22 d’octubre, 2007

Ahir estava contenteta


Estic contenteta. Avui he estat a Barcelona i el tren no m'ha fallat: això si, a l'estació de Blanes no hi havia llum i m'han hagut d'expendre el bitllet a mà, com en els vells temps (molt vells)...

Quan he arribat a Plaça de Catalunya no sabia com passar - hi ha aquelles maquinetes on has de validar el bitllet o no et deixen sortir- . Total, que per poder passar he fet com aquells que es colen al metro: arrambar-me (és un dir) a un tipus que estava davant meu i passar darrere d'ell com un coet. El tipus se m'ha quedat mirant tot estranyat com dient-se a si mateix "aquesta no tenia pinta d'anar sense bitllet". Jo tenia tanta vergonya que he fet veure que buscava el bitllet i que l'havia perdut, però suposo que aquell noi avui explicarà com anècdota que "hi ha senyores" que intenten agafar el tren sense pagar (buf buf buf)...

Al sortir he anat a un punt d'informació a preguntar què havia d'haver fet perquè el que he fet no em semblava normal i allà m'han ensenyat que hi ha un dels punts de sortida/i entrada amb "persona" en lloc de "màquina", que servidora no havia vist (digueu-me miop, digueu-me distreta, vaya tela!) Segurament, mai més no hi haurà un "apagon" a l'estació de Blanes, però per si de cas... ara ja ho sé.

A la capital he fet tot el que havia de fer, entre altres coses, passar calor dintre del meu "vestidet sastre d'entretemps" (vatua el dimoni, com pica el sol, encara!!!!) i comprovar una vegada més que Barcelona és una de les ciutats més sorolloses que conec. Entre autobusos, cotxes, gent, ambulàncies - una cada cinc minuts en algun punt proper d'on era jo- més gent, més soroll... arggggg (la propera vegada hi aniré amb cascos d'aquells que es posen els treballadors de les perforadores, a veure si...)

m'he comprat un llibre per cuinar wok (n'hem comprat un, de wok)

m'he comprat el darrer llibre de la Júlia Costa, que al meu poble ni sabien que hi havia el premi Olga Xirinacs ni res ni res, i també m'he comprat el llibre "Carta d' una desconeguda" de Stefan Zweig, que ara estan representant en no sé quin teatre. Com que el més probable és que no hi anem, perquè tenim moltes coses a fer en poc temps, doncs el llegiré.

Què més? a, si, jo, després de tallar-me els cabells - si, l'Arare s'ha tallat la melena, què passa?- doncs pensava que ja resultava invisible del tot, però es veu que encara no és així perquè m'han preguntat varies coses, això vol dir que -com a mínim per a guia turística- encara existeixo!.

L'anècdota - Sr. Rajoy, tome nota- és que qui m'ha preguntat la primera cosa ha estat un japonès i ho ha fet EN CATALÀ! jo encara flipo.

L'altre era un noi francès que anava més perdut que un pop en un garatge...

Després, quan tornava cap a casa altra vegada, al tren, se m'ha assegut un noi negre al costat que llegia - continuo flipant- L'AVUI!- Sr. Rajoy, tome nota-

I per últim, una noia negra per a qui tampoc no he estat invisible del tot, m'ha preguntat una adreça, ho ha fet en anglès i jo L'HE CONTESTAT BÉ i en anglès!!! (ole ole ole)

En fi, que per això - i per altres coses derivades d'haver passat bé la ITV humana- avui estic contenteta!!!

De todo lo que dije ayer, creo que no vale la pena traducirlo todo, sólo lo que realmente me impactó que fueron dos cosas, a saber:
un japonés que me preguntó una dirección en un perfecto catalán (tome nota, Sr. Rajoy)
un chico negro que se sentó a mi lado en el tren de vuelta hacia Blanes y que leía el AVUI (repito, again, tome nota, Sr. Rajoy).
Tuve ocasión de practicar mi inglés y lo hice bien. Y bueno, alguna cosilla más, pero no hace falta reproducirla, que luego me dicen que hablo demasiado.

19 comentaris:

Mar ha dit...

Jajaja mira que és difícil sortir satisfet de Barcelona i més si hi ha la renfe pel mig!!

El meu dia ha sigut esgotador també: estudiar al matí, dinar, firmar contracte a la Sony i des de les 5 fins a les 8 fotuda a l'illa!! Pitjor que el dia del vestit ee (no exagero). Aquest cop no buscava res en especial sinó varies coses per abrigar-me bé i renovar armari! (res estrany, qualsevol cosa maca)
Però com que hi ha una moda taaan i taaan "guayyyyy", he tardat 3 hores per trobar 4 peces contades! I esque se'm passaven les ganes i tot de mirar preus! (no vulguis saber el que m'he gastat.. :S)
Que difícil és trobar roba NORMAL I CORRENT.

En fi..me'n vaig a ajudar a els nois a cuinar, estem fent unes dorades per llepar-se'n els dits!!

Petonets

Arare ha dit...

Mar... que una noia de "tant pocs anys" com tu em digui que no troba roba "normal i corrent" em fa pensar que sóc raaaaaaaaaaaara!!! (reina mora, si tu no en trobes, què faré jo, eh? eh? eh?) ÔÔ

ja has firmat? guai, no? t'han fet un crèdit a compte del primer sou, a l'illa? ;)

bé, ja m'ensenyaras les quatre peces que t'has agenciat, eh? cuida'm els nens,
que aprofitin les dorades al fornnnnn!

