Permeteu-me - avui, que estic "toveta" - que us dediqui, a tots plegats, un video que he trobat a youtube, tot buscant una versió del poema d'Espriu. Per mi, és "la versió" definitiva. Raimon hi va posar una música que fa posar la pell de gallina. Vaig sentir la versió de la Coral Sant Jordi - no fa massa, fins i tot en vaig parlar, em sembla- i em va encantar, però aquesta em transporta. I veient les imatges de Joansegon, l'autor del video, he pensat que era un bon poema i una bona música per dedicar-vos avui "que estic toveta".
DES DEL MEU MAR - FRANÇA
Subscripció al blog
Entrades
Comentaris
14 comentaris:
Preciós! Però no gaire indicat per a moments tovets precisament... :-)
Que passi aviat, bonica!
Petons!
és tot un regalet! gràcies Arare!
que tinguis un bon capde...
petons i llepades poètiques!
doncs, i què? avui estàs toveta...amb dret a estar-ho...
una abraçadeta que arribi al teu mar...
Bonic poema de l'espriu i fantàstica música d'en raimon...
i un somriure!
Tot un detall es precios, millorat.
Bon dia Arare.... Fa un dia preciós...potser fent un passeig amb la Taca s'esvairà la boira :)
una abraçada!
què preciós, arare............
les imatges, la música... i la veu de raimon, en esta cançó, sortint-li tan suau.
bon dia, montse
No fa mal estar "toveta" de tant en tant, sempre que no sigui un costum ok?.
Petons Reina del Mar
En Xat, el gos pataner, la Taca, el gat mariner i jo ho hem escoltat amb gust. Gràcies
Voldria fer-te riure, però em temo que tan tovetes acabarem essent crema, això sí, crema catalana...
petons anima't princesa!
Molt bonic, tot i que espero que ahir a la nit ja no estessin an toveta, més aviat n'hi havia uns altres que estaven estovats.
D'aquest poema hi ha una antiga versió de la Núria Feliu. No m'agrada massa la Feliu, però aquell disc amb poemes d'Espriu va sortir rodó, i la versió encara m'agrada més que la d'Espriu, és més 'contundent', no sé què se'n devia fer, no l'he 'vist' mai més, va ser un intent de col·lecció amb textos de poetes, parlo de més de quaranta anys. Crec que la música era de la Montserrat Torrents.
Volia dir 'aquella versió m'agrada més que la de Raimon'
Perdó, la compositora era Mercè Torrent i el disc és de 1968.
M'ha agradat molt, especialment les fotografies del Joan Segon (les simetries entre el paisatge en primer pla i les muntanyes de fons). Encara estàs toveta?
Publica un comentari a l'entrada