17 d’octubre, 2007

Tournus (Borgoña)

Foto: Saône- Tournus

Este es el aspecto que ofrece la Saône al atardecer en Tournus, en plena Borgoña, un precioso pueblo del que, entre otras cosas, me cautivaron:

- la Abadia de Saint Philibert, arte románico por excelencia. Conjunto que vale la pena visitar. La cripta es una maravilla y ahí fui protagonista de una pequeña anécdota, pues se me apagaron las luces cuando estaba (sola) ante la tumba del santo. El Capitán se burló convenientemente de mi y encendió la luz de nuevo, con lo cual la visita pudo acabar de efectuarse sin más problemas añadidos (hubo unos minutos en los que pasé un yuyu de mucho cuidado, afirmo, pues él y yo eramos los únicos visitantes en ese momento)


- y la Iglesia de Saint Madeleine (siglo XII con reconstrucciones en el XV y el XVII)


En realidad, todo el pueblo es tan bonito y acogedor que vale la pena visitarlo y entretenerse un par de días por lo menos. Nosotros estuvimos a la ida y a la vuelta nos volvimos a parar porque os aseguro que es una belleza. La gente, amabilísima. Por la noche asistimos a un recital de canciones populares francesas que daba la coral del pueblo, compuesta por gente de todas las edades, desde muy jóvenes a muy mayores. Fue en la sala capitular de Saint Philibert y absolutamente entrañable.


Aquest és l'aspecte que ofereix la Saône a l'hora del crepuscle a Tournus, un poble preciós, del qual, entre altres coses, em van captivar:


- l'Abadia de Saint Philibert (si us plau, si voleu veure'n imatges cliqueu a la part de castellà, que blogger no em deixa fer aquest enllaç, no sé per què) - art romànic per excel·lència. Un conjunt que val la pena visitar, i això és el que vam fer. A la cripta vaig protagonitzar una petita anècdota. És enorme. Jo estava palplantada davant la tomba del sant, quan se'm van apagar els llums. Us juro que em vaig morir de por. El capità, després de riure's una mica de mi, va tornar a encendre els llums i llavors ja vam riure tots dos - únics visitants del lloc en aquell moment-


- L'església de Saint Madeleine, del segle XII, amb reconstruccions posteriors, al XV i al XVII.


No tinc paraules per descriure tanta bellesa. Ens hi vam parar també a la tornada, doncs valia la pena tornar a veure aquesta magnífica mostra d'art que teníem tan a l'abast! Vam sentir, també, un recital de cançons populars franceses, a càrrec d'una coral formada per gent del poble, de totes les edats (tots adults, però des de gent molt jove fins a gent molt gran). Això va ser a la sala capitular del conjunt de l'Abadia de S. Philibert i va ser molt entranyable.


Foto: Abadia St. Philibert, desde el claustro.

17 comentaris:

jessica ha dit...

Ola Montse!

Trobo que és molt bona idea. I no pateixis que no és una tonteria!! :)

La veritat és que al principi volia enfocarlo de manera que fos com una mena d'exposició de les meves fotografies i prou, però sempre se m'escapen les paraules :P

Amb aquestes de l'estudi no, però amb les següents series que penji, com que són fetes per lliure (carrers, gent, fires, festes, pobles, viatges,...) aquí si que posaré algún petit detall sobre
que pensava o quina era la meva intenció :)

Gràcies per passar-t'hi i no dubtis en comentar-me qualsevol cosa. I si és dolenta millor, q jo vull apendre a fer-ho millor :P

Arare ha dit...

d'acord, jessica.

:)

OLEASTRUM ha dit...

Segui la travesia canal a canal, rio a rio en vuestra pagina, vuelvo ahora a la bloggo-esfera para seguirle el rumbo a tus narraciones.
Saludos desde el sur y un beso.

Escriptorum54 ha dit...

!!!Jesús qué susto¡¡¡ a mi me da un telele si me pasa lo mismo.

Una preciosa explicación.

