11 d’abril, 2009

Hi havia una vegada a Blanes


Plou. He d'anar a comprar perquè i la nevera és a mitges. Avui serem vuit. Tot i això, ni en Ferran i la Marina ni l'Aleix i la Marta ni en Miquel i l'Anna, seran amb nosaltres. És el que té, ser família nombrosa. Si ells també vinguessin, seríem catorze, no està malament!

Estic escoltant bandes sonores de pel·lis de l'Oest. O sigui: Ennio Morricone per un tub. I la veritat és que m'agrada. M'agrada molt. Al youtube he trobat unes quantes versions de Morricone per orquestra i m'ha encantat, tant, que no sabria si m'agrada més així o per la banda sonora de les pel·lis. Tot i que ja sabeu que les versions em solen agradar, em quedo amb la BSO, al menys, per aquesta vegada. No caldria que servís de precedent, però. No sabia si deixar-vos amb "La muerte tenía un precio" o amb "Érase una vez en el Oeste". Com que no podia decidir-me, he optat per deixar-vos-les totes dues i escolliu. O les escolteu totes dues. O no. El que vulgueu, sou ben lliures (al menys per això, ep!)

Escric i miro el mar, i miro la pluja i de tant en tant he de rectificar alguna paraula perquè resulta que m'he equivocat, en no mirar el teclat (gairebé mai no el miro, jo, el teclat, és curiós. Si em feu dir on són les lletres, no ho sé, no en tinc ni idea, vagament recordo les meves pràctiques de mecanografia per entrar a treballar en un banc on vaig treballar un any i a la meva ment em venen ratlles i ratlles d'asdfgh ñlkjh, plenes a vessar i de frases estúpides repetides fins a la sacietat, per tal de trobar les lletres al teclat, model "Muerto el perro se acabó la rabia", on, més d'una vegada, es podia llegir "Mureto el pero se acabó la raiba" i visca la dislèxia)

Semblo en Cuní, que me'n vaig d'una cosa a l'altra sense adonar-me'n! I és que a mi m'agrda escriure els posts així, a la brava, sense rellegir. I així em va!

Mentre escric i miro el mar i recordo les meves classes (autodidactes! amb una Underwood que em va aconseguir el meu pare abans no la llencessin al seu despatx) vaig pensant què faré per dinar i no me'n surto. Potser valdria més que, en lloc de fer cinquanta coses a l'hora, ho deixi estar tot i em concentri en fer la llista de la compra, no trobeu? però és que s'hi està molt bé, aquí, escoltant Morricone, parlant virtualment amb vosaltres i fent una ullada al mar de tant en tant...

Al final, ahir, vaig fer una tatin de carxofa que em vaig oblidar de fotografiar (sóc un desastre) però que va sortir boníssima! Per aprofitar el forn i un bocí de pasta brisa, vaig fer també una tatin de poma, però "vite faite", o sigui, no la fórmula tradicional, sinó la que es fa amb el microones. Només que jo vaig aprofitar l'escalfor i l'energia del forn tradicional. Va sortir força bé.

I avui, tot i que no serem els mateixos (fora d'en J.S. i jo i la besàvia) no sé si tornar a fer una tatin de poma... que queda boníssima i és fàcil, o si comprar fruita i fer macedònia o si... demà no menjarem mona, perquè no hi haurà "cap nen" i la iaia té colesterol, en JS es vol aprimar i a mi tant me fa, la mona, prefereixo un parell de taronges ben sucoses. I si compro una mona? És que quedaria bona, feta per mi, però no hi ha ganes...

Ja paro, ja paro. Si aquest post el llegís l'Empar Moliner - que m'agrada bastant, encara que trobo que va una mica de sobrada i es mira tot cristo que escriu per damunt de l'espatlla, cosa que ella pot fer, ep! - si el llegís, dic, cosa que mai no passarà, diria que els blogaires som gent que no té res més a fer, ni tan sols pentinar el gat, i per això escrivim tot el que ens passa pel cap en cada punt i moment i ens pensem que som escriptors. Un dia la vaig sentir dir això, més o menys.

Em fa l'efecte que als autors consagrats i reconsagrats els fem molta nosa, els blogaires, pobrets... i mira que en som, d'innocents!, que a nosaltres se'ns llegeix "de gratis", que ningú no ha de comprar els nostres posts!

Oi que m'he embolicat molt i molt? Apa, doncs, vaig a concentrar-me en una sola cosa, potser si només en faig una, sortirà bé i tot!

El meu mar es gronxa suaument i ha deixat de ploure, malgrat l'olor de terra molla que entra per l'escletxa de finestra que he obert... i que tancaré de seguida, perquè la temperatura encara no és l'adequada per tenir la finestra oberta gaire estona.

i...



11 comentaris:

Joana ha dit...

Doncs si et ve de gust, en compres una!
Fer.la és un xic complicat, ni que segur ho faries bé je je.
o també miro el mar, ara un xic més tranquilet, deixo volar la imaginació mentres observo les gotes de pluja que han tacat els vidres aquest vespre... i un rejoli de sol entra per la finestra...
Pot ser un gran dia, jo, l'he començat llegint el teu escrit.
Petons reina del Mar.

Striper ha dit...

La pluja que ahir va ser que fos un divendres mogut, i una nit molt plujosa avui per siort a sortir el sol al menys de moment.

Montse ha dit...

Joana, al final no he comprat mona, faré unes postres a base de xocolata fosa amb fruits secs (poques calories, hehehe) que ja m'emmerdo prou fent caldo de primer i lluç arrebossat de segon amb mega-amanida!

nyam, quina gana m'agafa només de pensar-hi!
demà menjarem crema d'api, per compensar!

Montse ha dit...

Striper, aquí ahir a la nit no va ploure, així que vam sortir a veure la processó (nosaltres també tenim manaies):)

ja no ha plogut més en tot el matí!!!

gatot ha dit...

eps... a mi no em pentinis gaire o em desfaràs els rínxols, eh?
:)

petons salats!

Rita ha dit...

M'agrada veure com t'has recuperat!

Aquest post és Araretotalienplenaforma!!!! hahahahaha

Que passeu molt bon dia!
Petons, preciosa!

jaka ha dit...

Montse-Arare, ets única, no se com tens temps de fer tantes coses i segur que les fas molt ben fetes.

Petonets,

Anna ha dit...

Trobo que tampoc t'has embolicat gaire, tant sols has plasmat tot el que et passava pel cap, hehehe... i es que a cops el cap ens va sol, no?

Ja m'apuntaria a aquest dinar, pinta molt bé.
Petonets de xocolata.

Deric ha dit...

si als consagrats els fesim nosa no s'obririen blogs ells també... tot i que els nostres són més actius i tenen més visites que els seus!
;)

zel ha dit...

Aquests setciències, deixa'ls, que no saben el que es perden...No hi ha res com entrar a un blog amic, i ja et sents al costat del Nobel...

M'encanta quan escrius a raig...jo també ho solo fer...o no dic res!
Petons, preciosa!

el paseante ha dit...

També buscava temes de l'Oest per al meu darrer post. I el Morricone em va semblar que ja estava molt sentit. Al final em vaig decantar per l'Aaron Copland (si no el coneixes, busca'l al Youtube). I jo escric amb dos ditets i mirant al teclat, tot i que també vaig fer tot allò de l'uiop, qwer... I com que has parlat de tantes coses, ja no sé què més et volia comentar :-)

Ah, sí. Tampoc he menjat mona.