04 d’abril, 2009

Moltes coses, potser massa! I el meu seguidor núm. 40

Després d'un parell de setmanes una mica allunyada, torno a ser aquí. Les coses no és que vagin tan bé que em pugui dedicar a tocar campanes, però diguem que, a poc a poc, es va trobant el nord. Llàstima que el que perdo, de vegades, no és pas el nord, sinó el mateix compàs, la mateixa brúixola.
___________
Dir-vos amb orgull de mare, que el nostre fill Aleix Gelabert , junt amb un altre tripulant, Ricardo Terrades, han guanyat una regata, la MiniMed 2009, que consistia en sortir de L'Escala, fer la volta a les Balears i tornar a Sitges.

Tot això, amb un Mini-6,5... un vaixellet, per dir-li d'alguna manera, que ai senyor!, sembla un "barquito de la señorita Pepis"... un fart de patir, vet-ho aquí, però ja se sap que "quien con navegantes se junta... li toca el que li toca!" (un refrany que m'acabo d'inventar, bilingüe, ja veus) i gairebé prefereixo que es dediqui a navegar que a l'escalada, no sé com dir-ho... és clar que també li hauria pogut donar per volar... en fi, nervis, cert patiment, però orgull, al cap i a la fi.


Si feu la imatge gran, veureu el recorregut... que Déu n'hi do!
... amb l'ANTAAS, aquest vaixell (per dir-li d'alguna manera)


Aquí us poso unes quantes fotos més.



L'Aleix
L'Aleix i en Ricardo, a l'aribada: cansats, molt cansats, però feliços, molt feliços!



Al Capità encara li he d'eixugar la baveta, però també s'ha fet un fart de patir! No sé de què t'exclames - li deia jo- al cap i a la fi tu li has ensenyat! i llavors callava i assentia.



__________



Avui he fet una xerrada sobre el llenguatge dels 0 als 3 anys a l'Espai familiar , espai que han muntat a Blanes un grup de pares i mares joves amb els seus nadons. Jo he parlat en públic moltes vegades, però avui tenia els nervis a l'estómac i fins i tot tenia la impressió que havia de passar un examen, marededeusenyor, com se'n pot arribar a ser, de bleda!



Quan han vingut els de TVBlanes a fer-me una entrevista, per poc assassino amb la mirada la Violeta, que no me n'havia dit res, que venien els de la tele (a veure si encara em trauran a Polònia o als APM, que m'he posat més nerviosa queee!)



Sóc conscient que els he deixat anar un rotllo d'aquí t'espero, però suposo que no ha anat tan malament, ja que ningú no ha marxat abans que acabés (educats que són)



_________



La besàvia continua molt baixeta de to. Maleïda primavera... o maleïda vellesa? no sé què dir. Tant que m'agradaria que es trobés bé, que pogués sortir a passejar al solet o a veure el mar... i, de moment, no pot ser.

La besàvia, la setmana passada. Tenim dies de tot...


Filosofia de cuina: Us sembla trist, saber que arribarà un moment en què haureu de deixar el control de la vostra vida en mans dels vostres fills? Que hagueu de passar de ser -ne la referència a deixar-vos portar? Com ho veieu, eh? eh? eh?

______________________

I per últim: ha arribat al meu blog el meu seguidor número 40 i em sembla que li hauria de fer alguna mena d'homenatge, no trobeu? és un número ben rodó, el 40, així que me'n vaig a buscar-li una cançó, a veure si li agrada.

Apa, ja l'he trobat! per tu, Joan!



30 comentaris:

Albert ha dit...

Superb!

jaka ha dit...

Et trobaba a faltar !!!
Felicitats per tot !!!
Petonets,

Anònim ha dit...

APA NOIA,FELICITATS¡,I A PATIR SI CAL, LES MARES SEMPRE PATIM, PERO EL TEU ES UN PATIMENT DE JOIA.
JUGANT AMB B........

Striper ha dit...

Molt be , moltes felicitats.

jo artin au ha dit...

Només els navegants tenen la possibilitat de perdre la brúixola i no deixar de ser-ho, tot i haver de cedir necessàriament, potser moments abans d'arribar a port, l'orientació del rumb en mans de qui ens hi apropi.
Salutacions.

el paseante ha dit...

Has tornat amb molta força (i sembla que amb bons ànims). Felicitats pel navegant. I molta salut per la besàvia (és molt més guapota que tu, eh? eh? eh?). I aquesta setmana no em perdo el Polònia :-) Un petonet. I enhorabona pel seguidor número 40.

Anònim ha dit...

Sí noia, sempre patint... a sobre el meu fill és un "vivala virgen", està des de dimecres a Paris amb els de rugbi i encara no sabem res d'ell; té el mòbil apagat, no sigui que... ai, senyor!!!
Però una bona experiència el vostre!
Un petonet, Arare, ah! La teva mare de presència està estupenda!

Rita ha dit...

Contenta de veure't de nou per aquí i de llegir tantes noves i totes ben bones.
Felicitats, bonica!

Joana ha dit...

Bon dia Reina del Mar, les coses, per sort per nosaltres, acostumen a tornar al seu lloc.
Potser no com ens agradaria, no del tot, però milloren i hem d'aprofitar aquestes estones.
Felicitats al "nen" je je.
Petons, t'he trobat a faltar eehh.

