Per què les vaig escollir?

La primera cançó d'ahir, Blue sky, la vaig escollir després d'anar a cal Gatot, que havia penjat Good bye blue sky, de Pink Floyd. Res a veure: només em va recordar que tenia ganes d'escoltar la malograda Eva Cassidy , que m'agrada moltíssim, ja ho sabeu els que fa temps que em llegiu.

One day I'm flying away, una de les meves cançons de sempre, cantada per Randy Crawford. Res de versions ligth (com la de la Kidman, amb tots els meus respectes, perquè la noia canta força bé) a mi la que m'agrada és la Crawford, amb la seva veu esquerdada i potent. I trobar-me en Pere tocant el piano em va fer molta gràcia! (ei, Pere, que tu ets més guapo i més prim!)

[Exit Music (for a film) - Radiohead cover]. Brad Meldhau trio. Farà uns deu anys, una tarda de diumenge vaig sentir-lo a un programa de ràdio i em va fascinar. Tant és així, que, com que no havia sentit el nom, vaig trucar a Catalunya Ràdio (llavors encara no es podia escoltar per la xarxa i no es podia recuperar el programa) i vaig preguntar pel trio de jazz que tant m'havia agradat. Em vaig quedar amb el nom i em vaig comprar un parell de CD's. Al cap de molts anys, en un curs d'escriptura on line, vaig conèixer la Mati (frac) i vaig saber que el jazz formava part de la seva vida, encara més intensament que de la meva. Al cap d'un any i mig, aproximadament, vam anar a veure una actuació de Meldhau a l'Auditori, que recordo que ens va semblar massa freda. L'Auditori em sembla un escenari fred i distant, per molt que la música va ser impecable.

La versió de Fly me to de Moon només la vaig escollir per una raó: està interpretada amb oboe, l'instrument que toca l'Elèna (Ad libitum). No m'entusiasma - aquesta versió - havia trobat una magnífica peça de jazz on m'havia semblat que l'oboe era l'instrument principal, i després em vaig adonar que era clarinet! per això la vaig canviar.

I per últim, em venia de gust compartir amb tothom un vals musette, aquell tipus de música amb la què hom tanca els ulls i es veu passejant per París. Perquè sempre ens quedarà París. (apa, quina originalitat, la meva, deumeu!)

Doncs això. Ja teniu l'explicació de cada música escollida ahir a la tarda. I ara me'n vaig a treure la Taca i després a... i a ... i a... i quan pugui, a ca l'àvia per escriure-descriure una tarda deliciosa que vaig passar amb en Martí i la resta de la família!