Entrades
Avui m'han donat un petit premi literari. A l'estiu vaig escriure un relat curt sobre el tema de l'homosexualitat i el vaig presentar a un certamen convocat per l'entitat Dona+dona, un grup per a la naturalització de la diversitat sexual deTerrassa, i quan ja me n'havia oblidat, l'altre dia vaig rebre un email dient-me que si aniria a la festa de repartiment de premis i recital de poemes. Ho vaig parlar amb el capità i vam decidir anar-hi.
Aquesta tarda hi hem anat, doncs, i he tingut l'agradable sorpresa de guanyar el primer premi de relat curt amb una història que vaig escriure el dia 13 de juliol al Blauet, mentre sentia la música que tocaven a la plaça de la Bastilla, un dels concerts de la seva diada nacional (la diada nacional francesa, vull dir).
El premi de poesia ha estat declarat desert i han concedit dos primers premis als relats curts. Un d'ells, el meu. M'he fet una mica d' embolic amb els papers - estava nervioseta- a l'hora de llegir-ho, però com que sóc molt bona lectora, no ha passat res gréu, hi havia un silenci respectuós mentre llegia i quan he tornat cap a la meva taula, m'anaven felicitant i em deien que els nervis són traidors però que ho havia llegit molt bé i que els havia agradat força. El capità està content i jo també. Ara no tinc temps de posar el text, ho faré demà amb calma, d'acord?
El text s'havia d'enviar amb pseudònim i això és el que jo vaig fer, però avui he observat que en el recull de tots els relats i poemes que han fet, a tothom li han posat el pesudònim més el nom i a mi només m'hi han posat el pseudònim. No passa res, quan el pengi veureu que sóc reconeixible al cent per cent, fins i tot a través del pseudònim.
D'això... no sé si la meva petita aportació al món de l'homosexualitat tindrà cap mena de repercussió, suposo que no, pèro deixeu-me dir, des d'aquí, que sempre he pensat que el dia que es respecti la sexualitat de cadascú i que es pensi en la parella com a persones, independentment de si són dos homes, dues dones o un home i una dona, la societat haurà donat un gran pas. Estamos en ello.
50 comentaris:
Doncs esperarem...
Enhorabona!!! (de nou) dolça Mariana!
Ah! Abans m'he oblidat... Gràcies per haver pensat en mi!
M'ha fet feliç!
Cabasset de petons irisats (;¬P)
:¬)*********
ei.... arare!!! que bé un premi, no? moltes felicitats!
ja m'agradaria saber escriure prou bé com per atrevir-me a presentar-me a algun premi!!!! però ha de fer il·lusió, eh?
petons i llepades felicitadores!
El primer de tot l'enhorabona, Arare, aquests petits premis arriben molt endins.
Ja tinc ganes de llegir-ho.
Un petó de de Mataró.
Mooooltes felicitats reina del mar!!
Un petó
Apa, ja hi podeu anar: l'he penjat a "Només del mar" perquè no es fes massa llarg aquí, els que ho vulguin, poden llegir-lo. Ja el traduiré quan pugui.
Gràcies, joana!!
És veritat, Glorieta, són actes entranyables. Un petó.
Gatot, em dones mil voltes, escrivint, no siguis gat-modest! només es tracta de tenir la "jeta" que tinc jo i llançar-se, hehehe!
petonets felins
Barbollaire, que em pensava que eres de Terrassa, hehehe... per cert, he de confessar que no hi havia estat mai!!! (tiene delito?)
petonets, poeta!
No cal esperar, veí, ja ho he penjat, hi accedeixes des del mateix bloc. Que tinguis un bon dia :)*
A veure, trasto...! Aclarim les coses
Jo vaig néixer a la ex-vila de Gràcia i per tant sóc, de retruc, barceloní!! :¬þ
Però visc a Sabadell, com abans havia viscut a Barberà....
O sigui que "cuidadin"... De Terrassa, de Terrassa... serà possible... XDDDDD!!!
Petonassos dolços, nina... aiiiiix com t'estimo!
:¬)****
(ps. ja t'he llegit... genial!)
oichs, barbollaire :)
:)********
M'ha encantant. Està molt bé. Molt bé escrit.
La meua enhorabona una vegada més ...
Petons més que mai. ¡hala! a seguir escribiendo
buf buf, escriptorum, venint de tu és tot un honor, escriptora!
musha grasia!!
Hola, soc la Gaby, m'a agradat molt el teu relat, gracies per sumarte a una causa que no es del tot teva, es veritat que la societat encara no ens acepta com voldriem i gent com tu pot ajudar a canviarla. Gracies.
enhorabona capitana!! en quant tingui una estonta el llegiré! petonets!
enhorabona! estàs feta una crack!!! estic ansiós per llegir el teu relat!
