19 d’octubre, 2007

Vi, paisatge, Natura, homes i dones/ Vino, paisaje, Naturaleza, hombres y mujeres

Les vinyes dels voltants de Damery, a les vores del Marne. Una preciositat que s'acabarà convertint en un bon vi.Bé, ja m'enteneu, oi? Les metamorfosis de la natura - ajudades en aquest cas per les mans de l'home* - són ben curioses... És bonic pensar-hi: un bell paisatge que acabarà en una copa, en perfecta comunió amb qui se l'empassi. Ben mirat, som una mica antropòfags, tos plegats!


Las viñas de los alrededores de Damery, a orillas del Marne. Una preciosidad que acabará convirtiéndose en un buen vino. Bueno, ya me entendéis, ¿no?Las metamorfosis de la naturaleza - ayudadas en este caso por las manos del hombre*- son curiosas... Es bonito pensar en ello: un bello paisaje que acabará en una copa, en perfecta comunión con quien se lo beba. ¡En realidad somos todos un poco antropófagos!


Anàvem al darrere de les garses reials (també és un dir, és clar, era per fotografiar-les i perquè eren precioses). S'anaven situant al davant del Blauet i quan passàvem, arrencaven el vol, suposem que per por del soroll del motor. Llavors es situaven una mica més endavant i així fins que es cansaven. Hem vist garses reials tant a l'anada com a la tornada i he de dir que són tan boniques que ens quedàvem embadalits mirant-les. Es camuflen molt bé entre les herbes i els arbres - ja vau veure aquelles que semblaven una branca més- i en fi... me'n vaig enamorar (ens en vam enamorar, millor dit). El canal continua sent el lateral de la Marne.


Íbamos tras las garzas reales (también es un decir, claro, estábamos pendientes para poder fotografiarlas porque son preciosas). Se iban situando delante del Blauet y cuando pasábamos, emprendían el vuelo, suponemos que porque el ruido del motor les molestaba. Entonces se situaban un poco más adelante y así hasta que se cansaban. Hemos visto garzas reales tanto a la ida como a la vuelta y son tan bonitas que nos quedábamos embobados mirándolas. Se camuflan muy bien entre las hierbas y los árboles - ya visteis aquellas que parecían una rama más del árbol - en fin... me enamoré de ellas (nos enamoramos de ellas, mejor dicho). El canal continúa siendo el lateral de la Marne.


Esta es la catedral de Chalons en Champagne, otro delicioso pueblo para perderse un fin de semana largo. Verde, verde, azul,azul, colorido en sus calles y con arte y cultura para dar y vender. Aquí yo leía el cartel anunciador de un festival de música y teatro que iban a hacer durante el verano (ahí estábamos a finales de junio) y que englobaba desde música barroca hasta conjuntos de música rock, jazz, teatro clásico, mimo, danza, teatro contemporáneo, recitales de poesia... vamos, algo fantástico para los que nos gusta todo esto. Una oferta casi mejor que la de París (vale, estoy exagerando, si).



Aquesta és la catedral de Chalons en Champagne, un altre poble deliciós per perdre-s'hi un cap de setmana llarg. Verd, verd, blau,blau, color als carrers i art i cultura per donar i per vendre. Aquí jo estava llegint un cartell anunciador d'un festival de músic ai teatre que anaven a fer durant l'estiu (aquí ja erem a finals de juny) i que englobava des de música barroca fins a rock, passant per jazz, teatre clàssic, mim, dansa, teatre contemporani, recitals de poesia... en fi, una cosa fantàstica per als que ens agraden aquestes coses. Una oferta gairebé millor que la de París (si,si, ja ho sé, que exagero, però és el que tinc)


* He intentat posar els homes i les dones o bé l'home i la dona, però no em quadra amb el text. No us ho prenguéssiu pas com un llenguatge sexista, és que no m'agrada com queda. I punt. "Ja sé" que en el tema del vi, com en tants d'altres, hi treballen homes i dones, només faltaria que no ho sabés. Però a mi no em sembla que quedi tan malament parlar de "l'home" en el sentit genèric. Creieu que estic molt equivocada? al cap i a la fi tots som persones...

