Quan no hi ha paraules per dir, sempre ens queda la música.
Aquesta de sota va per al Pere Palau, que toca el piano, sota el fals nom de Joe Sample :D
Sabeu que totes són per tothom, però hi haurà qui es reconeixerà especialment en una música... o al menys així ho espero :)
Bona tarda de diumenge!
DES DEL MEU MAR - FRANÇA
Subscripció al blog
Entrades
Comentaris
11 comentaris:
Sempre ens queda la música,. arare, les aniré escoltant mentre llegeixo...
Vaig escoltan els videos.. Musica sempre.
I jo, faig el mateix...
i si d'una manera o una altre em puc reconèixer en totes?
cada música té el seu moment, els seu espai...
i, segur, que tu també et pots reconèixer, un xic, en totes.
si hi han "verbivors", nosaltres som uns "musicquivors"? uns "sonivors"?
Una abraçada enorme, nina
Uns petons dolços i plens de fuses i corxeres, blanques i negres, pianissimos i fortes, Mariana.
:¬)*******
Ei, Montse, així que finalment m'has trobat tocant el piano :-)
I també has pujat una de les cançons que m'agrada escoltar a l'acordió mentre...
Pere, mentreeeee... què? ÔÔ
Barbollaire, som uns musiquívors im-pressionants! (en 2 paraules)
Els petons plens de notes han format una bona partitura!! Unes quantes escales per tu!
Kweilan, com sempre, gràcies a tu per venir, per llegir, per escoltar...
Josep Lluís, em sembla que no hi ha cap blogaire que no li agradi la música!
Sempre, Striper!
Molt bé, Carme, o mentre fas un d'aquells dibuixos preciosos!
Publica un comentari a l'entrada