30 de gener, 2010

A la tele? Per què?

L'origen de l'aventura televisiva va ser el següent: vaig rebre un email de la Laura Vila,on em deia que havia vist el blog de l'àvia (que no aquest) i que si m'agradaria anar a un programa de tele (mencionava Banda ampla). Jo no havia vist cap programa sencer, només - fent zàping- havia vist algun tros, i em va semblar un programa prou digne com per no dir que no a la primera de canvi, així que li vaig donar el meu telèfon a la Laura. Que, a més, em sonava perquè ja us vaig dir que l'any passat formava part de l'equip que actualment es diu "La segona hora" i que no recordo si l'any passat ja es deia així. A Rac 1, vull dir. I jo havia rigut molt, amb aquell programa (i encara ric)... la veritat és que em va fer gràcia, això que qui es posés en contacte amb mi fos ella.

Quan vam parlar per telèfon em va explicar que el programa aniria sobre "Intimitats" i que no solament es parlaria d'internet, sinó també de la seguretat als aeropports i tota la pol·lèmica creada a través dels famosos escàners i que encara hi havia un tercer tema, que era "a tu t'agradaria ser famós?" No eren uns temes apassionants, per mi, però tampoc implicaven desvetllar gaire de la meva personalitat (intimitats) per això vaig pensar que podria ser divertit i vaig dir que si.

La veritat és que abans d'anar-hi m'havia llegit la part de la Constitució que parla de la intimitat:

Article 18
1.- Es garanteix el dret a l'honor, a la intimtat personal i familiar i a la pròpia imatge.
2.- El domicili és inviolable. No s'hi podrà entrar ni fer-hi cap escorcoll sense el consentiment del titular o sense resolució judicial, llevat del cas de delicte flagrant.
3.- Es garanteix el secret de les comunicacions i, especialment, de les postals, telegràfiques i telefòniques, excepte en cas de resolució judicial.
4.- La llei limitarà l'ús de la informàtica per tal de garantir l'honor i la intimitat personal i familiar dels ciutadans i el ple exercici dels seus drets.

M'havia empollat aquest article i estava disposada a parlar amb una mica de propietat de tot plegat. No volia caure en el parany de sortir a la tele per dir quatre xorrades i prou. Anava a totes, a defensar la intimitat malgrat mantenir dos blogs i participar en alguns altres, malgrat el meu blog expositor de les meves experiències al Camí de Santiago i l'altre Només del mar, on hi tinc escrits diversos de fa molts anys. Malgrat tota l'exposició que tinc a la xarxa, de fotos dels viatges. malgrat que hi havia hagut l'existència d'una pàgina web parlant del primer viatge a París, amb tots els ets i uts. Ara, aquesta pàgina ja no existeix, però ha estat dos anys exposada als quatre vents virtuals. Malgrat tot, crec que el dret a la intimitat és inviolable i estava disposada a defensar aquesta postura: jo ensenyo el que vull ensenyar. Però a partir d'aquí no tot és hollywood!...

Com vau observar, però, les coses van agafar un altre to, tothom tenia ganes de parlar i el programa va anar per altres camins. Per això no vaig demanar la paraula ni una sola vegada, perquè la pregunta o les preguntes que m'havien de fer van passar a millor vida, donat que hi havia massa gent amb ganes de micro :)

I ja està: aquí teniu l'explicació del per què de la meva aparició televisiva. Tota l'experiència la teniu al post de fa dos dies.

Jo penso que a partir del que diu la Constitució tindríem tema per a un any de debat, i no pas per noranta minuts amb noranta persones, jejeje...

I amb aquest senzill però emotiu acte, me'n vaig a veure què tinc a la nevera per dinar avui... Bon cap de setmana a tothom!
imatge de google

16 comentaris:

Rita ha dit...

Aquests programes de participació ciutadana han de ser complicats amb tanta gent.

Concretament aquest el vaig veure el primer dia, quan el van estrenar, però no em va fer el pes no hi he tornat.

M'hagués agradat veure't... :-)
Que tinguis un bon capde, maca!

Clidice ha dit...

em sembla que el fet de posar-hi "ganxos" en el programa, per tal d'aconseguir audiència, treu l'ocasió de poder escoltar opinions que puguin ser tan o més bones que no pas les dels mediàtics. En tot cas ens has demostrat que no hi vas anar "per anar-hi". D'això se'n diu fer la feina ben feta :)

Anònim ha dit...

