12 d’abril, 2006

Xat


Tinc un cap com un timbal!! tanta informàtica no pot ser bona!!!Avui rebuscava entre fotos i n'he trobat algunes del meu gat,us en penjo una de quan era petit.
Tengo la cabeza como... (cielos, ya estamos con los problemas de traducción) como un bombo, eso, como un bombo (claro, tanta informática, tanta informática no puede ser buena) Hoy rebuscaba entre fotos y he encontrado las de mi gato. Os cuelgo de cuando era pequeño.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

El gat, encantador. El dreamweaver, que no et passi res. I o és que vulgui desanimar-te, però ja veuràs que necessitarà més dedicació que el Xat

Montse ha dit...

aixxxxx, Maneeeeeel, no fotis!! Jo el que necessito és un mimito informàtic i no això!! vaaale, de moment vaig bé, ja t'ho diré quan comenci a agobiar-me (per ara només l'he instal·lat i hi he jugat una mica)
Petonets!

Montse ha dit...

Huy no, reina mora, no!!!Ínformática sólo como sufridora (bueno, vale, como usuaria). Espero que te lo pases bien en Barcelona. Yo siempre lo he pasado muy bien en Santiago (tengo muchos amigos gallegos, en Santiago, en Vigo, en Lugo, en Bayona...) volveré a tu blog a visitarte (es un vicio difícil de quitar, menos mal que no fumo, entonces tendría que desengancharme de los dos)
Biquiños (again)

Zifnab ha dit...

Santiago, Barcelona... grandes ciudades, ahora que muy cerca muy cerca no andan...

A lo que iba. Hola gato

Ya esta ya puedo irme a dormir

Se feliz

bellosoli ha dit...

molt mono el gat! jo n'he arribat a tenir... 8 a la vegada? buf, molts. Tots corrent pel jardí i fent el trapella. L'edat no perdona i ara ja "només" me'n queden 5, curiosament els més vells! De petits eren moníssims!!!

Ais! estic condemnat a entrar al teu blog sovint per escoltar la cançó "Il cielo in una stanza"... m'he viciat!!! me l'hauré de baixar...

Montse ha dit...

Hola zifnab, me alegro de que vinieras a darnos las buenas noches a mi gato y a mi. Él estuvo muy contento pero yo más!

Ya sabes que te sigo leyendo, pero tienes gran cantidad de admiradoras que te dicen las cosas a unos niveles de romanticismo que yo - pragmática total- no soy capaz de decir si no me sale del alma, así que prefiero decirte: ¡sigue escribiendo, que, aunque sea en silencio, te leo y me encanta lo que leo!

Bellosoli, pots entrar al blog sempre que vulguis, a veure si més tard et poso una altra versió de la cançó que t'agrada tant (la de la Bruni potser és la més actual, però per mi no és necessàriament la millor!
un petó!

Anònim ha dit...

què bonic!!! a mi me'l donen demà!!! el vaig a buscar a tarragona i té un meset!! són una alegria eh!! bona setmana santa! he arribat a tu des del blog del Pere, jeee!
salutacions,
esther