22 d’abril, 2006

Una per a cadascú /Una para cada uno...


Agafa la teva rosa... un somrís i un petó.

Toma tu rosa...una sonrisa y un beso.

11 comentaris:

sagarmat ha dit...


     ;   )  


      

 

pere ha dit...

N'agafo una, i t'envio també un somriure i un petó. Aquesta nit o demà, potser un llibre...

Anònim ha dit...

Gràcies, és un plaer...

Isabel

aladern ha dit...

gràcies per la gentilesa.
que també n'hi hagin moltes per a tu.

@-'--,-'---

Empiezo a entender ha dit...

Abans d'arribar d'Argentina havia tingut un somni: Sortia al carrer i tot estaba ple de llibres i rosas, el meu homme em cridaba per dirme no sè quines coses y desprès em regalaba una rosa i un llibre. Tot això a Buenos Aires, al meu pis, al meu llit. Un any desprès de aquell somni, en mudaven a Barcelona, sensa tenir ni la mès minima idea del que era Sant Jordi. T'imaginas el flash que vaig tenir el primer 23 de abril, quan vaig bajar del meu pis del carrer Escudellers Blancs i vaig anar cap a les rambles...? MAI no m'oblidarè. Un any mès tard vaig saber que a mès a mès era el meu sant. Tot plegat, molt fort.

charruita ha dit...

GRACIAS! tomo las tres cosas, y las guardo conmigo.
Abrazos!

Arare_ ha dit...

Rebienvenido a mi casita, Sagarmat!!

Molt bé, Pere, ja ens anem veient, si més no, virtualment, i m'alegro.

Isabel, m'alegra saber que et passeges per aquí, també. Uun petó.

Gràcies, Aladern, la primera vegada que vaig veure un rosa feta a través d'un teclat fins i tot em vaig emocionar. Noves tecnologies, però els sentiments sempre són els mateixos :)

empiezo a entender, sembla una estranya història mig de bruixes mig d'amor. Però m'agrada! Felicitats, Georgina!

Charruita, me alegro que celebres este día con nosotros. La pena es que no os pueda hacer llegar las rosas de verdad. A lo mejor algún día...

bellosoli ha dit...

ei! doncs n'agafo una que són molt maques!!!

Antoni des de Sant Pol ha dit...

Gràcies per la rosa, petons.

Rosa_Maria ha dit...

Moltes gràcies preciosa...muacaSsSs

Quines roses tan boniques...la posarè en agua deseguida.

antoni ha dit...

Malgrat el retard, veig que encara estan prou bé. N'agafo una i t'envio una abraçada.