Doncs a mi no em va desagradar el programa, potser perquè anava buscant a l'Arare i estava entretinguda...
Fa uns anys vaig tenir la meva etapa televisiva, m'encantava, ara ja m'ha passat, però he anat a concursos i he fet seleccions per anar a altres, tota una experiència. Així com de simple expectadora...
Gràcies per compartir, Montse, jo també explico al bloc o al FB el què vull que sàpiguen els altres de mi; la resta... és intimitat.
Bon "capde"!

Jesús M. Tibau ha dit...

vaja! vaig veure uns breus minuts del programa, però si arribo a saber que tu hi eres l'hauria mirat amb més carinyo.

Olga Xirinacs ha dit...

Normalment el públic sol fer de titella - noia, aquests dies només vaig de titelles-.
No hi he assisyiy mai ni hi assistiria per a res. Sovint, sortir de públic a la tele sol ser decebedor. O et fan tocar la pandereta (Ruleta de la Suerte, que a vegades em miro a la cuina mentre no hi ha debats), o aplaudir, o dir que no hi ha temps i tot el que havies preparat és un "frustre".
Sovint el públic ens il·lustraria més que les "estrelles", però el temps... etc.

Anònim ha dit...

TENS RAO¡ VA SER UN PROGRAMA,JO DIRIA SENSA VOLER OFENDRER,"ATROPELLAT".
AFAMATS PER "XUPAR" CAMARA,AL VAIG DEIXAR CORRER RAPIDAMENT...ARA QUE SI ARRIBO A SABER QUE TU.....UNA ABRACADA.
JUGANT...

Francisco Ortiz ha dit...

Una ligera desilusión, ¿no? Pero parece que el medio va así, a rastras, improvisando, tirando nada más. Bueno, tú acudiste preparada, que no es poco.

el paseante ha dit...

En qualsevol cas, t'ho vas passar bé. Ja n'hi ha prou. Jo seria incapaç d'anar a un plató per dir la meva. (Això de posar els comentaris al principi d'un blog és molt extravagant.)

Montse ha dit...

Paseante: efectivament, m'ho vaig passar força bé. Ehhhhhhhhh, que jo no he estat, qui ha canviat els comentaris, t'ho juro, jo no he tocat res! per què em passen, aquestes coses, a mi, eh? eh? eh?

Montse ha dit...

Francisco, gracias por venir y aportar tu opinión. Si, yo acudí preparada porque no quería decir ninguna tontería. Y aprendí varias cosas acerca de la diferencia entre intimidad y privacidad!

¡Bienvenido a este blog!

Montse ha dit...

Jugant, jo no crec que pugui aguantar un programa sencer... és massa llarg, massa atapeít i hi ha massa gent. Ara, la intenció és bona. Però no val, només la intenció!!!

Montse ha dit...

Olga, em venia molt de gust poder aportar "alguna cosa", ja que m'havien trobat a traavés de la xarxa, però veig que la gent necessita "ganxos" famosos perquè la gent anònima no interessa :)

Montse ha dit...

Jesús, que no passa res, home! ja dic, jo no crec que aguanti un programa sencer!

Montse ha dit...

Glòria, jo sempre m'he quedat amb les ganes d'anar a Cifras y letras, però l'etapa que conduïa l'Elisenda Roca. Ara mateix no sé si encara el fan en alguna cadena, però l'estiu passat el veia a través de la parabòlica (quan anàvem pels canals) i el presentaven uns senyors mooooooolt avorrits!

ara m'agrada pasapalabra (és l'únic que miro de telesinco) i de vegades em miro saber y ganar, però l'Hurtado és avorridet, tembé, pobre...

Montse ha dit...

Clidice, m'hauria aagradat que haguessin deixat parlar més a l'advocat i a la detectiu privada, perquè fora d'antena tenien molt per aportar... però com que no eren mediàtics...

Montse ha dit...

Rita, tal com vaig dir, jo sóc la mateixa aquí, que a casa, que a l'escola, que a la tele, que a la ràdio, que a tot arreu!... així que no et vas perdre res ;)