Entrades
¡Que se me trague la tierra, si ello es posible!
Pido públicas disculpas por haber pensado que el amigo Zifnab iba a comprar una basurita sobre un programa ídem. Como no se me caen los anillos por reconocer que hay muchísimas cosas que no sé, no sabía que Crónicas marcianas era una novela de Bradbury (de quien leí Farehneit 451).
Así pues, inclino mi humilde testa hacia el suelo, adonde dirijo la mirada y ... como veo que la tierra no me traga... seguiré dando guerra. También podría suprimir la entrada, pero no me da la gana. Si soy así, soy así y así me debéis aceptar (o no).¡Hale!
¿Aclarado el entuerto, Zifnab?
10 comentaris:
Com a penitència t'hauràs de llegir l'obra completa del Dr. Corbella.
El pecat -que no veig que ho sigui perquè en els temps que corren les "Cròniques" televisives tenien realment molt més números de convertir-se en lectura- porta inclosa la penitència: el llibre que et toca llegir és "Cròniques marcianes".
Aprofitant la ciència-ficció i el post on parlaves de còmics, un dels meus preferits és "Diego Valor", agosarat heroi interplanetari, que gairebé no vaig arribar a llegir en el moment de la seva publicació perquè jo era massa petit.
No, si el Sardà está bastante leido....no lo parece, no, pero lo está.
sempre seran més coses les que no sabem que les que sabem. el sardà és un gran professional i al seu voltant hi havia molt talent, potser malaguanyat (un dia podem parlar dels Mainat). i a més, recordeu com van començar les cròniques: competint amb Pepe Navarro. Crec que de tots els programes que parlen de, amb perdò, merda, l'únic que no s'hauria de qualificar d'escombraria és Crónicas...
No li facis llegir el Corbella, sispla, és massa, Antoni. Diego Valor, pilot del futuro, no fa massa temps vaig regalar a un jove un facsímil dels tebeos d'aquest astronauta autàrquic, em van costar 'una pasta', com diuen els adolescents. Per cert, també el donaven per ràdio, el Diego Valor, amb 'Dos hombres buenos' i altres. Sobre les cròniques televisives, vaig veure poc el programa, no puc opinar. I, Arare, no et fuetegis per l'errada, en podem fer moltes, en un concurs literari on vaig fer de jurat, un senyor molt poeta, molt conegut -no el mencionaré- no s'havia adonat que un poema presentat era de Martí i Pol, i l'havia votat. Jo me'n vaig adonar per casualitat,ja que al cole havíem fet un mural amb aquell poema, i vaig queda molt bé, he, he.
buf buf buf.. quizá no conozco lo suficiente el programa... no quiero entrar en polémicas, pero a mi el Crónicas marcianas me daba tres patadas, Manel, I'm sorry!
de todos modos, petonets des del mar...
Gràcies, Julia, per no deixar que em turmentin amb les obres copmpletes del Corbella!
Mañana más
No m'he expressat bé. potser vaig veure dues o tres vegades petits fragments de crónicas en totes les temporades. volia dir que era un producte ben fet amb grans professionals de la tv. el contingut pot ser discutible. i a mi no m'interessa. però no estava mal fet. Pensa que estem parlant de tv. de tota manera, no és l'eix del post, ja ho parlarem en un altre lloc i en un altre moment. o no...
Ai, m'oblidava. Després de la del Corbella, la de la seva segona dona, no?
Insisto en que no hacía falta. Al principio me gustaba ese programa y luego ya no, pero como no creo que ni lo que veas ni lo que leas ni lo que pienses te califica sino que solo lo hace lo que haces y como te comportas con los demás, pues me da igual lo que se me atribuya o se me deje de atribuir.
Y más si no hya intención de ofender. Me consideraría a mi mismo muy gilipollas o + de lo que ya me considero, que no es poco
Sed felices
hummm Arare...y cuando leeras mis noticias en el blog?????
Publica un comentari a l'entrada