns encara ens agrada Nadal malgrat tot. Es dirà el que es vulgui, però en el fons del fons tothom ... Deixo els punts suspensius perquè cadacú els ompli com més li convingui.
Petons prenadalencs.
De vegades ho penso: mai passo el Cap d'Any amb els pares, i potser un dia ho trobaré a faltar. En qualsevol cas, no et compro el Nadal :-) Amb els sers que m'estimo vull passar l'estiu, que és quan estàs amb ganes de donar, no de rebre.
La única cosa que em motiva del Nadal, no suporto el consumisme bàrbar, és veure en Martí decorar la casa, li fa tanta il.lusió que m'implica ni que jo n vulgui.
També el fet d'ajuntar fills, filla i les meves joves, cosa cada cop més complicada.
Vaig a posar l'escudella al foc... je je :)
Publica un comentari a l'entrada