Acabo de sentir la canço de Daniel Diges, la que presentarà a Eurovisió.
De tot l'enrenou que hi ha hagut amb un rapero, el nom del qual no vull recordar,que ja li han fet prou propaganda gratuïta, i us he de confessar una cosa:
tenint en compte tooooooooooot el que s'ha de tenir en compte i sabent el que és i ha estat Eurovisió al llarg del temps, a mi, personalment, "Algo pequeñito" - cançó escombraria on n'hi hagi - m'agrada per presentar al festival.
Ara ja em podeu mossegar, aquí teniu la meva iugular (aiiiiiiiiii!)
a veure, alguna diferència amb el "La,la,la", amb "Vivo cantando", amb "Gwendoline" - per citar-ne algunes d'espanyoles... amb "Congratulations", "Marionetas en la cuerda"... etc?
O aquell esperpèntic "Vals de las mariposas" que es va presentar un any...
En fi, gent blogosfèrica, que al final m'acabaré declarant wagneriana i eurovisiva, tot al'hora, amanit amb quatre sevillanes i alguna sardana per allò de fer país.
ara feu-me el favor de comparar amb... aquesta:
DES DEL MEU MAR - FRANÇA
Subscripció al blog
Entrades
Comentaris
7 comentaris:
Oh! i quina coreografia... tots els ballarins disfressats de carnaval...
Tu declara't el que vulguis; jo crec que ets original.
és hortera a més no poder! de fet com tot el festival
Ostres vist aixo em quedo amb les coreografies de la Karina..
IBM, a que sembla un festival del cole? (pitjor, que al cole els que es disfressen i ballen al menys són petits!)
Dèric, no em diguis! jejejejejje
Striper, buscando en el baúl de los recuerdos, uh-uh-uh?
El que passa una mica és que, com tantes altres coses, ha anant degenerant.
I és una mica "fals" comparar Cliff Richard del 68 amb el xicotet aquest que tot just el coneixen a casa seva. (Richards venia de ser la veu dels Shadows recordeu "The Young Ones" que els Mustangs cantaven aquí com "Jovenes, eramos tan jovenes...").
Per Eurovision han passa figures: Modugno, Battiato,.. i trunyos: (no diré noms).
Abans tenien els nassos de cantar en "vivo, en directo i amb Orquestra" i ara dubto que fins hi tot la veu sigui en viu.
Segurament abans pesava més la cançó i, ara, l'espectacle (o qualsevol altre interes fosc de les... farmaceuuutiques...)
A mi em va agradar (i m'agrada) el Eres tu dels Mocedades
Si busqueu el 65, l'actuació de France Gall, escoltareu com entra tant forta que s'en va de to...
Això em sembla que és impensable que pugui passar ara.
I si, era més divertit San Remo, per exemple...
Ah! I a mi també m'agrada Wagner, i Shostakovich i Bach i Mayte Martin i els Manel i Sinatra i Roger Mas i Tete Montoliu i Coltrane i Davies i Quico el Celio i Túrnez & Sesé i Steve Hackett i Jason Mraz i Toldrà i ...
Bon dia, Mariana carinyo
Petonet dolç, :¬)***
(ps. perdona el rollo, però és que la música m'apasiona...)
jejejejeje, no heu caigut a la trampa, eh? Ningú hi cau! i és que els blogaires sou/som gent assenyada (?) de tan esbojarrada!
Barbollaire, recordo, efectivament, cantants de la talla del grup Mocedades (per mi eren bons, suposo que hi deu haver altres opinions) i tens raó en això que abans es jugaven el directe i ara només fingeixen que canten.. alguns...
Sobre el festival de Sanremo, ostres, jo també el recordo, i tant! estava molt bé (ignoro si encara es fa)
I també recordo el Festival de la Canción Mediterránea, hi va haver un any que es va fer a Montjuic (ara no sé si només va ser un any, que es fes allà, o si aquest era el seu escenari dels anys que es va celebrar). Hi vaig veure Dolors Lafitte i Lluís llach, defensant "A cara o creu"...
eren temps en què la gent es prenia la música molt més seriosament. Ara es busca l'esperpent.
I ara el rollo te l'he fotut jo!
:)
BOn divendres, Corto Maltés!
Coi, feia dies que no entrava a casa teva. Et trobo diferent :-)
Publica un comentari a l'entrada