24 d’abril, 2006

Comics/Tebeos

Dels còmics i/o tebeos
Vert parla de "Guerrers, corsaris, soldats i detectius", d'Antoni Marimon, la Júlia hi fa referència i l'Albert al·ludeix també, al món dels tebeos, o còmics, com en diuen actualment, i ens confessa que ell també llegia tebeos dels "reservats" a les noies. Jo també penso, com la Júlia, que els tebeos dits "de nois" gaudien de més bona reputació que els "de nena". Aquest tema el tracta, i molt bé, per cert, Roman Gubern, en el seu llibre "El comic femenino en España". Cito de memòria, així que en aquests moments no us en puc donar més referències, però si a algú li interessa ja li ho buscaré.
I ara, la meva confessió (ja veus, Albert, que tots hem "pecat")
Jo era de les que cada diumenge es gastava "el duro" que li donaven a casa en lectura. I ho feia de la següent manera: amb una pesseta em comprava una llaminadura, que normalment eren dos xiclets, que valien dos rals cada un, però també podia ser una "sorpresa", que consistia en un sobret on hi havia - normalment- un paquetet de sidral i qualsevol galindaina que no servia per a res però que molava molt. Amb una altra pesseta, en tenia per un paquet de cromos dels que estiguéssin de moda en aquell moment, per exemple, ara em venen a la memòria els cromos del "Telecolor", però vaig fer cinquanta mil col·leccions, així que podien ser uns altres. Les tres pessetes restants eren per a "literatura". Dues pessetes les valia el tebeo setmanal de la "Mary Noticias", una noia reportera que passava mil i una aventures, que tenia un nòvio una mica tontet, Max, advocat, però que en realitat era qui l'ajudava a sortir-se'n dels embolics on es ficava, disfressat de Bruma, amb unes ulleres fosques i una barba postissa. Jo no entenia com la Mary no s'adonava de l'engany, però gaudia com una boja sentint-me protagonista de totes les històries. La pesseta que "sobrava" me la guardava per a la setmana següent. Cada dues setmanes comprava el "Florita" o el "Pumby", perquè no tenia prou calés per comprar-los cada setmana. Amb la meva amiga Mercè feiem torns i cada setmana el comprava una de les dues i així ens els passavem.
El meu oncle es comprava cada dimecres - que era el dia que sortia- el TBO. Quan l'acabava de llegir, me'l passava. De dimecres a diumenge me'l feia durar. I els tebeos de guerra els llegia d'amagatotis, del meu altre oncle, que vivia a casa amb nosaltres i sempre es deixava l'habitació oberta, per sort meva. Allà em posava les botes llegint "El guerrero del antifaz" "Roberto Alcazar y Pedrín" , "El Capitán Trueno", "El Jabato" i "Hazañas bélicas". I per últim, els de la col·lecció "Claro de luna" (Tu cancnión hecha historia) me'ls passava la seva nòvia, la meva tieta anys després, de tant en tant, en paquetets que a mi em semblaven tresors.
Em sembla que us estic posant un rollo que no us mereixeu - pobrets meus- així que ja paro... i continuarem, parlant dels llibres que mencioneu. Ara per ara us deixo respirar.


De comics y/o tebeos:

Vert nos habla de un libro llamado "Guerrers, corsaris, soldats i detectius", de Antoni Marimon. Julia nos habla del comic femenino, contrapuesto al masculino, y Albert alude también al tema de los tebeos y nos "confiesa" que también leía un tebeo femenino. Yo también pienso, igual que Julia, que los tebeos femeninos no disfrutaban del mismo trato que los masculinos. Relacionado con este tema os invito a que leáis "El comic femenino en España", de Roman Gubern. Como lo estoy citando de memoria, no puedo daros más datos ahora mismo, pero si a alguien le interesa que me lo diga y lo buscaré.
Y ahora, mi confesión (ya ves, Albert, que todos "pecamos" )
Yo era de las que cada domingo se gastaba "el duro" que le daban en casa en "literatura". La distribución era la siguiente:
Una peseta para un par de chicles de dos reales cada uno, o bien para un sobre "sorpresa" con chuches y chorradillas que no servían para nada pero que eran pequeños tesoros. Otra peseta para un sobre de los cromos que estuvieran de moda en ese momento. Ahora me viene a la cabeza la colección de "Telecolor", pero hubo cientos de colecciones... Dos pesetas iban enteritas para el tebeo de Mary Noticias, una intrépida reportera que tenía un novio medio tonto, Max, abogado, que era en realidad quien la ayudaba a salir de los líos en que se metía, en formade "Bruma", un personaje con gafas oscuras y barba psotiza. Nunca supe cómo Mary no se enteraba del engaño pero me lo pasaba tan bien, que eso era una menudencia y me seguía tragando todos los tebeos cada semana. La otra peseta me la reservaba y semana si semana no, compraba otro tebeo, a veces "Pumby", a veces "Florita". Con mi amiga Mercè alternábamos semanas y así luego nos pasábamos los tebeos y los podíamos leer todos.
Los miércoles, mi tío compraba el TBO y cuando lo había leído, me lo pasaba. Yo me lo hacía durar hasta el domingo y a hurtadillas, entraba en la habitación de otro de mis tíos, más joven, que vivía en casa y nunca cerraba la puerta de su habitación. Aquello era Jauja: "El guerrero del antifaz", "El Capitán trueno" "Hazañas bélicas" "El Jabato" "Roberto Alcázar y Pedrín"... buf buf... las botas, me pnía yo! Y su novia me pasaba paquetitos con los tebeos que ha comentado Julia, "Claro de luna", que eran "tu canción hecha historia"... una maravilla donde las hubiera (en aquel momento, claro)...
Y llevo demasiado rollo ya por hoy, así que os dejo respirar.
De los libros que habéis comentado, hablaremos en otro post.

