Avui anava passejant, fent temps per a la meva classe de ... per a la meva classe, quan Oh, valga'm déu! em topo de nassos amb un cul.
Òndia! Un magnífic cul de senyora que em mirava des de l'interior d'unes calcetes blanques que no tenien res a veure amb les calcetes blanques de la meva iaia, no! Eren unes calcetes moníssimes!.
I el cul deia coses. Us ho juro! Aquell cul de senyora (un bonic cul) parlava.
Que no em creieu? Vosaltres no heu llegit mai un tebeo o què? (bé, ara em sembla que se'n diu còmic, dels tebeos)... us deia que el cul em parlava.
Com que de lluny no hi guipo i el cul estava una mica més alt del que la meva vista podia copsar, m'he posat les ulleres. Aquell bonic culet em deia que perquè el meu propi culet fos com ell, jo m'havia de comprar un anticel·lulític - del qual no recordo el nom- i jo, obedient, he corregut a la farmàcia més propera, a demanar-lo.
- Bona tarda
-Bona tarda, senyora, què desitja?- m'ha dit un farmacèutic molt amable
-Vull un anticel·lulític
- Molt bé, senyora. Quina marca vol?
-Ai, doncs miri, no me'n recordo!
-Anem malament, eh? A veure, si vol li enseyo tota la gamma que tenim...
- No, no, miri, jo vull aquell que m'ha dit el cul
-Perdoni, com diu?
-Si, allà a la parada de l'autobús
-Perdoni?- Aquell noi començava a pensar que a la seva farmàcia hi havia entrat una sonada
- Que si, home! Que em dóni l'anticel·lulític que m'ha dit aquell cul...
-Un cul a la parada de l'autobús? - el noi em mirava amb condescendència
-Si, miri, vingui amb mi i ho veurà vostè mateix
El noi i jo hem sortit al carrer, a buscar la primera parada d'autobús que ens trobéssim...
Després de caminar durant uns trenta segons hem vist una parada.
-Allà!- hem assenyalat tots dos a l'hora i tots dos cames ajudeu-me, a veure el cul.
Jo ja ho he vist, que allò no podia sortir bé, perquè la parada del meu cul no era pas la mateixa parada on havíem anat a parar (i perdonin la redundància de parades)
I... oh, per tots els sants del cel! Sabeu què ens hem trobat?
Doncs set o vuit culs amb les seves corresponents titoles (i perdonin el meu atreviment) a dins d'uns bonics calçotets que res tenien a veure amb els del meu avi!
I el farmacèutic i jo hem pogut comprovar que aquells culs i aquelles titoles també ens deien coses.
El farmacèutic i jo ens n'hem anat de bracet. I després ell ha tancat la barraqueta i ens n'hem anat a fer unes cervesetes, tot comentant sobre culs i titoles.
Ha estat prou divertit!
Òndia! Un magnífic cul de senyora que em mirava des de l'interior d'unes calcetes blanques que no tenien res a veure amb les calcetes blanques de la meva iaia, no! Eren unes calcetes moníssimes!.
I el cul deia coses. Us ho juro! Aquell cul de senyora (un bonic cul) parlava.
Que no em creieu? Vosaltres no heu llegit mai un tebeo o què? (bé, ara em sembla que se'n diu còmic, dels tebeos)... us deia que el cul em parlava.
Com que de lluny no hi guipo i el cul estava una mica més alt del que la meva vista podia copsar, m'he posat les ulleres. Aquell bonic culet em deia que perquè el meu propi culet fos com ell, jo m'havia de comprar un anticel·lulític - del qual no recordo el nom- i jo, obedient, he corregut a la farmàcia més propera, a demanar-lo.
- Bona tarda
-Bona tarda, senyora, què desitja?- m'ha dit un farmacèutic molt amable
-Vull un anticel·lulític
- Molt bé, senyora. Quina marca vol?
-Ai, doncs miri, no me'n recordo!
-Anem malament, eh? A veure, si vol li enseyo tota la gamma que tenim...
- No, no, miri, jo vull aquell que m'ha dit el cul
-Perdoni, com diu?
-Si, allà a la parada de l'autobús
-Perdoni?- Aquell noi començava a pensar que a la seva farmàcia hi havia entrat una sonada
- Que si, home! Que em dóni l'anticel·lulític que m'ha dit aquell cul...
-Un cul a la parada de l'autobús? - el noi em mirava amb condescendència
-Si, miri, vingui amb mi i ho veurà vostè mateix
El noi i jo hem sortit al carrer, a buscar la primera parada d'autobús que ens trobéssim...
Després de caminar durant uns trenta segons hem vist una parada.
-Allà!- hem assenyalat tots dos a l'hora i tots dos cames ajudeu-me, a veure el cul.
