13 d’octubre, 2007

La granja del diable/ La granja del diablo




No és el títol d'una pel·lícula de terror, no! És el nom que li donen a aquesta casa aïllada de tot a la vora de la Saône, en el camí entre Lyon i Montmerle. Un paisatge de somni que encara somio. Què deu tenir l'aigua perquè se'ns faci tan fascinant?


No es el título de una película de terror, no. Es el nombre que le dan a esta casa solitaria y deshabitada, a orillas del Saône, en el camino entre Lyon y Montmerle. Un paisaje de ensueño que todavía sueño. ¿Qué tendrá el agua para que se nos muestre tan fascinante?




Mâcon. Un altre poble que ens va marcar profundament per la seva personalitat. Un altre poble on no hi ha arribat l'especulació en forma de blocs de pisos i tones de formigó. Si hi ha arribat d'una altra manera - que pot ser- jo no ho vaig saber apreciar. Els cignes eren els nostres "gossos de riu".

- No hi ha més pa, xavals!, ho sento, ja us heu menjat tots els rosegons del Blauet!- i ells van marxar, nedant majestuosament.


Mâcon. Otro pueblo que nos marcó profundamente por su personalidad. Otro pueblo donde no ha llegado la especulación en forma de bloques de pisos y de toneladas de hormigón. Y si ha llegado, quizá es de otra manera y yo n o lo supe apreciar. Los cisnes eran nuestros "perros de río".


- ¡No hay más pan, chavales, lo siento, os habéis comido todos los mendrugos del Blauet!- y ellos se fueron, nadando majestuosamente.

20 comentaris:

IGNACIO ha dit...

Preciosas fotografías Arare, eso de los cisnes tan cercanos seguro es algo que alimenta el alma.

Un abrazo.

el pensador ha dit...

Com es nota que ets d’un signe d’aire. Si ho fossis d’un d’aigua com jo, no et fascinaria tant, no. Tota una vida patint humitats...

pd- és broma, que a mi també em fascina l’aigua.

Glòria ha dit...

Boniques imatges. Un viatge inolvidable, segur!

Joana ha dit...

Vida! Allà on hi ha aigua hi ha vida: plantes, aus, peixos, animals, bosc...I llum!
Quina passada!! ;)
Bonica bon pont!

gatoclaro ha dit...

no sé, quizá que es la que está entre el aire y la comida.
ha de ser una razón muy de primer nivel; algo simple,............como las cosas del corazón.

Júlia ha dit...

Per França es constata que la barroeria urbanística l'han controlat molt millor que a casa nostra, per cert. Bon dia, Arare.

Arare ha dit...

Exacte, Júlia, tot i que no et pensis, als pobles de la costa, com que hi havia "pela" a tastar, també es van descontrolar i estan, si fa no fa, com aquí! bon dia!!

Arare ha dit...

Hombre gatito, ¡tú por aquí! Me encanta que hayas venido, ya lo sabes, eres tan caro de leer... pues algo así será, gatoclaro, algo así, las razones no siempre son cerebrales. ¡Un abrazo, amigo!

Arare ha dit...

Bon pont també per tu, Joana. És cert: aigua = vida. Petonets.

Arare ha dit...

Més que segur, Glorieta, més que segur, no me'n podré oblidar mai. Petonets.

Arare ha dit...

Hola pensador, jo sóc signe d'aire? No me'n recordo mai! Doncs mira, no m'agrada gaire volar, ehh? ;)
Bon diumenge a tots dos, maco, petons!

Arare ha dit...

Me gusta verte por aquí, Ignacio, gracias por la visita. Cisnes y patos, eran nuestros compañeros. Los echo de menos, no creas, aunque aquí tenemos gatos y perros, que también son simpáticos. Un abrazo!!

Mar ha dit...

Doncs és preciós, no sé a qui se li va ocórrer un nom tan tenebrós!


Parlant de pelis de terror..a la que estrenin REC, ens hi plantem un diumenge, ee!!


Petonets

Arare ha dit...

Fet, mar! a la que estrenin hi anem tu i jo, que si els nostres homes tenen por, que es fotin, hehehe! (ja ho saps, però, que sortirem "cagadetes" que fins i tot ens farà por anar fins al cotxe?)

jaka ha dit...

Quin viatge mes fantàstic, les fotos precioses i romàntiques, això dels rius, els cignes, el vaixell...

=;)

Arare ha dit...

Hola jaka! doncs si... ja aniré penjant-ne més, els cignes, però, són uns marranots, que fan rots, hehehe, com que tenen aquell coll tan llarg... i llavors el romanticisme se'nva una mica en orris, però són tan macos que se'ls ho pot perdonar!

Waipu Carolina ha dit...

Qué bellos lugares siempre nos muestras Arare!

Un beso y si quieres participar en nuestra exposición de lugares preferidos puedes pasar por nuestro blog, ya que veo que te encanta la fotografia y conocer rincones lindos.

Escriptorum54 ha dit...

No parece que estéis navegando por canales. De tan grandes parece la mar.
Con las fotos y la explicación de los lugares es como haberte acompañado.

¡no te olvides de contarme el encuentro con mi clónica! que no me he olvidado.

barbollaire ha dit...

Nina... és que aquest coi de pais te aigua per totes bandes...
i aquest rius i canals...

I quan veus aquells vaixells de càrrega, no les barcasses, vaixells com pots trobar al port de BCN, remuntant la Seine fins a Rouen...

i que un cop han passat, continuen havent ànecs, peixos, vida...

No ho creia que ho diria mai, però, tornaria a la Normandia, ara mateix...

(per cert... saps que la bitxo ha xapat? joderrrrrrrrrr! quina temporadeta que portem!)

Un cabasset de petons dolços...
alguns amb un regust com d'arrós :¬P!
t'estimo! ;¬)********

MoNaLiTzA ha dit...

De somni!