14 de maig, 2009

Canvis

Si algú m'hagués dit - només fa uns mesos- que jo m'hauria "d'empassar" un partit de futbol sencer, li hauria dit que era ben boig.
Què m'ha passat, doncs? suposo que finalment, els culés de casa m'han acabat contagiant. I potser encara hi ha una altra raó: una sola raó, que ha fet que ahir a la nit jo em posés tan contenta que fins i tot busqués l'himne del Barça al youtube (quina beneiteria) i el pengés... una sola raó que fes que ahir, quan es va acabar el partit, rebés una trucada de la meva mare, ben emocionada, dient-me: És la primera vegada a la vida que veig un partit, nena. I m'ho he passat molt bé i a cada gol pensava en el teu pare.
O el meu fill Gerard, que em deia que se n'anirien a Canaletes a veure l'ambient, per afegir, tot seguit t'imagines com n'estaria de content, l'avi?

De vegades els sentiments cap a les persones estimades fan que canviem de punt de vista - que no d'idea - per unes hores.

Doncs això.

15 comentaris:

Glòria ha dit...

Quanta raço tens! mai es pot dir "això jo no ho faré"...
Qui pot amb els sentiments?

Júlia ha dit...

Doncs el meu pare era bastant de l'Espanyol encara que no volia que fos dit i ara a mí també m'agafen rauxes periques de tant en tant, certament passen aquesta mena de coses...

fanal blau ha dit...

I tant que sí!!!

molt bon dia, Montse-Arare!!!

Carme ha dit...

Ja veig que m'has avançat força. Jo que ja m'estranyava de mi mateixa perquè me n'havia anat a veure el futbol ... els 20 minutets últims. Jo ni això havia fet mai. Però l'alegria és contagiosa, afortunadament.

Sempr podem canviar, si volem i si ens convé. M'has fet recordar una tieta meva, soltera, que mai no havia vist ni un sol partit de futbol a la seva vida i que quan es va fer gran, però gran d e 70 i pico d'anys... va decidir que... el barça li feia companyia i no se'n va perdre mai més ni un... mentre va poder. Aquest va ser un canvi definitiu.

Striper ha dit...

Molt cert el que dius fer i veure feliç fa feliç.

karlunx ha dit...

com d content estaria el tiet i que emprenyat el meu avi...

jeje

pere ha dit...

i a més,l'espectacle d'ahir va ser bell per més d'una raó.
(avui un periquito em deia que es va emocionar: no deu ser gaire periquito :-)

kweilan ha dit...

Jo també el vaig veure i això que normalment passo bastant...el de la Champions suposo que també el veuré.

Anna ha dit...

Com t'entenc Montse, el Santi era un culé d'aquells de llibre, jo no havia vist mai un partit fins a que ens varem casar doncs em va anar contagiant... Ara els veig i penso en lo content que deu estar allà on sigui.

Petonets.

Albert ha dit...

Jo, al meu pare, me'l reservo per la final de la Champions. Petó.

el nadador ha dit...

A veure si aquesta nova passió teva no és flor d'un dia. La propera temporada m'agradaria una crònica de cada partit del Barça al teu blog :-)

Joana ha dit...

Doncs jo no vaig poder...
Em poso massa nervi, apart, no m'agrada gens el futbol!
Però de bon Matí vaig ajudar en Martí a penjar la bandera, je je.

Montse/Arare ha dit...

Joana, ara em falta la bandera... a veure si en sóc capaç, de penjar-la, el dia de la Champions!

uiiiii, Nadador, demanes molt, tu! De tota manera potser algun dia ho intento i tot! ;)

Albert, depèn com vagi la final de la Champions, haurem de fer un post-comú que vagi a parar allà on tenim les persones estimades... segur que els culés es reuneixen per veure-ho!!! (i per llegir-nos)

Anna, el que dic: un post comú per tots ells! en Josep també era del Barça, però no era un gran futbolero. Els seus fills ho són més!

kweilan, no ens la podem perdre per res!

Segur que no és gaire periquito, Pere, segur que no!!! com era, allò? No es pot servir a dos senyors... (encara que no ho tinc tan clar, jo, això) avui en parlarem, ok?

karlunx, sé què li hauria dit jo al teu pare: "tiet, aquesta vegada no hi ha res a dir... però visca el real madrid" (això últim amb la boca petita... després pararia la mà perquè caiguessin els vint duros (ui, no! ara ja seria un euro) Abraçada, Carleta! quan tornes?

quina veritat més gran, Striper! veure feliç fa feliç. Encara que sigui per una copa!

Carme, encara acabaré com la teva tieta, jo! qui m'ho havia de dir, hehehe!

Fanal blau, a tu també t'ha passat?

No, Júlia, m'has sortit perica, tu, ara?

Glorieta, ningú pot, amb els sentiments, ningú!...malgrat que diguin que es poden controlar (bé, depèn, oi?) :D

fractal ha dit...

Em sembla que a totes ens agrada el Piqué...

Montse/Arare ha dit...

ai, fractal, que em sembla que has reblat el clau! (com seria, la traducció de "has dado en el clavo"?)

Per mi és urgent un reciclatge de català!!!!