A la tele? Per què?

L'origen de l'aventura televisiva va ser el següent: vaig rebre un email de la Laura Vila,on em deia que havia vist el blog de l'àvia (que no aquest) i que si m'agradaria anar a un programa de tele (mencionava Banda ampla). Jo no havia vist cap programa sencer, només - fent zàping- havia vist algun tros, i em va semblar un programa prou digne com per no dir que no a la primera de canvi, així que li vaig donar el meu telèfon a la Laura. Que, a més, em sonava perquè ja us vaig dir que l'any passat formava part de l'equip que actualment es diu "La segona hora" i que no recordo si l'any passat ja es deia així. A Rac 1, vull dir. I jo havia rigut molt, amb aquell programa (i encara ric)... la veritat és que em va fer gràcia, això que qui es posés en contacte amb mi fos ella.

Quan vam parlar per telèfon em va explicar que el programa aniria sobre "Intimitats" i que no solament es parlaria d'internet, sinó també de la seguretat als aeropports i tota la pol·lèmica creada a través dels famosos escàners i que encara hi havia un tercer tema, que era "a tu t'agradaria ser famós?" No eren uns temes apassionants, per mi, però tampoc implicaven desvetllar gaire de la meva personalitat (intimitats) per això vaig pensar que podria ser divertit i vaig dir que si.

La veritat és que abans d'anar-hi m'havia llegit la part de la Constitució que parla de la intimitat:

Article 18
1.- Es garanteix el dret a l'honor, a la intimtat personal i familiar i a la pròpia imatge.
2.- El domicili és inviolable. No s'hi podrà entrar ni fer-hi cap escorcoll sense el consentiment del titular o sense resolució judicial, llevat del cas de delicte flagrant.
3.- Es garanteix el secret de les comunicacions i, especialment, de les postals, telegràfiques i telefòniques, excepte en cas de resolució judicial.
4.- La llei limitarà l'ús de la informàtica per tal de garantir l'honor i la intimitat personal i familiar dels ciutadans i el ple exercici dels seus drets.

M'havia empollat aquest article i estava disposada a parlar amb una mica de propietat de tot plegat. No volia caure en el parany de sortir a la tele per dir quatre xorrades i prou. Anava a totes, a defensar la intimitat malgrat mantenir dos blogs i participar en alguns altres, malgrat el meu blog expositor de les meves experiències al Camí de Santiago i l'altre Només del mar, on hi tinc escrits diversos de fa molts anys. Malgrat tota l'exposició que tinc a la xarxa, de fotos dels viatges. malgrat que hi havia hagut l'existència d'una pàgina web parlant del primer viatge a París, amb tots els ets i uts. Ara, aquesta pàgina ja no existeix, però ha estat dos anys exposada als quatre vents virtuals. Malgrat tot, crec que el dret a la intimitat és inviolable i estava disposada a defensar aquesta postura: jo ensenyo el que vull ensenyar. Però a partir d'aquí no tot és hollywood!...

Com vau observar, però, les coses van agafar un altre to, tothom tenia ganes de parlar i el programa va anar per altres camins. Per això no vaig demanar la paraula ni una sola vegada, perquè la pregunta o les preguntes que m'havien de fer van passar a millor vida, donat que hi havia massa gent amb ganes de micro :)

I ja està: aquí teniu l'explicació del per què de la meva aparició televisiva. Tota l'experiència la teniu al post de fa dos dies.

Jo penso que a partir del que diu la Constitució tindríem tema per a un any de debat, i no pas per noranta minuts amb noranta persones, jejeje...

I amb aquest senzill però emotiu acte, me'n vaig a veure què tinc a la nevera per dinar avui... Bon cap de setmana a tothom!

imatge de google