Xurri ha dit...

Caram, noies, crec que m'esperaré a les rebaixes per anar a renovar el vestuari... ja que no hi ha res maco, al menys que sigui barato!

(quina vergonya, Arare, colar-te al tren!!!)

I per cert, que el dia que tu siguis transparent, no se qué farem la resta!!!

barbollaire ha dit...

A veure, Arare, que ja està bé que escriguis ficció.. però un xic més creïble, dona!!

Que passa si ara el teu post el llegeix el presi Montilla o... per exemple, Acebes??

I si s'ho creuen, eh, eh, eh?

Petonassos ben dolços nina :¬)*******

Arare ha dit...

Xurri, aquello de bueno, bonito y barato ya no se lleva, que hay que andar fashion por la vida, mujé!!

y a veces fashion = esperpento, pero claro... es lo que hay. La ropita elegante cuesta mushos dineros, oiga, ya lo sabe, ¿verdad? (me lo temía)
:)

Arare ha dit...

Barbollaire, palabrita del Niño Jesús que és veritat!!!!

Lo del japonès m'ha arribat a l'ànima:
- Perdoni, em podria dir com puc arribar al Passeig de Gràcia, sisplau?

Jo encara flipo, t'ho ben juro!!!

I el negre llegint l'Avui m'ha emocionat, que li hauria fet dos petons, però erem al tren (a la tornada) i suposo que hauria quedat fatal i el noi no ho hauria entès,que anava per lo de l'idioma ...hauria pensat "mírala ella, a la vejesss, viruelas"

I l'altra com que m'ha parlat en anglès...

recullo els petonets, me'ls quedo i te'n dono uns quants de nous de trinca, pa que veas!

El veí de dalt ha dit...

Nena, tu ho xerres tot!

Arare ha dit...

ep! nonono, tot, tot, tot, no!
;)

FRAC ha dit...

Sembla que el món sencer té tendència al mestissatge. Els creuements de costums són cada vegada més freqüents. I no em sembla malament, perque al capdevall, això ens torna a les pròpies tradicions.

Que tinguis un feliç dia, avui també!

Stefan Sweig, molt bó.
I jo també vull llegir el llibre de la Júlia Costa, el titol m'agrada molt, espero que la novel·la també.

Joana ha dit...

Jajajaaj...Ja et veig saltant la barra del metro per no pagar!!! ;)
Bona setmana wapa!

Júlia ha dit...

Havies d'haver comprat deu llibres meus i anar-los repartint al japonès, al negre... etc. etc.

No, si ja ho deia la mare d'una amiga meva, ¿para qué queréis salir al extrangero si todos los extrangeros vienen aquí?

Arare ha dit...

jajaja, júlia! quin acudit! Ja veig que ningú s'ho agafa seriosament. Doncs el que dic és la pura veritat. Un japonès parlant català millor que jo i un noi negre llegint l'Avui. L'anècdota del francès no té cap mena d'importància perquè preguntava en francès i la de la noia negra tampoc, perquè ho va fer en anglès. El que em xoca és que ahir tot bitxo vivent em preguntés a mi què havia de fer per anar a algun lloc... per això dic: em tallo els cabells i em converteixo en guia turística, increïble!!!

petonets, escriptora!!!

el paseante ha dit...

Quin post més xulo, més tendre, més divertit de llegir, més sincer, més càlid. M'ha encantat trobar-lo. En tinc molts de pendents al teu blog. Ja m'aniré posant al dia.

Júlia ha dit...

Perdó, extranjero, he fet una gran falta, a causa de les interferències en català. A mi fa temps que tothom em pregunta coses pel carrer, també, deu ser que inspirem confiança. A vegades fins i tot -per culpa de la tele- em penso que em van a atracar i, pobrets, em pregunten un carrer. Ja hi ha molta gent d'aparença exòtica que ha nascut aquí, sobretot jove, per cert, però encara tenim el costum de parlar-los en 'español indio', què hi farem.

Arare ha dit...

Bon dia, Paseante, ja saps... quan vulguis vens i et poses al dia. Tu mateix, posa't còmode, llegeix, opina, i, si et ve de gust, veus aquell armariet del fons del blog? doncs allà hi guardo quatre cosetes per als meus amics. Serveix-te el que vulguis (em fa l'efecte que el que més ha baixat és l'ampolla de whisky, hehehe) però quan s'acabi ja en posarem una altra!

Arare ha dit...

Júlia, no m'hi vaig fixar, però és veritat, extranJero/ estranGer. Coses de l'idioma!

Arare ha dit...

Ostres, Joana, que no et vaig dir res, doncs si, noia, si m'haguessis vist, feia una mica de pena, hehehe... arrrrrrrrrrambada al senyor del davant per poder passar, deumeuquinavergonya! :/

petonets, maquíssima!

Arare ha dit...

Frac, estic amb la novel·la de la nostra companya, però de seguida que acabi em poso amb la de l'altra companya. Zweig potser el llegeixi al tren, és curt,curt,curt!!!91 pàgines i prou!

Bon dia!!

MoNaLiTzA ha dit...

I que bé que li senten al 'cuerpu' aquestes petites dosis de satisfacció, no?