Ahir a la tarda, que continuava toveta, mentre "passava" feina "a net" (o el que és el mateix, mentre traspassava informació agafada a llapis, a Word) em va donar per escoltar músiques nostàlgiques. I en vaig fer un mini recull. Us deixo amb algunes de les que han estat banda sonora meva i de molts de vosaltres. Escolteu-les, si us ve de gust, i intenteu pensar en algun moment de la vostra vida en què escoltàveu alguna d'aquestes cançons: per què les escoltaveu? què estaveu fent? quina edat tenieu?
(he de repassar-me les normes d'accentuació del català. Amb els verbs sóc una autèntica catastrophe)
Tantes i tantes vegades havíem cantat aquesta cançó, que per mi encara és tan actual!!!! (diguem que era adolescent)
Aquesta me la cantaven a cau d'orella :)
Vaig anar a veure "Nit de Sant Joan" quan era molt jove. Sempre m'ha agradat la música, tinc el disc, en vinil, i em vaig fer fan dels Dagoll Dagom (de Sisa ja ho era)
I bé, com que de Sisa ja ho era, tenia uns quants dels seus discs, hi va haver un temps en què em sabia les seves cançons de memòria. Estava buscant "El fill del mestre", però no la vaig trobar al youtube. Aquesta ja fa temps que l'havia posat, però la versió que he trobat és molt més nova que la que vaig posar l'altra vegada, que pertanyia a un Canet Rock... és una altra de les meves cançons de Sisa preferides.
Avui fa un dia de primavera que cal aprofitar.
DES DEL MEU MAR - FRANÇA
Subscripció al blog
Entrades
Comentaris
25 comentaris:
Quins records , quins records!!!!Bon dia.
El blowing in the wind i Bob Dylan em recorda també la meva adolescència, l'enamorament i el festeig amb el meu marit que les cantava sovint. Les ecoltàvem junts. Tenia 16-17-18-19...
La nit de Sant Joan, la vam anar a veure i no recordo quants anys teníem, però ja estàvem casats. Potser 20-21... Sempre és bonic recordar.
Bona selecció! Fas la competència als meus dilluns musicals ;-) De totes elles em quedo amb la del Riba.
Jo, que sóc joveneta :D també conec totes les cançons i totes em diuen alguna cosa.
La de Dylan la cantàvem al cau (en català, clar!).
La noia de porcellana la vaig descobrir gravada en un caset que m'havia de servir per fer el musical del Mirall El món, el dimoni i la carn. Un amor del passat (je) em va gravar la meva cançó perquè me l'aprengués i després em va gravar tot de cançons i entre elles, aquesta.
Qualsevol nit pot sortir el sol (crec que aquest matí havies posat aquesta i l'has canviada) em recorda a la meva infància, a algun sopar que havíem fet amb els meus pares ja separats (que feien esforços per fer coses els 3 junts), i havia sonat aquesta cançó, i jo m'entristia.
A part, en Serch, el meu amic amic amic, pel meu cumple de fa dos anys, va fer un curt per mi amb aquesta cançó, i em vaig emocionar molt.
I el fill del mestre també és especial, perquè quan jo feia primer de BUP i tenia el meu pare de profe de música vaig descobrir la cançó, que em va encantar i ell, pel meu cumple, em va regalar el CD amb una dedicatòria fent referència a la cançó, molt molt maca i que també em va fer emocionar.
Gràcies per haver triat, també, les "meves" cançons ;)
un exercici de nostàlgia musical. Mos hem fotut grans.
amb els que has posat, tots a la meva banda sonora també, no hi tinc lligams emocionals especials o determinats... tot i que em van acompanyar en moltes aventures...
el fill del mestre la tens disponible a goear... a aquesta adreça: el fill del mestre;
els meus vincles sexo-emocionals estan més vinculats a Cat Stevens, Beatles, Llach, Gato Perez, Queen... dispers com sempre... :)
petons i llepades musicals!
Quina bona recopilació!! quan tingui més temps, m'he de perdre en el teu blog i revisar tantes coses boniques!
No compartim gustos musicals noieta. Tot i que l'estiu passat vaig anar a un concert del Jaume Sisa i em va agradar com li agradava a la gent.
Nadador, et confessaré una cosa: penso que Jaume Sisa és un bon músic però un pèssim cantant. No sé si això fa que m'entenguis una mica més, musicalment parlant :D
d'això, que sàpigues que aquesta nit t'he somiat, Nedador. Però no sé si eres tu, perquè com que no t'he vist mai...
formaves part del claustre de professors de la meva escola (quines coses)
Edelia, el temps és or! No cal que el perdis "aquí", hehehe... tot i que jo em sento molt honrada que vinguis per casa meva. Un petonet, maca!