* He intentado escribir los hombres y las mujeres o bien el hombre y la mujer, pero no me cuadra con el resto del texto. No se lo tome nadie como lenguaje sexista, sólo es que no me gusta como queda el resultado final. "Ya sé" que en el tema del vino trabajan todos, hombres y mujeres, sólo faltaría que no lo supiera. Pero yo no encuentro tan mal hablar del "hombre" en genérico. ¿Creeis que estoy muy equivocada? al fin y al cabo todos somos personas...

12 comentaris:

gatot ha dit...

els meus gatets, sobretot el gran, de petitó sempre deia -quan es referia a alguna persona- un humà. Exemple... "i a la botiga un humà va demanar sardines...". No ho havia pas sentit a casa aquest llenguatge... però sempre el va tenir molt clar. Ara, es comença a fer gran i ja parla de homes i dones, nens i nenes... :)

petons i llepades humanes!

miquel ha dit...

Ressegueixo embadalit i en silenci -també envejós- el vostre viatge, Arare. No voldria que amb els meus comentaris les garses aixequessin el vol ;-)

Montse ha dit...

Molt ben fet, Gatot (els teus gatets)... jo espero i desitjo que a la llarga (i potser no gaire llarga) tota la societat en pes haurem canviat el concepte. Ara deu fer un any vaig parlar d'un llibre que m'havia comprat, que he anat llegint a poc a poc i del qual algun dia en faré una ressenya, es diu "La seducción de las palabras", em sembla que tu encara no em llegies ;)
Evidentment, la meva pregunta tenia trampa ;)
Gatot, ets un GAT amb totes les de la llei, felicitats! Una abraçada felina, marrameu!

Montse ha dit...

Pere, quan les garses s'espantaven (tampoc és que els fes terror, senzillament, els devia molestar el soroll del motor, però el nostre i també el de les gavarres de transport) quan passava això no saps el que hauria donat per poder anar a vela!!! Escolta, un cap de setmana llarg en un d'aquests paratges no és tan difícil de fer! de tota manera, tu, amb el Delta tampoc no ho tens malament, ehhh? la quantitat d'ocells preciosos que he vist jo al Delta és impressionant!

Petonets viatgers!!

Mar ha dit...

Quina tranquil·litat!
Pel que vam veure l'altre dia que ens vau ensenyar algunes fotos, les de la web i aquestes veig que paisatge, natura i [b]humans[/b]estan en completa harmonia.
Tot és maquíssim, venen ganes de respirar fons!

Bonanit pastisset de poma!


:D

Mar ha dit...

Pd. No fagis cas als signes que surten entre "humans", volia posar-ho amb negreta i ho he probat de fer com al fotolog, però veig que no va... :S

bueno, ja m'ho explicaràs!


;)

Montse ha dit...

Mar, no sé com es fa per posar-ho en negreta, sóc una completa analfabeta en temes tècnics!!!

Ja ho dic jo que les meves joves només m'estimen "pels pastissos de poma que els faig"! ;)

Elena Casero ha dit...

Em recononec com antropòfag ... humà.

Precios recorregut, bruixa roin. Preciossssssss

fractal ha dit...

Pues sí que me gusta tu paisaje ondulado con sus hileras de viñedos... y es que yo también soy muy antro.
Apa, salut i força que son quatre díes i el vi no es guarda. A beure tothom.

Montse ha dit...

Bon vi, Escriptorum i Frac!! ;)

Mart de Garriga ha dit...

L'ocell que surt fotografiat és un agró. Les garses són aquells ocellets negres amb coloraines pel bec que es passegen per tot arreu i són atrets pels objectes lluents.

Montse ha dit...

Hola mart de garriga, en primer lloc, benvingut al meu blog, espero que ens anem llegint sovint!
Nosaltres vam traduir "a la brava" garza real = garsa reial i pel que veig, tens raó, en català seria un agró, segons el diccionari castellà-català. Gràcies per la teva observació.