Hola gaby, celebro que t'hagi agradat, en realitat jo no penso que a hores d'ara "la causa" estigui tan malament, francament, s'ha evolucionat molt en aquest sentit, potser falta una mica més de convicció en alguns sectors una mica antiquats que no ho acaben de tenir clar, però, no sé, jo penso que si que s'ha avançat força. Puc estar equivocada, clar...
benvinguda al meu blog! :)
Molt bé, Esther, ja em diràs què t'ha semblat!! un petonet de dilluns a la nit :)*
gràcies bellosoli, tu també em diràs si t'ha agradat, eh? (ho espero) petonets!!! (un gustassu tornar-te a llegir després de tant de temps)
Felicitats, arare! Ara mateix me n'hi vaig :-)
arare,
m'alegro de veure't contenta i de saber que has participat en un premi com este, perquè vol dir que has dedicat temps a pensar-hi, que t'has aproximat als sentiments que poden viure les persones homosexuals, potser sense sentir-los dintre teu. pensant-hi, pots viure'ls, o almenys intentar comprendre'ls.
el premi et fa il·lusió... i és agradable disfrutar de les il·lusions i que es facen realitat... compartir emocions
del relat... m'ha semblat una mica massa "bonic"... com el guió d'una història on tot acaba rodant bé, però on imagino que entremig les coses no són tan senzilles... no només per les dificultats o els entrebancs afegits que pot comportar a les persones l'homosexualitat (a nivell interior, de relacions amb els altres, de societat...), sinó perquè les relacions afectives en general acostumen a ser molt complexes, tot i que hi ha moments o relacions en què tot sembla la cosa més senzilla del món.
a vegades la gent compliquem les coses, o subratllem un aspecte, com si una relació pogués resumir-se en una paraula. en este sentit, m'agrada com destaques la paraula "t'estimo"...
si jo dic a algú "t'estimo", tant si és un noi com una noia, el què vull és dir-li-ho... i també saber si sent el mateix, o què li passa per dintre quan està amb mi. i em sembla que no cal haver d'afegir "tu ets una noia i jo també", perquè és evident. som persones. quan estic amb un noi, tampoc necessito recordar-li que sóc una noia i que ell és un noi.
a vegades t'he llegit dient "estimeu-marrameu!", i és això... que prou complicacions té la vida i prou difícil és a vegades conviure amb tot el munt de sentiments que mos remouen.
en part, ja m'agrada que la història sigue bonica... és una bona manera de dir que és possible.
una abraçada... dona!
FELICITATS! encara no he llegit el relat, sorry! -tanta pau, tanta pau...- però ho farè i comentaré. OK?
De moment, m'apunto a la festa i a la teva lógica alegría.
Apa, i ara a treballar!
Iruneta... què em respondries si et digués que m'he inspirat en casos reals i molt molt propers, quan he escrit el relat?
:D
De vegades la ficció supera la realitat, estimada. O era al revés?
De tota manera, ja sé a què et refereixes i ho entenc. A ells, com a elles, no els va ser tan fàcil com per resumir-ho en cinc pàgines DinA4, hi ha molt més i si hi poguéssim aprofundir ens adonaríem que al relat hi falten tots els matisos que calen per fer una novel·la. Però demanaven un relat curt de menys de 5 planes...
Gràcies per la teva apreciació - del tot certa- però vull que sàpigues que la història de la vida de la gent, de vegades, per sort,té un final feliç!
no passa res, frac, també pots no llegir-lo, jo només volia compartir amb vosaltres la meva alegria (les petites alegries de vegades poden posar de bon humor). Ara ens has d'explicar on eres, eh?????? tanta pau, tanta pau i tant romanticismeeeeeeee... ho volem saber!!!! Una abraçada.
Ara mateix m'ho llegeixo, una abraçada i felicitats!
Crec que, sobre el tema que ens ocupa, ara s'admet més o menys que algú -en un context de família civilitzada- sigui homosexual, afortunadament. Però encara no es tracta la sexualitat com un tot global, admetent que tots tenim una part d'home i de dona, en diferents graus, no sé si m'explico. Això de la bisexualitat que, diuen, seria el natural en una societat sense prejudicis, encara no està integrat al 'context'.
Per altra banda, el que tot acabi be o malament, depèn, els afectes humans, amb sexe o sense, tenen alts i baixos, amors i desamors, gelosies i mancances. És la vida, ves. Això no té a veure amb l'opció sexual, sinó amb la sort de cadascú, amb el temperament, fins i tot amb la voluntat.
