06 d’octubre, 2007

Un altre meme (només en català)



El Gatot m'ha "encolomat" un meme d'aquests que corre per la Blogosfera. Sigui d'una manera o d'una altra, sempre t'acaba arribant un meme. Bé, Gatot, faré el que pugui!


I vet aquí el meme dels dallonses (tal com diu ell)


1.-Quan temps portes com a blogger? vaig començar el juliol del 2005, jugant per l'espai msn, però allò era com la festa major del Marrampinyo, molta coloraina que feia mal als ulls, per això al cap d'uns mesos em vaig passar a Blogger. Així que aquest juliol deu haver fet dos anys, tempus fugit, que va dir aquell...


2.-Com vas saber de l'existència dels blocs? No me'n recordo. Paraula que no me'n recordo! perquè jo era "xatera", tal com he dit moltes vegades. Rollo "mIRC". Però sense adonar-me'n em vaig trobar escrivint i essent comentada. La cosa em va agradar i aquí estic.


3.- Digues 5 blocs que segueixis diàriament? M'agradaria dir que tots els enllaçats, però seria fals. Diàriament Liter-a-tres, perquè també és meu. I quan funciona La tertúlia, igual, però ara està una mica parada. Però no sóc "tan" fidel. Volto i no cada dia visito tots els blogs, els déus me'n guardin, que no faria altra cosa! Deixem-ho doncs, amb què vaig alternant i amb que -com que sóc una infidel- no vaig cada dia als mateixos blogs.


4.- Ets lector anònim d'algún blog? Si. I pàgines web també. Hi ha gent molt i molt interessant, per aquest món de b(l)ogeria. Ah, no, no us els penso dir! bé, us podria dir que vaig ser lectora anònima del Gatot durant gairebé tres mesos abans no em vaig decidir a fer marramiau.


5.- Alguns autors que et generin especial simpatia? Per descomptat. Molts. Però com que no se'm demana quin nombre de blogs, en diré zero. Jo penso que la gent que sap que la llegeixo ja sap a qui llegeixo i que m'inspira simpatia.


6.- Amb quins 5 bloggers aniries de marxa? Això ja comença a sonar a sociograma. Qui farà el gràfic? eh? eh? eh? No aniria de marxa amb cap blogger perquè no m'agrada anar de marxa, que a la nit jo dormo!!! (i la marxeta particular no s'explica als blogs, caram!) Ara bé: qui s'apunti a venir amb mi a córrer o a caminar al matí, ja ho sap! Tothom hi està convidat.


7.-Amb quins 3 bloggers passaries una nit de bogeria sexual? D'això... algú sap si el Brad Pitt té blog?


8.- T'has enamorat algun cop d'algun blogger? No.


9.- Estàs satisfet amb el teu blog? Si. Compleix la funció que ha de complir: jo escric i qui vol em llegeix i em comenta o no. No se li pot demanar més, a un blog. O si? M'estic perdent alguna cosa? eh? eh?


10.- Escull entre 3 i 5 bloggers per a que facin aquest meme! Noooooooooooooooooooo!!! Que el faci qui vulgui!!!


Ai Gatot, que em sembla que no he acomplert els objectius, tchts,tchts...

16 comentaris:

Gatot ha dit...

estimada arare.... (puc estimar-te/marrameuar-te?) :P

no sé si qui va crear aquest meme tenia o no algun objectiu concret; a mi, m'has arrancat més d'un somriure i m'has confirmat el que ja sabia: ets com vols ser i, per sort, no et talles un pèl ni en memes, ni en cap altre post.

i... estic molt content i afalagat de què m'hagis seguit la veta; gràcies, bonica. És un petit moment de felicitat... quina ximpleria, eh? :)

Val, val, ja paro... que m'estic estobant......

petons i llepades ben alegres!
(però no m'esperis a córrer, eh?)

pere ha dit...

