24 d’abril, 2009

Rànquings estúpids

imatge que no recordo d'on vaig treure

Ahir, el sol ens va obsequiar amb la seva energia. La veritat és que va ser un dia radiant, no solament per la llum generosa amb què que ens escalfava l'astre, sinó també per la generosa exposició de flaire de roses i de llibres.


Hi ha, però, quelcom que em fa adonar-me que ens hem de salvar: salvem-nos de l'intent, per part de no sé ben bé qui o no sé ben bé què, que tot, a les nostres vides, sigui una gran competició. Rànquing de llibres, rànquing de músiques, rànquing de pel·lícules, rànquing de polítics, rànquing de bellesa... per què?


Deixeu-me mantenir la innocència de la lectura per la lectura, escoltar música pel goig d'escoltar-la i no pas per fer pujar el nivell d'audiència de tal o qual cantautor, de la contemplació de l'art per l'art, del goig d'escriure per mi i pels que em vulguin llegir, sense cap necessitat de ser "la millor".


Avui, mentre conduïa, he sentit un bocí d'una discusió d'aquestes de tertulians, a RAC 1 i m'ha semblat que em llegien el pensament! parlaven, precisament, del tema que jo apunto: que es veu que ahir, a les sis de la tarda, més o menys, la més gran preocupació de tothom, radicava en saber quin era el llibre més comprat (que no el més llegit, ep!)... quin era l'autor més valorat (en nombre de llibres venuts, no pas com a persona, ep!) Quina beneiteria, valga'm Déu!


Jo vaig xalar (m'agrada, aquesta paraula que he agafat dels amics ebrencs) vaig xalar amb l'olor de les roses, amb la llum del meu mar, amb la vista de les paradetes de llibres, amb el fet de cuinar per la família, amb el pastís de poma que va portar la Violeta, amb la companyia dels meus, amb els llibres que ens vam comprar - cap d'ells serà mai un best seller, em fa l'efecte - i, francament: m'importa molt poc qui ha estat el guanyador d'aquesta cursa d'obstacles amb què hem convertit la millor festa de Catalunya.

16 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

aquest matí a la tertulia han tornat a tocar el tema, i han decidit que era degut a aquesta obsessió actual de clñasificar-ho, d'etiquetar-ho tot. Un editor donava la culpa d'aquesta deria als periodistes i aquests a l'editor. Podrien fer un rankung de quants llegiràn els llibres que han comprat per Sant Jordi, aquesta dada si que seria interessant.

Rita ha dit...

Quanta raó que tens!!!

Jo vaig gaudir d'un dia fantàstic i vaig passar de comprar el més venut i de seguir les estadístiques. Com sempre, vaig anar a la meva... :P

fanal blau ha dit...

Doncs sí, molt benèits i benèites si ens quedem amb els rànquings i aquesta mena de competició, gairebé obscena, de qui ven més i va primer.
I això, traslladable a molt.
Per a mi és un plaer llegir-te sense rànquings ni cotes de mercat, sense necessitat de ser "la millor", però si d'una lectura que faig del que escrius i de tú...que m'agrada!
una abraçada!

i la paraula de comprovació és "menti"...
jo diria que és mentida el que ens volen vendre...

gatot ha dit...

jo, ja saps com t'estimo... i m'és igual si em situes en un lloc o un altre del rànking que no tens!
:)

petons i llepades desrancades!

Anònim ha dit...

VERITATS DE LAS BONAS, SI SRA, TENS TOTA LA RAO,MUSICA,LLIBRES,PELICULAS...PER PLAER.
JUGANT.....

Sadurní ha dit...

Totalment d'acord, Montse. El "guanyador" és qui té una campanya prèvia de màrqueting més espectacular (és a dir, l'obra sobre la qual l'editorial hi aboca més diners). I això, per descomptat, no té per què estar relacionat (bé, no sempre almenys) amb els nostres gustos o fins i tot amb la qualitat de l'obra.

Salut!
S.

Trenzas ha dit...

Compré los libros que quería y las rosas que necesitaba, sin visitar más que uan librería. Entrar, mirar y comprar aquello que me apetecía. Dos de los tres, ya leídos, pero que no estaban en mi casa :)
Tienes mucha razón en lo que dices y, seguramente, como ya dicen más arriba, es cuestión de quién gasta más en publicidad que el ranking suba o baje. Al menos, ese tipo de ranking.
Pastel en familia... ñam, ñam...
:)
Moltes abraçades, reina mora.

Joana ha dit...

Mira Arare fins i tot han dit que en el programa del Club ja començaven a fer estadístiques... a mitja tarda!
El que no sabrem mai és quin tant per cent de llibres comprats o venuts es llegiran...
I entre gustos no hi ha rànquings que valguin!
bon cap de setmaa wapa!

Striper ha dit...

Estrateguies comercials, per els indecisos i compradors per compromis.

Unknown ha dit...

A l'hora de comprar un llibre, xalo triant i remenant, fent tastets d'aquí i d'allà amb tranquil·litat i sense presses. I això ahir era del tot impossible.

Trini González Francisco ha dit...

Als estadístics, per segons quines coses, se'ls hauria d'ignorar.

Al final, jo no he pogut comprar-me el llibre que volia (però ja arribarà) En canvi me n'han regalat un altre de prou interessant.

el paseante ha dit...

Jo m'espero a l'endemà de Sant Jordi per mirar les llistes dels més venuts i comprar-me el llibre. Així vaig sobre segur. Si vols que et deixi alguna obra del Buenafuente o del Boris Izaguirre m'ho dius. En tinc uns quants.

Júlia ha dit...

Ja diuen que hi ha veritats, mentides i estadístiques (amb rànkings). Això és culpa de la perversió de la informàtica, com escrivia a les dedicatòries Juan Ramón Jiménez: 'a las minorías, siempre...'.

Júlia ha dit...

...ep, que Barcelona i Girona també 'xalàvem' i 'xalem'. Ho havia escoltar a molta gent i encara ho sento en ocasions.

I no perquè estiguem 'xaladus', he, he.

kweilan ha dit...

Tens tota la raó...de vegades el llibre més venut és el llibre menys llegit. La lectura és una cosa personal i cadascú tria el que més li escau segons els seus gustos i hi ha un grapat de llibres magnífics que no estan als rankings.

Anna ha dit...

Totalment d'acord amb tu, però tot això tant sols son coses del màrqueting, als lectors "de a pie" no ens fa ni fret ni calor.

Petonets de dissabte assoleiat (de moment) ;¬))**