Abans d'arribar d'Argentina havia tingut un somni: Sortia al carrer i tot estaba ple de llibres i rosas, el meu homme em cridaba per dirme no sè quines coses y desprès em regalaba una rosa i un llibre. Tot això a Buenos Aires, al meu pis, al meu llit. Un any desprès de aquell somni, en mudaven a Barcelona, sensa tenir ni la mès minima idea del que era Sant Jordi. T'imaginas el flash que vaig tenir el primer 23 de abril, quan vaig bajar del meu pis del carrer Escudellers Blancs i vaig anar cap a les rambles...? MAI no m'oblidarè. Un any mès tard vaig saber que a mès a mès era el meu sant. Tot plegat, molt fort.
Molt bé, Pere, ja ens anem veient, si més no, virtualment, i m'alegro.
Isabel, m'alegra saber que et passeges per aquí, també. Uun petó.
Gràcies, Aladern, la primera vegada que vaig veure un rosa feta a través d'un teclat fins i tot em vaig emocionar. Noves tecnologies, però els sentiments sempre són els mateixos :)
empiezo a entender, sembla una estranya història mig de bruixes mig d'amor. Però m'agrada! Felicitats, Georgina!
Charruita, me alegro que celebres este día con nosotros. La pena es que no os pueda hacer llegar las rosas de verdad. A lo mejor algún día...
10 comentaris:
N'agafo una, i t'envio també un somriure i un petó. Aquesta nit o demà, potser un llibre...
Gràcies, és un plaer...
Isabel
gràcies per la gentilesa.
que també n'hi hagin moltes per a tu.
@-'--,-'---
Abans d'arribar d'Argentina havia tingut un somni: Sortia al carrer i tot estaba ple de llibres i rosas, el meu homme em cridaba per dirme no sè quines coses y desprès em regalaba una rosa i un llibre. Tot això a Buenos Aires, al meu pis, al meu llit. Un any desprès de aquell somni, en mudaven a Barcelona, sensa tenir ni la mès minima idea del que era Sant Jordi. T'imaginas el flash que vaig tenir el primer 23 de abril, quan vaig bajar del meu pis del carrer Escudellers Blancs i vaig anar cap a les rambles...? MAI no m'oblidarè. Un any mès tard vaig saber que a mès a mès era el meu sant. Tot plegat, molt fort.
GRACIAS! tomo las tres cosas, y las guardo conmigo.
Abrazos!
Rebienvenido a mi casita, Sagarmat!!
Molt bé, Pere, ja ens anem veient, si més no, virtualment, i m'alegro.
Isabel, m'alegra saber que et passeges per aquí, també. Uun petó.
Gràcies, Aladern, la primera vegada que vaig veure un rosa feta a través d'un teclat fins i tot em vaig emocionar. Noves tecnologies, però els sentiments sempre són els mateixos :)
empiezo a entender, sembla una estranya història mig de bruixes mig d'amor. Però m'agrada! Felicitats, Georgina!
Charruita, me alegro que celebres este día con nosotros. La pena es que no os pueda hacer llegar las rosas de verdad. A lo mejor algún día...
ei! doncs n'agafo una que són molt maques!!!
Gràcies per la rosa, petons.
Moltes gràcies preciosa...muacaSsSs
Quines roses tan boniques...la posarè en agua deseguida.
Malgrat el retard, veig que encara estan prou bé. N'agafo una i t'envio una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada