Ahir estava contenteta

Estic contenteta. Avui he estat a Barcelona i el tren no m'ha fallat: això si, a l'estació de Blanes no hi havia llum i m'han hagut d'expendre el bitllet a mà, com en els vells temps (molt vells)...

Quan he arribat a Plaça de Catalunya no sabia com passar - hi ha aquelles maquinetes on has de validar el bitllet o no et deixen sortir- . Total, que per poder passar he fet com aquells que es colen al metro: arrambar-me (és un dir) a un tipus que estava davant meu i passar darrere d'ell com un coet. El tipus se m'ha quedat mirant tot estranyat com dient-se a si mateix "aquesta no tenia pinta d'anar sense bitllet". Jo tenia tanta vergonya que he fet veure que buscava el bitllet i que l'havia perdut, però suposo que aquell noi avui explicarà com anècdota que "hi ha senyores" que intenten agafar el tren sense pagar (buf buf buf)...

Al sortir he anat a un punt d'informació a preguntar què havia d'haver fet perquè el que he fet no em semblava normal i allà m'han ensenyat que hi ha un dels punts de sortida/i entrada amb "persona" en lloc de "màquina", que servidora no havia vist (digueu-me miop, digueu-me distreta, vaya tela!) Segurament, mai més no hi haurà un "apagon" a l'estació de Blanes, però per si de cas... ara ja ho sé.

A la capital he fet tot el que havia de fer, entre altres coses, passar calor dintre del meu "vestidet sastre d'entretemps" (vatua el dimoni, com pica el sol, encara!!!!) i comprovar una vegada més que Barcelona és una de les ciutats més sorolloses que conec. Entre autobusos, cotxes, gent, ambulàncies - una cada cinc minuts en algun punt proper d'on era jo- més gent, més soroll... arggggg (la propera vegada hi aniré amb cascos d'aquells que es posen els treballadors de les perforadores, a veure si...)

m'he comprat un llibre per cuinar wok (n'hem comprat un, de wok)

m'he comprat el darrer llibre de la Júlia Costa, que al meu poble ni sabien que hi havia el premi Olga Xirinacs ni res ni res, i també m'he comprat el llibre "Carta d' una desconeguda" de Stefan Zweig, que ara estan representant en no sé quin teatre. Com que el més probable és que no hi anem, perquè tenim moltes coses a fer en poc temps, doncs el llegiré.

Què més? a, si, jo, després de tallar-me els cabells - si, l'Arare s'ha tallat la melena, què passa?- doncs pensava que ja resultava invisible del tot, però es veu que encara no és així perquè m'han preguntat varies coses, això vol dir que -com a mínim per a guia turística- encara existeixo!.

L'anècdota - Sr. Rajoy, tome nota- és que qui m'ha preguntat la primera cosa ha estat un japonès i ho ha fet EN CATALÀ! jo encara flipo.

L'altre era un noi francès que anava més perdut que un pop en un garatge...

Després, quan tornava cap a casa altra vegada, al tren, se m'ha assegut un noi negre al costat que llegia - continuo flipant- L'AVUI!- Sr. Rajoy, tome nota-

I per últim, una noia negra per a qui tampoc no he estat invisible del tot, m'ha preguntat una adreça, ho ha fet en anglès i jo L'HE CONTESTAT BÉ i en anglès!!! (ole ole ole)

En fi, que per això - i per altres coses derivades d'haver passat bé la ITV humana- avui estic contenteta!!!

De todo lo que dije ayer, creo que no vale la pena traducirlo todo, sólo lo que realmente me impactó que fueron dos cosas, a saber:

un japonés que me preguntó una dirección en un perfecto catalán (tome nota, Sr. Rajoy)

un chico negro que se sentó a mi lado en el tren de vuelta hacia Blanes y que leía el AVUI (repito, again, tome nota, Sr. Rajoy).

Tuve ocasión de practicar mi inglés y lo hice bien. Y bueno, alguna cosilla más, pero no hace falta reproducirla, que luego me dicen que hablo demasiado.

Imagen sacada de http://www.gusano.cl/admin/data/upimages/mafalda.jpg