10 comentaris:

júlia ha dit...

La Mary Noticias estava molt bé, era molt 'moderna', a mi també m'agradaven els contes d'Azucena, amb aquella vora dauradeta, sovint tampoc no els podia comprar cada setmana. Recordo que a les portades interiors hi sortia, per capítols, alguna història 'educativa', com ara la de Madame Curie. Noies més gran llegien coses com Sissi, una mena de revisteta juvenil, ja amb cantants, historietes d'amors adolescents i còmics d'amor una mica més agosarats, he, he.

Jepi ha dit...

Hola bonica , els TBOs!! oh si el professor Hanz de Copenhague la familia Ulises Carpanta ohh em recorda el Tibidabo tambe crec que hi habia anuncis al Funicular que estaven pujats a las atraccions... Jo llegia el Tio Vivo mes tard Anacleto, Mortadelo .. algo e Hazañas belicas i el Jabato i el Capitan Trueno , dels meus amics....Ah i sobre tot El Cavall Fort umm jo se catala de llegir al Jan i trencapins o en Gil Pupilla o en JEP !!! jajaja mai em varen ensenyar a la escola

un petonet
cap rollo nena es molt agradable deixar volar la imaginacio

manel ha dit...

igualico, igualico, que el "defunto" de su agüelico. Us en recordeu...?

manel ha dit...

ah, de rollo res, ja veus

Albert de la Hoz ha dit...

A casa meva no hi havia pressupost per tebeos i només me'n compraven quan era al llit amb angines, que en vaig tenir moltes. Suposo que per això m'empassa Florita, de la meva cosina. El que més havia llegit eren Las aventuras del FBI, amb Jack, Bill i Sam. També, clar, el TBO amb la secció del seu inventor, Carpanta, Doña Urraca.

charruita ha dit...

Arare...pasa por mi blog.
Viene en viaje el libroooooooooo!
Ah tambien pasa por el blog de Son!

Vert ha dit...

Correccions:
Si la memoria no em falles, m'enrecordaria de...

Els cromos que l'arare diu de Telecolor son en realitat de "Vida y Color" (Jo no m'els perdia). Fins i tot avui es veuen a webs d'entomologia!
Telecolor era una revista d'editorial bruguera que sortia a la vegada que Pulgarcito, Dani, Din Dan, i d'altres.
El Profesor de Copenhague, era en Franz. no Hanz
Coi! Quins records!

Arare_ ha dit...

Cierto, Julieta. Se me olvidó mencionar Sissi (también lo leía, pero intercambiaba con amigas)

Jepii, ¡hola corasón! ¿Como estás? Yo, antes de hacer el reciclaje de catalán que nos hicieron hacer a los maestros, tampoco había estudiado catalán. He sido injusta con una revista que había en mi casa, que es con la que aprendí: Patufet!!! (luego, Cavall Fort, igual que tú) si, por supuesto, Jan i Trencapins i Jep!!! (quins temps)

Maneeeel, cierto,cierto! Ese personaje se llamaba Agamenón, ya me acuerdo, ya!!! me alegro de no resultar rollera (como el Abuelo Cebolleta y sus batallitas, jejeje)

También tengo que darle la razón a Vert, era Vida y Color y no Telecolor, pero ya veo que me has entendido/intuído, jejeje...

Albert, recuerdo a Carpanta que siempre que´ría "mover el bigote" y Doña Urraca y Carioco y las Hermanas Gilda y... aixxxxx...

bellosoli ha dit...

Jo de petit els xiclets ja valien un duro i els còmics (jo ja sóc de la era còmic) 125 pessetes. Amb l'arribada del manga els preus es van disparar! Com que no tenia paga les meves adquisicions es limitaven al dia en que comprant el diari convencia al meu pare per a que em comprés un còmic. Les llaminadures no m'han agradat mai massa. I el TBO... n'he arribat a tenir algun, però no eren del meu estil. Jo ja sóc d'una altra fornada.

júlia ha dit...

Un dia als encants vaig trobar dos tomos enquadernats amb claros de luna i no vaig poder resistir la temptació... Els preferits dels meus pares eren la família Ulises, encara hi ha moltes famílies Ulises pel món. Petonets a tots-totes.