Ai, que ens has tornat de terra de gals excessivament discreta. Si t'acompanyo algun matí -ei, a ritme lent i prèviament pactat- t'apuntes alguna nit -també a ritme lent?
No faré el meme, però contestaré una pregunta, la 8: Sí, només faltaria. ;-)

Arare ha dit...

Pots, pots, Gatot, i tant! Home, si ens haguéssim de tallar gaire potser no valdria la pena mantenir un blog, no creus? Els petits moments de felicitat no són mai una ximpleria, de vegades poden ser tot el que tenim (un moment d'aquí, un moment d'allà, van confegint un teixit que al cap i a la fi serà tot el que ens endurem amb nosaltres) Si jo no surto a la nit i tu no vens a córrer ens haurem de trobar a berenar, què et sembla? ;)**

Arare ha dit...

Pere, la discreció abans que res! Que ningú no pugui sospitar mai de "lo" nostre!!!
Fet! Jo m'adapto al teu ritme lent al matí, bereno amb el Gatot i a la nit reprenem el ritme lent.
Ostres, quina marxa porto, jo que no volia marxa!
:)
Una abraçada lenta!!

jaka ha dit...

Arare, aquest meme em sembla que segons per on passa agafa noves variants, ara recordo que mes o menys mel van passar però era mes discret.
Petonets,
=;****)

Joana ha dit...

Jo m'apunto a caminar qualsevol matí, després a esmorzar, dinar, xerrar, berenar i una mica de marxa fins a hores "prudencials"...Sí?
;)

el paseante ha dit...

A caminar encara m'enganxaries. Però córrer? Això és contra-natura. Si Déu Nostre Senyor ens hagués creat per córrer ens hagués posat rodes (de rodar) i no cames (de caminar). Repensa-t'ho :-)

manel ha dit...

Com diu el Pere, discreta. De debó t'agrada el Brad Pitt?
La resposta 10 és, com totes, fantàstica

Arare ha dit...

jaka, segur que coneixes el joc del telèfon, que de com comença una notícia a com li arriba al darrer participant del joc, no té res a veure, he he he...

Arare ha dit...

Joana, quan vulguis! Podem començar de bon matí i a l'hora de la marxeta nocturna "fora d'hores" jo me'n vaig a dormir. Una abraçada a marxeta normal (que després em renyeu)

Arare ha dit...

Paseante, amb tu anirem a passeig - com el teu nom indica- i saps? et diré un secret, però no li diguis a ningú: ja fa temps que només corro si el camí és de terra, perquè l'asfalt em destrossa! Tens molta raó. Tenim peus i no pas rodes, tot i que no em diguis que no seria xulo, disposar de rodes en lloc de peus de tant en tant, quan hi ha tantes coses a fer... o millor... encara més xulo seria que en un moment donat ens poguéssim transformar en biònics! Una abraçada tot passejant!

Arare ha dit...

Manel, la discreció és la mare de la ciència (o no era això?) ah! no,no...

Coi, no podia explicar a tota la Blogosfera que me n'aniria al llit amb ... i també amb... i amb... i... i encara... (o amb tots a l'hora, ep!, uix, que guai... arggg. arf,arf)

Posats a somiar... el Pitt nostamal. Però tampoc no li faria fàstics a l'Al Pacino o al De Niro, posats a recargolar la situació.

Una abraçada!

el pensador ha dit...

arare, t’he de fer una pregunta molt seriosa. Les respostes que dones al meme, les vas escriure abans o després de prendre’t un Vichy? —Vichy que espero sigui "Catalán".

Una abraçada en forma de somriure.

Arare ha dit...

Pensador!
Òbviament, després!!! i si, era Vichy "Catalán", he he he... ple de forats!!!

mar ha dit...

bon dia, arare
M'agrada tenir la casa plena d'amics i per això venia a convidar-te a la inauguració del nou "brisalls". Espero que t'agradi.
mar

Arare ha dit...

Per descomptat que vindré, estimada mar i ben aviat!
Una abraçada forta.