TERESA ha dit...

Jo tambe soc seguidora teva, ni el que pasa es que al no tenir bloc no puc fer que ho posis al teu conte. Jo tambe he estat uns dias sense "donar la volta" que dic,Joana, Gloria, Arare.... pel mati sou el acompanyament per el meu cafe

Montse ha dit...

Teresa, gràcies! Hauré de fer un homenatge als seguidors silenciosos, ja ho veig :)
Ho faré, per descomptat´!

Una abraçada enorme i que vagi de gust el cafetó de cada matí!

Molt bona setmana santa!

Montse ha dit...

Joana, el "nen" ja està felicitat de part teva, gràcies!
Lamentablement, hi ha coses que no milloren, sinó que empitjoren (cas dels iaios que cada dia es fan més vells, aix) però està clar que tots seguirem el mateix camí, per llei de vida.

Una abraçada, que passis una molt bona setmana santa, reina del Maresme!

Montse ha dit...

Rita, ja us vaig dir que no m'estaria "fora" gaire temps. No en sóc capaç, estic massa malalta de blog ;)

Gaudeix i disfruta (totes dues coses, apa) d'aquests dies primaverals! Petonet.

Montse ha dit...

Glòria, "no news, good news". Segur, segur, que el teu fill està tan bé que ni es recorda de la resta del món (normal, no? No t'havia passat, a tu?)

Bona setmana, reina mora, i un petó!

Oon ha dit...

Hola ! he pasat oer ací , s-ha escriu aixis?
En-horabona per el teu fill!!
Y la Ia-Ia , que és posi ben bona aviat!!
ara ja fará solet i aixó revifa al més decaigut!!
petonets !!
Pd. com sempre lameva admiració , de com texpreses i escrius , eh?

Unknown ha dit...

Abans de res, enhorabona per la victoria del teu navegant, als que ens han prohibit la sal ens dóna enveja.

Com a quarantè seguidor, amb el video de Quico el Celio, el Noi i el Mut de Ferreries m'has tocat la fibra sensible. Moltisimes gràcies.

Barbollaire ha dit...

Mariana :¬)*******

Ja saps tot el que em fa feliç saber-te. Saber de tu...

Una abraçada sense fi.
Una bosseta de petonets variats

Eli ha dit...

Apa Montse, quants esdeveniments...
Trobo que tret del patiment, estereu ben orgullosos del vostre fill...
M'alegro molt!!!
;-D

Josep Lluís ha dit...

Primer: felicitats per ser-hi amb aquesta força.
Segón: felicitats per haver patit i haver obtingut un premi.
Tercer: felicitats per la xarrada i l'entrevista
Quart: moltes felicitats per tenir una besavia, quin luxe.
I recorda què:
Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.

Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben

Deric ha dit...

felicitats mare! a tu també t'hem de recollir la bava!
;)

fanal blau ha dit...

Collins! quin post més complet!
Felicitats peer a tú i els teus!
Petonets, Montse!!!

Montse ha dit...

Hola Tresa, gràcies per continuar llegint-me, en realitat els blogaires quan comencem a fer un blog és per nosaltres mateixos, però amb el temps acabem per escriure per nosaltres i també per als altres, ho hem de reconèixer! A mi em gratifica més el blog que les columnes que feia al diari, ja veus!

Una abraçada i bona pluja (ara mateix plou bastant, al nostre poble)

Montse ha dit...

Joan, no es mereixen (les moltíssimes gràcies) i fixa't, el que és la vida, va, i al mateix dia del 40, apareix el 41... haurem de pensar en un homenatge per als silenciosos, ja ho dic!

petons i benvingut de nou.

Montse ha dit...

Barbollaire, ja saps on sóc... què més et puc dir? que de vegades m'agrada quedar-me quieta llegint? ja ho saps, oi que si?

Un sac ben ple de petonets de colors.

Montse ha dit...

Si, Eli, n'estem orgullosos. De fet, estem orgullosos dels cinc fills que tenim, cadascú amb les seves característiques. De tant en tant no podem evitar posar-nos vermells, quan pensem en lo guapos que són i lo bons fills que arriben a ser!

(lo?) argggggggg...

Un petonàs, preciosa! (per cert, en aquesta foto estàs guapa-guapa)

Montse ha dit...

Josep Lluís, la força m'acompanya :D

Escolta, t'he vist passar amb aquell llamp de cotxe un parell de vegades, però mai no em veus, snif!!!
a veure si a la propera em decideixo i et faig senyals!

Petons de pluja.

Montse ha dit...

aix, deric, quanta raó tens!

bona setmana santa, guapo!!!

Montse ha dit...

Fanal blau, moltes gràcies! post complet, però que només m'heu respost la primera part, hehehe... ara faré un altre post, repetint la darrera pregunta, a veure si...

Un petonet, il·luminadora de blogs!

Francesc Puigcarbó ha dit...

ja veig que has tornat embalada. Per cert molt bé el regal al núm. 40 de quico el Celio el mut i el noi de Ferreries. Quan al nen i la barca, encara portes posat el pitet?

una més ha dit...

Home Montse, felicitats per la part que et toca!

Estic contenta perquè pel post et veig molt millor.

Una abraçada.