Jo ja ho he vist, que allò no podia sortir bé, perquè la parada del meu cul no era pas la mateixa parada on havíem anat a parar (i perdonin la redundància de parades)
I... oh, per tots els sants del cel! Sabeu què ens hem trobat?
Doncs set o vuit culs amb les seves corresponents titoles (i perdonin el meu atreviment) a dins d'uns bonics calçotets que res tenien a veure amb els del meu avi!
I el farmacèutic i jo hem pogut comprovar que aquells culs i aquelles titoles també ens deien coses.
El farmacèutic i jo ens n'hem anat de bracet. I després ell ha tancat la barraqueta i ens n'hem anat a fer unes cervesetes, tot comentant sobre culs i titoles.
Ha estat prou divertit!
11 comentaris:
Si la memòria no em falla, el teu culet no està gens malament. I ara ho explicaré, que no vull que el teu home es presenti a casa enfadat. Parlo de la foto que vas penjar on se't veia treballant a cuberta del iot. De cel.lulitis, res de res. Diga'm que es mentida, au
arggggggggg... Però home de déu, no expliquis això nostre aquí en públic! ;)
(gràciessss)
:)*
Es veritat, sóc un bocamoll. Però els/les altres ho pensen i no ho diuen. Era un diagnòstic científic, no pretenia ser un piropu? pirop? em nego a utilitzar en aquest cas floreta. Per cert, el que importa, el post, molt maco, que abans els arbres no m'han deixat veure el bosc.
Hola, sirena de los mares, apa, com et 'requiebran', per aquí. Has pujat molt el to del blog, amb aquesta història de natges i apèndixs virils, segur que puja l'audiència, he, he, he.
Julia: Una amiga meva que tu també coneixes, l'Almond, em deia que si al títol del teu bloc poses la paraula cul, et venen a llegir molt més. Potser ho hauré de fer. Començaré a buscar-me frases fetes on surti la paraula cul (he,he,he)
Manel, si és un fet científicament comprovat no crec que ningú hi tingui res a dir (i jo menys) Bocamoll en castellà sería bocamojado? ;) au, va, ajuda'm en el primer post d'avui, que no sé com traduir-lo i no tinc més temps!!!
Digo que una amiga, Almond, me dijo una vez que había leido nosedonde que si en el título de tu post pones la palabra culo, te vienen a leer mucho más (será cuestión de hacerla aparecer cada día conuna excusa u otra, jejeje)
Vert (que tiene bula) ratifica las apreciaciones estéticas de Manel (y en este caso, mejor las ramas que el bosque)
Parlant de branques i boscos, Vert n'ha de saber més que ningú. Per cert, diga'm on puc trobar-te (vull dir a l'espai sideral d'Internet)?
Una vegada el meu espòs va fer una mena d'escrit humorístic sobre els jugadors de petanca i recordo poca cosa però sí que deia que el campió japonès s'anomenava KINKUL SINOPETA. Us en recordeu de tots aquells ministres japonesos dels acudits? Mira, això del cul m'ha inspirat, és que tinc molta cul-tura, que no té res a veure amb la Tura. Cul-pa teva, Arare
Un amic meu solia dir que per la cara d'una noia es podia saber quin cul tenia, així que veient la teva foto em costa creure que tinguis raó de queixar-te del teu. Però be, tothom es veu malament quan es mira a si mateix, la qual cosa no vol dir que s'estigui malament sinó que tots estem carregats de punyetes.
De totes maneres procura no explicar-ho massa que parles amb culs... igual la gent et mira diferent! jejeje!
A veure, segona tanda:
Vert, hauràs de renovar la butlla (no estaria malament que et marquéssis un dinar o un sopar - però amb tota la família, xaval, que no t'ha de sortir baratet, que ja saps que jo menjo poc)
Manel, si es deixa, jo et puc donar el seu email. Però com que no sé si es deixa... primer li ho preguntaré. En Vert el podies trobar fa mooolts anys, en aquell programa que hi havia abans del msn, l'irc. Et sona? És que nosaltres som bastant prehistòrics. Però el que et dic, si es deixa, et passo l'email.
Júlia, jo no sóc tan CUL-ta com tu,però també tinc la meva CUL-Tureta (no sé si la senyora Tura deu tenir cul, per mi que no)
Bellosoli, rei meu: en quin paràgraf m'he queixat jo del meu cul? eh? eh? eh? jo només parlo de fets objectius, però de manera subjectiva, he he he...
Ay, no traduzco, que me da pereza (no he dicho nada interesante, de verdad)
Trctant-se de culs crec que en Manel hauria d'utilitzar flor en lloc de piropu, li és més escaient...
Publica un comentari a l'entrada