15 de maig, 2009

Estirada d'orelles




Avui m'han estirat les orelles.



Qui ho ha fet té més raó que un sant.



Vaig començar el meu blog escrivint en català i traduint al castellà (sense traductor, ep!, a mà) i responia tots i cadascun dels comentaris que em deixaveu, de vegades, en català i en castellà. Una verdadera feinada, us ho juro.



Vaig passar - al cap de dos anys - a escriure només en català. Vaig penjar un traductor i vaig pensar "si em voleu llegir, sisplau, cliqueu el traductor, que la idea ja l'agafareu". Mal fet. He perdut molts lectors. Diria que he perdut tots els lectors castellans i sudamericans. Una llàstima, però no us podeu ni imaginar la feinada que representava per mi el fet de traduir-ho tot. Eren hores davant l'ordinador. Hores que em treia de dormir, evidentment. I resulta que tinc molta son, jo! i que diuen que una s'arruga una mica menys si dorm les hores que ha de dormir. llavors... què havia de fer, eh? eh? eh? (un tractament de bellesa contra les arrugues és molt més car que deixar de traduir, francament) (ignoro el preu d'un tractament contra les arrugues del cervell, però segurament em respondreu que el cervell "ha de tenir" arrugues. D'acord. Canviem de tema)



La cosa és que vaig passar de traduir a no traduir.



I en poc temps també vaig passar de respondre a tots els que em comentaveu, a respondre només de tant en tant... o a donar respostes comunes. No tinc perdó dels déus, jo, que vaig als vostres blogs a veure si m'heu contestat quan us deixo un comentari.



Doncs si: és totalment imperdonable, i això canviarà, perquè a partir d'ara faré fugir la mandra i us tornaré a respondre un per un. Us ho mereixeu. Al cap i a la fi, un blog es nodreix dels comentaris dels lectors.



Gràcies, Nadador, per obrir-me els ulls.



Gràcies a tots els que us entreteniu a deixar-me missatges, no sabeu com en són d'importants, per mi!



I ara ve allò que dic de tant en tant (i que és veritat) amb aquest senzill però emotiu acte, me'n vaig al gym, que avui toca Pilates... i que ningú se'n renti les mans.

12 comentaris:

Striper ha dit...

crec que un bloc es per gaudir-lo no per ser esclau del bloc, cada te que adapatar-se al temps disponible. Bon dia.

McAbeu ha dit...

Estic d'acord amb STRIPER, jo m'ho passo molt bé fent el blog i no seria així si m'ho plantegés com una obligació.
Dit això, reconec que procuro contestar tots els comentaris perquè també sóc dels que torno als blogs on en deixo un per veure que m'heu dit.

fractal ha dit...

Tot és feina, feina, feina... però un bloc hauria de ser plaer, més aviat una estimul abans que una càrrega.

Carme ha dit...

D'acord amb els comentaris... no cal posar-se obligacions. Jo contesto tots els comentaris i dubto sempre si la gent torna a buscar els respostes, tot i dubtant... no sé deixar de contestar, però si cal ALGUN DIA FAIG L'EXCEPCIÓ I CONTESTO tots a la vegada.

Antoni Casals i Pascual ha dit...

És cert que quan un deixa un comentari, normalment, li agrada que li responguin, però tampoc no ens ho hem d'agafar com una obligació, perquè moltes vegades no hi ha gaire cosa per respondre. Em sembla que el més important per als que et seguim és que segueixis dient-nos coses al teu blog. I si damunt ens respons, com deia aquell, llavors ja és l'òstia!
Una abraçada.

el nadador ha dit...

Coi, la gent es pensarà que sóc un ogre, i a mi no m'agrada donar consells, ni dir a la gent què ha de fer a casa seva. Per cert, tens cinc missatges que no has contestat, eh? eh? eh?. Amb el meu ja en seran sis :-)

Montse/Arare ha dit...

Bon dia, Nedador-Ogre! Doncs de vegades va molt bé que algú et doni un consell sense haver de pagar, com has fet tu. Res, home, que va bé que de tant en tant t'estirin les orelles - com te les estiraré jo a tu el dia que et conegui - :D

tu parla amb la Gemma i ja sabràs per què, mal bitxo!

ep! res, home, gràcies pel consell. Petonet i bon cap de setmana!

Montse/Arare ha dit...

Ostres, Antoni, quin comentari més positiu :))
moltes gràcies! gairebé em faràs posar vermella, glups! Prometo intentar contestar-vos a tots altra vegada, però quan marxi no sempre serà possible, eh? només quan pugui accedir a internet!

Feliç cap de setmana!

Montse/Arare ha dit...

Carme, de vegades contesto a tots a la vegada, també, perquè hi ha dies que una no té temps (o té massa mandra, uixxx)

però reconec que m'encanta tornar als blogs on he deixat comentaris, llegir els dels altres, les respostes, i, evidentment, veure si m'han contestat a mi!

petonets de cap de setmana!

Montse/Arare ha dit...

el mal, fractal, és agafar-s'ho com una feina, no trobes? mentre és un plaer, cap problema. Quan comença a ser feina, val més agafar-se una temporadeta "de vacances" - com ja fem -
petonet i bon cap de setmana!

Montse/Arare ha dit...

McAbeu, espero que quan tornis al meu blog vegis el comentari (que he tardat una miqueta) i moltes gràcies per venir i llegir i comentar! petonet.

Montse/Arare ha dit...

Striper, hem de ser pragmàtics :) UN petó també per tu, visitant assidu. Gràces per venir!