11 d’abril, 2006

Il cielo in una stanza

Segurament coneixeu la versió de Carla Bruni... però... coneixíeu la versió de Mina? Jo no en prefereixo una de les dues: totes dues m'agraden i em fan evocar històries viscudes ...i fins i tot històries no viscudes.

Seguramente conocéis la versión de Carla Bruni... pero... conocéis la versión de Mina? yo no prefiero una de las dos: me quedo con las dos. Ambas me evocan historias vividas... e historias no vividas.

Quando sei qui con me
Questa stanza non ha piu pareti
Ma alberi, alberi infiniti
E quando tu sei vicino a me
Questo soffitto, viola, no
Non esiste più,
e vedo il cielo sopra a noi
Che restiamo quì,
abbandonati come se
Non ci fosse più
niente più niente al mondo,
Suona l'armonica,
mi sembra un organoChe canta
per te e per me
Su nell'immensità del cielo
E per te e per me.
hmmm...que dormiu bé... que durmáis bien...

2 comentaris:

bellosoli ha dit...

se m'ha esborrat el comentari que havia fet... tecnologia... Be, el que deia, que m'ha encantat la cançó!!! ja tenia jo una sensació de déjà vú quan se la sentia a na Bruni... i és que a ma mare li encanten les cançons italianes de la seva juventud. I clar, quan jo era petit les sentia molt perquè ma mare posava sempre discos recopilatoris dels èxits italians (il mondo, Giorno Credi...) que són, en el fons, la banda sonora de la meva infantesa.

júlia ha dit...

Mina, gran cantant. És una llàstima que avui costi tant escoltar -pel ràdio- cançó francesa, italiana... Bon dia, miss Mediterrània.