Besos

Joana ha dit...

Quins capvespres. Jo també he voltat per França, de càmping, durant molts anys per vacances i he de dir que hi ha uns paisatges per encantar-s'hi.
Un petó wapa!

jessica ha dit...

unes fotografies precioses, quins paisatges...
I quina por amb l'incident/annecdota xD em passa a mi i o m'agafo a lo primer q pillo o m'ajupu i m'encongeixo a terre! jejejejeje


Ah! se m'oblidava abans!
Si haguessis d'escollir, i sé que t'ho posso molt difícil, entre un dels llocs on has estat durant el viatge. On aniries?? Només val un. :P


Bonne nuit!^^*

FRAC ha dit...

Paissatge i romànic són dues temptacions, a més d'un bon vi, suposo, i la colaboració d'algún sant, no precisament mort...
Que bé! Aquesta zona és molt maca, veritat? t'ha deixat inclús sense paraules, i no crec que això et passi gaire sovint.
See you, colegui, tot i que sembla que faig els possibles per no veure'ns...

Zifnab ha dit...

Pues no pinta el mal el sitio, no

Se feliz

Arare ha dit...

Para nada, Zifnab: ¡¡¡es precioso!!!

En ello estamos, en intentar ser felices, que lo seas tú también! UN beso.

Arare ha dit...

Frac, no te flageles, por favor :)

És un lloc on perdre-s'hi en una escapadeta de cap de setmana llarg... ho hauríeu de tenir en compte amb en Pere!!!

Una abraçada forta, companya.

Arare ha dit...

Jessica, m'ho poses tan difícil que no sé què dir-te, perquè ho he trobat tan bonic TOT que no em podria quedar amb París sol, ni amb un sol dels pobles per on hem passat, tant d'anada com de tornada, però si em fas escollir et diria que potser m'ha agradat més el canal de la Marne a la Saône, que ara es diu Canal de la Champagne a la Bourgogne perquè és un nom més turístic i que els hi mola més. I això que el vam fer tot sota la pluja!!!

petonets calorosos (a mi, aquest any, m'ha arribat l'estiu a la tardor, pel que veig)

Arare ha dit...

Cert, Joana, i més tenint en compte que ho cuiden perquè sigui així (sense comptar el sector de la costa, eh? que allò està igual de malament que aquí, siguem justos)
petonets, maca!

Arare ha dit...

Gracias Escriptorum. Seguiremos explicando (pa eso estamos). Petonets i cuida't!!!

Arare ha dit...

Oleastrum me hace feliz que hayas vuelto. Veo que has reiniciado el blog, lo quitaré de stand bye para volver a ponerlo en activo. Gracias por tus comentarios, reina mora,besossss y hasta siempre!

Mar ha dit...

Avui he anat a Gran Via 2 i he entrat a una botiga de dolços. No només pel fet de ser la llaminera número 1 ni pel bon aspecte que tenia, sinó perquè de seguida me'n he adonat que jo allà ja hi havia estat ^^
He preguntat d'on procedien i m'han dit que de Provença, llavors hi he caigut: Aigüesmortes!!!
He tornat a fer una degustació i.. mmm...que bó!!

Doncs ja ho sabeu, ara en teniu una a terres catalanes! Algun dia d'aquests m'hi firaré! jejeje


Petons i fins demà, si tot va bé.


;)

Arare ha dit...

Hola mar!
Demà ens veurem, doncs, tot i que jo he d'anar a Barna i tornaré relativament tard (vaig en tren) per cert, demà us truco... a quina hora "pugeu" vosaltres?

Respecte a la pastisseria, buf buf, Mar, ves amb compte, "xavala", que tot allò engreixa moooooooooolt!!! (jo prefereixo un entrepà de pernil, hehehe)

fins demà!!

MoNaLiTzA ha dit...

Preciós!
Si mai tornes a tenir algun "problema" en alguna cripta, amaga't junt amb el mort, que aquest segur que no et farà res ;) hahahhaa