Ostres, Gatot, això del Goear no ho faig servir mai i potser és una bona eina a tenir en compte. Gràcies, em venia molt de gust tornar a sentir la cançoneta :)
caricietes entre les orelles!
No, Francesc, no t'equivoquis: grans ja fa temps que ho som, ara mos hem fotut una mica vells, snif... que ja em veig al Casal Rock un dia d'aquests, hehehehe!
Violeta, el teu amic-amic-amic no era en Jordi? ÔÔ (és bromaaaaaaaaa)
m'agrada que t'hagi agradat, em sembla que els gustos musicals del teu pare i els meus s'assemblen molt, només que ell en sap molt més (encara recordo els nois de casa quan feien batxillerat, escoltant músiques que els havia suggerit - o bé ordenat - "el profe de música" ;) En van aprendre un niu!)
petons musicals!
SM, Pau Riba és un crack (està com una regadora, però és un crack)
A mi em solen agradar força, les músiques amb què ens obsequies als teus dilluns musicals, que consti!
Que passis una bona setmana!
Carme, em sembla que quan vaig veure La nit de Sant Joan jo també era casada, ja... fa tant de temps, que se'm confonen les èpoques (ui,ui,ui) va ser Antaviana i No hablaré en clase, crec, que em van obrir la porta al teatre de Dagoll Dagom, que encara hi devia anar de soltera... però no em facis gaire cas.
A mi Bob Dylan m semblava una mena d'heroi i m'agradava cantar les seves cançons rascant (però el que se'n diu rascant, eh?) la guitarra i "desganyitar-me" imitant-lo (ho feia fatal, hehehe)
Malament, Striper, quan vivim de records, no? :D
O bé? perquè vol dir que en tenim molts i molts de bons!
En qualsevol cas, no renunciem al nostre passat, però visquem el present amb tota la força! (és l'únic que existeix, que el futur no l'ha vist ningú)
El meu amic-amic-amic era en Jordi fins que es va convertir en el meu home-amic-amant :)
Ara tinc un altre amic-amic-amic i prou :D
PD: Que el setècel també m'encanta!
Ha estat una bona estoneta recordant l'ahir, al compás del que ens has proposat.
Set nius de pau de gloria i de felicitat Montse.
Petonet
només m'agrada la de Dylan però millor si no la canta ell...
Ostres, he llegit que dius que en Sisa és un péssim cantant. A mi m'agrada la seva veu trencada i galdosa. La música evoca tota sola un munt de vivències. Amb en Sisa trobo que és fàcil que vingui al cap una nit que potser havies begut massa.
Jaume, si ens guiem per la veu, diria que en Sisa té una veu escardalenca i gens atractiva. Em passa el mateix amb en Lluís Llach, que m'encanta tota la seva música (o gairebé tota) però trobo que no és un bon cantant, sinó un gran músic i lletrista.
Com es menja, això? :D
Vull dir que el timbre de les seves veus no m'agrada gens ni mica. Però potser m'he passat amb la qualificació de pèssim.
No sé si t'aclareixo alguna cosa al respecte.
El que dius és molt raonable i tens raó. Però en el cas de Sisa, cantant malament i amb una veu dolenta m'agrada. En Llach és un altre cosa. M'agradava fa anys (tinc tots els seus discs), però ara no puc amb ell.
Amb la Nit de Sant Joan vaig tenir una mica de decepció després de la super-Antaviana.
Comparteixo l'opinió d'en Jaume, mal cantant però m'agrada. I sobre el Llach, tampoc no m'agrada i no m'ha agradat mai, la veritat. Ja sé que hi ha moltes opinions en contra, en una ocasió de poc que no m'apedreguen per manifestar el meu desacord amb el parer llaqueròfil generalitzat. El considero bon músic, això sí -la resta és gust personal subjectiu- però les lletres no les trobo massa bones, la veritat.
Per que agradi un cantant no fa falta que tingui veu ni que canti bé ni tan sols que sigui un bon músic, és un conjunt de coses que el fan agradable o no, una mena de màgia, vegeu Krahe, per exemple, o el darrer Cohen amb ronquera. Hi ha bones veus amb poc sentiment, em passa, ho sento, en un altre gènere, amb el senyor Carreras, que sempre em sembla ensopit i amb poca 'xispa'.
Segur que ara hi ha bons cantants que no tenen les oportunitats que van tenir els antics.
No li expliquis al Capità que somies amb homes atractius i musculats com ara jo :-) Et passen unes coses...
Publica un comentari a l'entrada