Vocatiu

No tinc més ganes de lluitar contra els elements, i molt menys, ganes de discutir. No m'agrada recordar-me de les males passades que m'han fet a la vida i prefereixo ignorar les persones que no em poden veure pel que sigui (enveges, rancúnies, mals rollos i ofenses passades).

Per això no puc acabar d'entendre que haguem d'estar permanentment amb la mirada trista, o amb uns morros de pam, mastegant venjances contra aquells que suposadament no s'han portat amb nosaltres com ens hauria agradat. T'has fixat, M, que potser és que no els ho has dit mai, el que pensaves? No pot ser que hagis viscut sempre de mals entesos i de paraules mai dites? quina llàstima, no trobes?

Arriba un moment en que no saps ben bé què hi fas, aquí. Que et sents lluny de tot i de tothom, que et molesta que els altres siguin feliços i que somriguin i siguin capaços de celebrar una altra primavera.

Em sap greu, que et passi això... però estic cansada, molt cansada. Són tants anys intentant donar solucions a problemes... però tu sempre et treus de la butxaca un nou problema que ningú no havia vist. Com aquell que treu conills d'un barret de copa. No vull jugar més a aquest joc.

Accepta, al menys, que jo vulgui veure-hi a través de vidres de colors, que vulgui viure feliç i celebrar que cada dia surten noves flors i que els ocells venen a donar-me el bon dia