Estoy indignada con Sus Señorías.
Estoy siguiendo en directo el debate sobre las infraestructuras en Catalunya.
Estoy escuchando a los señores diputados.
Tengo la suerte de estar en mi casa y ante el televisor, porque si estuviera allí en este mismo momento, me temo que me sería imposible seguirlo, porque Sus Señorías están armando un barullo tal mientras habla el Sr. José Ramón Beloki, que siento una enorme y triste vergüenza ajena.
Si éstos son mis representantes, yo me bajo.
... y no voy a opinar sobre el tema ni sobre las reacciones ni sobre... no. Me limito a manifestar mi indignación ante la enorme falta de educación de Nuestras Señorías, que no son capaces de escuchar a los diputados de cualquier partido que no sea el suyo.
¿Educación? ¿Qué es eso?
19 comentaris:
La veritat és que en aquets debats sembla un galliner!
a mi també em posen dels nervis!
Bon pont si en fas!
Joana, l'olla de grills encara no havia acabat!!! quan Zapatero ha replicat a Rajoy - encara no ha replicat als altres, que jo sàpiga, potser ho estigui fent ara mateix - hi ha hagut un xivarri digne d'una fira de barri. Lamentable!!!!
Ja ho deia jo fa uns dies. I una proposta clara: abolim els parlaments! S'ho facin epr internet, o com els sembli, i per avall.
Es una copia exacta de la estupida programacion de casi todas las televisiones del pais!
Sera que es contagioso? Habra vacunas para la incultura?
Saludos desde el sur
Al final, faran bons la "salsa rosa", "el tomate" i el "diario de Patricia". Deu meu, les coses que en fan dir aquesta colla d'inservibles.
I no podríem tenir estructures en lloc d'haver-nos de conformar amb "infra" estructures. Clar, no funcionen.
fa temps que vaig decidir deixar-los de banda...
al cap i la fi, quan els convingui ens tornaran a envair, arrasaran el que vulguin i tornaran a casa com els nous conqueridors...
als espanyols els es més fàcil entendre la violència que l'intel·ligencia... Saben com plantar cara...
Descendents, com son, de "cristianos viejos" i conqueridors
I els mass-media i els seus governants no fan res per intentar aixecar del nivell d'aquell pais...
Sí, sí, d'aquell... aquest nostre... en fí... tampoc és que estigui gaire millor... però fins ara, sembla que el nostre parlament sap guardar un xic més les formes..
malgrat sigui força inoperant...
m'he encès.... perdona'm Arare... perdoneu els que llegiu aquí si he pogut ofendre algú, no era pas la meva intenció...
espero no et molesti et deixi un petonet dolç, estimada nina.
És lamentable que el president del congrés hagi de recordar la gent que allò "no és una taberna".
i.... tu encara no havies deicidit baixar-te, arare???
què més et fa falta?
petons i llepades educades!
La realitat es que no parlen, no discuteixen, no raonen ni intenten entendre's. Simplement actuen cara als seus respectius públics. Tot plegat bastant trist.
Sempre he pensat que per ser polític s'haurien de passar unes oposicions i uns tests psicológics perquè trobem cada cosa!!! I ja no parlem a nivell local!!!
Ara no toca, però et volia dir que no puc llegir de cap manera el teu relat, quan surt la pàgina damunt es posa, un altre pàgina d’anuncis i per mes que patullo no em deix. =:(
Petonets,
jaka, te l'he enviat al teu correu :)
un petó!
Si, Deric, jo també, però lamentablement, "qualsevol tita" pot arribar a ser president del govern. Això no sé si és democràcia o que ens hem tornat tots idiotes. Jo crec que és el segon.
Una abraçada.
Dan, tens raó. Tants cops he dit que en els mitins els polítics parlen per aquells que els volen sentir i diuen el que aquests volen escoltar. Si això és fer política, que baje Dios y lo vea. I si és que ha de ser així... no entenc per què gasten saliva.
Per altra banda, jo crec que en tots els partits polítics s'hi poden trobar coses ben fetes (fins i tot el PP ha fet alguna cosa bona alguna vegada). Per què, doncs, no ho reconeixen mai? Per què l'oposició ha de fer oposició tant amb les coses que fan malament com en les que fan bé? No ho entenc...
després us continuo responent, que vaig a dinar...
Gatot, jo hi tinc un peu a dalt i un peu a baix. Sóc massa confiada, jo. Hi ha vegades que me'ls escolto i, segons què diuen, penso "té raó". Me'ls crec i la cago.
Insisteixo, però, en que em fa molta pena que mai ningú no trobi res ben fet a ningú pel sol fet que "ningú" sigui d'un altre partit. No és just.
Sempre ho he dit: jo sóc idiota i em fa l'efecte que si una cosa està ben feta, la faci qui la faci, se li ha de dir.
Petonets sabatins, no de sabata, sinó de dissabte, per descomptat! (marrameu-etc.)
hola barbollaire, jo, com li deia al gatot, intento no deixar-los de banda. Si els deixo de banda, com puc fer que la democràcia continuï? no voldria formar part dels "catalans emprenyats" però és que s'ho guanyen a pols, eh? s'ho guanyen a pols! (o a polç?) uix, ara dubto i el diccionari no és al seu lloc... kgundena...
tot bé, poeta? una abraçada!!
ja ho pots ben dir, Manel, ja ho pots ben dir. Salsa rosa i companyia acabaran sent més bons programes que els directes del Parlament. Quina vergonya, deumeu!!!
Les infrastructures sempre han estat infravalorades, com el seu nom indica :D
Un petó i un somriure, Senyor de les Paraules!
Oleastrum si encuentras una vacuna contra la incultura, por favor, házmelo saber, ¿vale?
Esperemos que no sea contagioso. Déjame, dem omento, contagiarme de tu poesía!!
Un abrazo, amiga!
Albert, per internet, votant amb el mòbil o jugant als "xinos", tant se val, el que més sulfura és lo bé que viuen a costa nostra!
petonets apolítics
Publica un comentari a l'entrada