impromptu per a una tarda de dilluns/I una paranoia

Aquesta peça em porta gratíssims records que potser algun dia us explicaré. o no.
 


Després del cafè hem anat a buscar una camèlia blanca per posar-la a l'entrada de casa, que normalment, hi ha ombra i segur que viurà. A la terrassa hi fa massa sol. He aprofitat per comprar-me quatre primuletes de diferents colors, amb les que em penso fer un mini-jardinet. Estic contenta perquè són precioses i anaven baratetes. Es nota que encara som en època de rebaixes! també ens hem emportat una planta preciosa que s'enfila com una heura, tot i que no ho és i que acabarà fent una floreta groga. Ostres, ens ha dit el nom i ara no el recordo. Com que hi hauré d'anar a buscar unes eines que em fan falta, li tornaré a preguntar i em faré una xuleta, perquè sino, se'm tornarà a oblidar.

Fa molt temps que no em fico amb els polítics; és que penso que no val la pena. Perquè ara digueu-me tots si és normal que una de les dones més importants (al menys per alguns, és clar) li digui filldeputa a un company de partit i que no passi res. O que en Sapateru es dediqui a mentir-nos directament i impune i tampoc no passi res. I és que segurament ens hem tornat de suro, perquè sinó no ho entenc.

I els cinemes? què me'n dieu, eh? els cines Lauren no han tancat i avui quan hi passàvem pel davant he vist una pancarta on posava "Nosaltres no fem vaga contra la llei del català". La pancarta estava matxucada i no es llegia bé, però jo he recordat la vegada que van fer "Salvador", la pel·li sobre Puig Antich, la versió de la qual vaig veure en català als Lauren de Blanes. Recordo que en català només la van fer segons a quines hores i a més a més, quan compraves l'entrada, a la mateixa taquilla t'advertien que la peli era en català, no fos cas que et poguessis herniar... ho vaig trobar lamentable. Crec que en tots els anys que fa que hi ha aquesta multisala a casa nostra, només hi he vist una pel·li en català: "Salvador". Així que poden ben bé anar dient!

La veritat és que haver de defensar la meva llengua a cops de llei em sembla una paranoia.

I una paranoia em sembla tot plegat, darrerament. Perquè això de la jubilació als 67, quan portem un parell de dècades en les quals tot era Hollywood i la banca - sobre tot- jubilava gent que encara no arribava als 50 anys perquè els interessava i prou... què voleu que us digui...amb unes indemnitzacions que ja haurien volgut alguns... en fi...

Diria que hem perdut el nord i que anem malament, però si dic això la joventut se'm quedarà mirant i em diran "i què et penses, que tot era millor abans?" I jo respondria: No. No dic això. Abans hi havia moltes coses que anaven molt pitjor i que amb l'arribada de la democràcia van canviar per a bé de tothom. Però després,  alguns dels mateixos "pares" d'aquesta democràcia de pa sucat amb oli que tenim, s'han tornat corruptes. I els mateixos que cantaven i cridaven per obtenir la llibertat, ara canten i criden per treure la llibertat. O a mi m'ho sembla. I sé que simplifico. Simplifico molt. Massa.

Però no anem bé. Ho sé.

Escoltem altra vegada l'impromptu? Schubert té la delicadesa i la virtut de tranquil·litzar-me...