15 d’octubre, 2007

Do you speak english?


Que n'és, de difícil, l'anglès, per algú que a l'escola va estudiar francès i que després el va aprofundir encara més. Alguna vegada ja he dit que ja m'agradaria saber (també, ep! sense perdre res) d'anglès, el que sé de francès. I ara, que m'estic barallant amb "els deures" (parlem amb propietat, amb el que m'estic barallant és amb el homework) m'adono altre cop de la dificultat que representa per mi, i sobre tot venint d'una immersió absoluta amb el país veí, que al final ja es pot dir que pensàvem en francès, sense necessitat de traduir...


Ai, els idiomes, les llengües, quin mostrari tan ric, quanta, quanta sort tenim aquells que hem nascut "aquí", que dominem dos idiomes des de petits. I tant de bo que en poguéssim dominar alguns més. No, no pretenc crear (més) polèmica de la que ja existeix. Només repetir (per enèssima vegada) que m'estimo la meva llengua i que reivindico parlar i escriure en l'idioma que em dóni la gana en cada moment, hi ha qui no ho entén però m'és igual. Actualment estic travessant un "moment català"... sabeu allò que diuen que en una família de molts fills, la mare, encara que els estimi tots, sempre acaba prestant més atenció al que en aquell moment és més dèbil? doncs això mateix. I ara que cadascú pensi el que vulgui, of course!


¡Qué difícil es el inglés para alguien que en la escuela aprendió francés y que en el bachillerato profundizó en esa lengua. Alguna vez ya he dicho que daría algo por saber (también, sin perder lo que tengo) de inglés, lo mismo que sé de francés. Y ahora que me estoy peleando con "los deberes" (hablando con propiedad debería decir que me estoy peleando con el "homework") me doy cuenta de la enorme dificultad que representa para mi, y más teniendo en cuenta que vengo de una perfecta inmersión lingüística con el país vecino y que, al final, ya casi pensábamos en francés, sin necesidad de traducir.

Ay, los idiomas, las lenguas, qué muestrario tan rico, no sabemos, los que hemos nacido "aquí" la suerte que tenemos de poder aprender dos lenguas desde pequeños ¡y ojalá pudiéramos aprender dos más! No, no pretendo crear (más) polémica de la que ya existe. Sólo repetir, por enésima vez, que amo mi lengua y que reivindico hablar y escribir en el idioma que me dé la gana en cada momento. Hay gente que no entiende esta actitud pero me da igual. Actualmente estoy atravesando un "momento catalán". Es algo parecido a aquella madre de una gran familia que, amando por igual a todos sus hijos, se dedica en cada momento al que cree que está más débil. Y ahí, que cada cual piense lo que quiera, of course!
Imagen sacada de: www.dicesp.com/design/dice/images/diccionario.jpg

13 comentaris:

Mar ha dit...

Calla, calla. Que jo ara m'hi poso amb l'english dels pebrots..
:P

Al final el tinc demà..si és que..a aquest pas, fins l'any que ve no el farem!

No et pots queixar; que saber català, castellà, francès a la perfecció i anglès deunidoret ee. No tothom en sap, i més els de la vostra quinta.


Petonets animosos!!!

Xurri ha dit...

No puc estar més d'acord amb tú.

M'encanta poder triar quin idioma parlo en cada moment, i m'encantaria ser una d'aquestes persones políglotes que salten amb agilitat entre 7 o 8 idiomes - entre ells els difícils i molt diferents, com ara xinés, àrab i swahili... mmmm... m'ho demano per la propera vida.

Petons, reina mora!

Gatot ha dit...

quan n'he tingut oportunitat he practicat la immersió en altres idiomes... i si he tingut motiu d'interès -principalment emocional- no ha resultat massa difícil perquè ha esdevingut un joc.

petons i llepades multilingües!

Júlia ha dit...

Pels idiomes hi ha una disposició natural, com per la música, que jo no tinc. Sobre l'anglès, l'he començat unes quantes vegades, a la uoc en vaig fer una mica amb l'eviu i es van carregar la cosa, que estava molt bé, per cert. Davant d'aquest frustre, vaig renunciar -de moment- a l'ampliació d'horitzons idiomàtics.

No entraré en la qüestió catalanista, que avui, com deia JP, no toca, he, he. Bon dia, Arare, pensa que a partir dels.... ja costa molt aprendre coses noves, ep.

Arare ha dit...

Mar, no diré res sobre el teu escrit políticament correcte dient "els de la vostra quinta" en lloc de dir directament "els vells", ehem! però em sembla que tinc una jove molt ben educada, he he he!
Tens raó: és una sort i això que hi ha qui no ho veu ni ho vol veure (i mira que la miop sóc jo)

No sé si t'he de desitjar sort a l'examen perquè estic segura que la tindràs, però perquè has treballat de valent, ja saps "los vientos y las olas siempre son favorables a los navegantes expertos", o alguna cosa semblant.

petonets, Mar-petita!

Arare ha dit...

Xurri, el swahili té molt de futur, jo també m'hi apunto! petonets de bon dia!

Arare ha dit...

Gatot, d'això no en tinc cap dubte! i tots sabem que allò que es desitja vivament, és molt més fàcil d'aconseguir que allò que ens imposen. Multilingües? d'acord, vinga, som-hi!!! marramiau!

Arare ha dit...

Júlia, a mi m'ha costat sempre, he hagut de fer molts colzes a la meva vida, estic acostumada, hehehe...
Quin ensurt m'has donat amb el JP, amb una mica de dislèxia per la meva part, he girat les lletres i m'he dit "però que diu, aquesta, ara!" , buf buf... "entuerto desfacido".
Avui no toca!!!

Una abraçada catalana.

Albert ha dit...

En general, estic d'acord amb tu. Quina llàstima no conèixer més llengües i que cadascú s'expressi amb la quina vulgui. Com que avui no toca, no continuo.

Arare ha dit...

Albert, un dia no gaire llunyà, els nostres fills (en el teu cas) i els nostres néts (en el meu cas) aprendran català-castellà i anglès, espero que mai no s'oblidi el francès, llengua germana, molt fàcil per a nosaltres... i què me'n dius, de l'italià? "Bocato di cardinale".. ui, que ja desvario! Bon dia, amic!

Esther ha dit...

a mi també m'agradaria saber parlar moooolts idiomes, però també he de dir que a qui se li donen bé se li donen bé... però a qui no... no hi ha manera. Petonets!

Arare ha dit...

Esther, això és com tot, a mi demana'm el que vulguis de lletres, però si em demanes "mates" ´veuràs que sóc una soca!

petonets lletraferits!

el paseante ha dit...

Costa molt dominar un idioma a nivell profund. Així que imagina't fer-ho amb dues o tres llengües. Impossible. Una altra cosa és tenir nocions de francès, anglès... per viatjar.