01 de maig, 2009

Una dona difícil i derivats

Ahir vaig "pillar", així, com qui no vol la cosa, una pel·lícula que em va fer deixar de veure Polònia i Infidels, que m'agrada bastant. A 8TV feien "Una dona difícil", adaptació força digna, pel treball dels actors, del llibre del mateix títol, de John Irving. Deu fer tres o quatre anys que la vaig llegir (o potser menys, que ara no sé quin any la varen publicar, però diria que després del 2000)


La pel·lícula no em va decebre, tot i que ja m'esperava que un llibre tan llarg no podia ser resumit en el temps d'una peli normal. Tal com ja m'esperava, la peli acaba quan encara queden una pila d'esdeveniments per passar. Malgrat tot, repeteixo, em va enganxar i em vaig quedar a veure-la. Heu llegit res, d'Irving? A mi em van venir ganes de rellegir "El mundo según Garp", però tinc una pila tan llarga de llibres damunt la tauleta de nit, que no sé si aquest estiu tindré temps...


Ara estic amb "Cometas en el cielo". Me la vaig comprar al Caprabo - ja veieu, fins i tot en els llocs més inverossímils pots trobar alguna perleta , i per cert, Dèric, que també hi ha el teu llibre, "L'aniversari robat"... ja veus, noi, ets a tot arreu, d'això se'n diu ser famós!!!


M'he llevat una hora més tard que de costum - la Taca ha aguantat com una jabata fins a les 8 - i m'he trobat amb la desagradable sorpresa que plou. Ja m'agrada, la pluja, ja, però avui m'imaginava un dia d'aquells assolellat i tranquil, sortir a caminar, que ja sé que es pot fer igual, però la pluja m'està recordant, des que m'he llevat, que tinc ossos. Sense accent, ep! I que els meus ossos, quan plou, se'n ressenten més de l'habitual. Per tant, sortir a caminar amb pluja i mal d'ossos, no seria el que em ve més de gust. Tampoc és que em vingui de gust anar al Blauet a preparar-lo per al proper viatge - del que encara no us he parlat- però és el que hi ha. Així que no em faran mal els ossos per sortir a córrer o a caminar, però me'n faran perquè em passaré el dia fent acrobàcies per deixar el Blauet net com una patena. No,no,no, de cap manera, ELL també. Què us pensaveu? eh? eh? eh? tots dos!!! aquí o juguem tots o rebentem la pilota!!!


Aquest any tornarem a fer rius i canals... però anirem venint a passar dies amb la besàvia, que ja es fa gran... així que si tot va bé, potser podrem arribar a Estrasburg i tornar... ja us n'aniré fent cinc cèntims, o sis, a través del blog, perquè està clar que la pàgina web és massa difícil per a esperits inquiets com nosaltres, que quan estem més d'una hora asseguts necessitem aixecar el cul de la cadira i fer estiraments...

però me n'he anat de tema. Au, us convido a un Espidifen (es diu així?), que va molt bé pel mal d'ossos.

11 comentaris:

Isabel Barriel ha dit...

Poema dedicat a la Taca:


Sóc un gat mariner
que esgarrapa les veles,
que esgarrapa les veles.

Sóc un gat mariner
que afalaga sirenes
i tira a la mar un esquè.

Pesco sardines
pesco sardines
per regalar a la Taca un banquet.

Banquet de luxe al Blauet,
sardines, sardines,
banquet de luxe
mentre sentim les sirenes
cantar un poema serè.

Sóc un gat mariner...

Anònim ha dit...

Hola Montse, jo sí vaig llegir fa anys El mundo según Garp, no sé si una o dues vegades, però em recordo, em va deixar empremta. Buscaré el de Una dona difícil.
Així que torneu a fer un viatge??? Què bé!
Aquesta tarda teníem pensat anar a Blanes, amb el mal temps, no sé com anirà.
Petonets festius!

Striper ha dit...

No vaig veure la pelicula, pero he llegit el llibre,aqui a les 8 i poc he pogut sortir amb la lluna, passeig i cafe malgrat plovia una micona.

rhanya2 ha dit...

Ostres! Em va agradar molt el llibre i hauria vist la peli segur... Però va venir gent a casa i no me'n vaig ni assabentar. De fet no sabia que se n'hagués fet cap pel•lícula...
En canvi vaig veure la de Prínceps del Maine que em va agradar bastant però el llibre se'm va fer feixuc i el vaig deixar estar. El món segons Garp el tinc a la meitat però Paul Auster -que ja sé que no t'agrada...;)- li passa sovint al davant. No es pot tenir temps per tot ni per tothom, C.I.!!

nota de l'autor: C.I. = cul inquiet

Rita ha dit...

Jo em vaig quedar amb Infidels, que em té ben atrapada... La peli ja l'havia vista i em va agradar prou.
Bon capde llarg!

Isabel Barriel ha dit...

rectifico:... tira a la mar un ESQUER (no esquè). No m'agradaria que un error incomodés la Taca.

Montse ha dit...

Poesiaula, t'he de confessar una cosa: la Taca ha llegit el teu poema i li ha encantat.
Però m'ha mirat i m'ha dit, amb veueta fina,fina:

- Jo sóc un gat?

- no, reina meva - li he contestat. Ets una gosseta torra-collons (amb perdó), però la Isabel ha fet un poema i un poema és un poema, no una realitat.

- ah!- ha dit.

I se n'ha anat a llepar el Xat, que se li havia ficat a la cofa.

:)

Moltes gràcies pel poema!!! me'l guardo a la carpeta dels poemes d'IBM (per si no ho sabies, tinc una carpeta amb molts - no tots- dels teus poemes. Així, el dia que et donin la creu de Sant Jordi o similar, jo diré "jo també hi era" (o no era això?)

:D

Joana ha dit...

Arare,acabo de llegir Cometas en en el cielo i està molt bé ...perletes al caprabo?
Una dona difícil em va agradar però no he vist la peli.
Avui quan m'he llevat plovia i m'he decidit per anar a nedar. Tot en renull!!! Despres s'ha aixecat el dia i a lagarrotxa la barreja de verds era espectaclar!
Bon cap de setmana wapa!
Pel canal del Midi???

Isabel Barriel ha dit...

ah, ah, un petó a la Taca i un altre al Xat. A ell li dedicaré un altre poema...
A mi la creu ja me l'han donat: les muses, q em tenen tot el dia escrivint i ja tinc les falanges destrossades per l'artrosi teclar...

el paseante ha dit...

No he llegit la novel.la ni he vist la peli, així que no et puc comentar.

Però he tingut una idea brillantíssima: en lloc de comentar el teu nou viatge en el blog podries fer un sorteig i que 25 dels teus lectors us poguessin acompanyar al Blauet. Com ho veus?

Joana ha dit...

També el vaig llegir i ni que al principi em va costar una mica, em va agradar.
M'apunto aquest que menciones, sempre va bé tenir noms preparats.
Espero impacient el relat dels teus viatges... el blauet... tu i ell..
Petons