Enhorabona, Ariadna!
Ibm
:O
Pensava que fins el cap de setmana no el llegiria!
M'ha agradat molt.
Que una història puntual (i amés, amb final feliç) ens hagi captivat i fet recapacitar o corroborar idees, és que realment ha de ser una història ben escrita ee.
T'he de dir, que la primera impresió que he tingut del final ha sigut extranya...no m'ho acabava de creure, però després he pensat: Què coi, i perquè no?
Suposo que moltes persones es deixen portar pels tòpics: que si no hi ha amor per sempre, que si els homosexuals han tingut una vida plena de dificultats, que si el primer petó és el millor de la nostra vida, que si la gent amb càncer és una desgraciada....
I si que molts cops pot haver sigut així, però també hi ha altres molts que no, i que sempre és bonic fer-ne ressò. No pintem la vida més negre del que és!
:)
petonets!!
negre amb -a
:P
mar... esperem que la felicitat no sigui la marca d'un final sinó d'un anar-hi anant el millor que es pugui. Em sembla que està sent així...
Petonitus.
Isabel-de-poesiaula, de versos conversos, de... de... de... No sé pas quin dels teus blogs és el millor, però a fe dels déus que a qui s'ha de felicitar és a tu. Ja ho he fet,de tant en tant hi deixo un comentari, ara feia molt temps que no, perquè molts cops, passejar pels teus blogs veient fotos i llegint poemes no deixa indiferent, però si que deixa sense paraules. Quelosepas.
Júlia: com molt bé dius, tots tenim una part masculina i una part femenina, al menys emocionalment parlant. La biologia no es pot obviar (jo en sóc molt, de biologista) i malgrat tot, penso que hi ha molts conceptes a la nostra societat que són totalment culturals. Semblo contradictòria quan afirmo això de la biologia per parlar, tot seguit, del fet cultural, però no ho sóc tant (bé, si que sóc contradictòria, però vull dir que no pas en aquest tema, que em fa l'efecte que el tinc molt clar, potser només me'n fa l'efecte)
Petonets mig-mig.
Felicitats Arare, mooooooooooooooooooooltes !!!
Petonets,
=;)
Ei, noieta...! Moltes felicitats...!
En cuanto vuelva del trabajo, me pongo a leer tu relato.
Me alegro muchísimo, de veras :)
Molts petonets...!
Moltes gràcies, jaka, un petonet també per tu!
Muy bien, Trenzas, me gustará saber tu opinión. UNa abraçada.
M'ha agradat molt el relat, molt!
Felicitats!!!
Quina il.lusió, no?
Petons!
Si, Joana, moltes gràcies :)
Feliç dia de difunts (urgh)
felicitats, esperem el relat
manel... al relat hi arribes clicant el relat :)
petonets i bentornat!!!
Moltes felicitats, Arare. Tu les mérites!
Felicitats Arare. És bonic que les paraules que vas escriure a la plaça de La Bastilla hagin viatjat fins a Terrassa. Per agradar.
Merci bien, Violette, merci bien, ma chérie!
Doncs si, Paseante, volia compartir la meva il·lusió amb vosaltres... per cert, sé que tens coses escrites a joescric.com però no sé amb quin nom, ja me'l diràs, ok? jo també en tinc, de moment poquetes, però espero que augmentin a poc a poc. Gràcies per llegir-me. Un petó.
Felicitats guapa! Dóna gust ser derrotat per algú com tu! (jo també m'havia presentat a aquest concurs)
Em llegiré el relat amb calma.
Deriiiiiiiiiiic!!! siiiiiiii, ja m'ho va semblar, però no sabia si eres tu, hehehe... el teu relat l'he llegit i m'ha agradat molt! uix, espera, que ara vinc a ca teua...
Sí que era jo, és que no tenia ni idea que s'havia de presentar amb pseudònim!
No vaig anar al lliurament perquè ja sabia que no havia guanyat res i com eren fires...
On has pogut llegir el meu relat? El dia de l'acte o està penjat a algun lloc?
Realment el meu relat (si es pot dir així) estava passat de voltes, tot i que m'havia autocensurat perquè originalment era molt més bèstia i divertit però vaig pensar que potser algú es podria ofendre perquè no era "políticament correcte" i el vaig fer més seriòs deixant la idea inicial que era la d'una alcaldessa drag-queen i una regidora transsexual que són amants. Potser algun dia refaré l'original.
Moltes felicitats pel premi. Aquesta mena de premis literaris són un gran estímul per als aficionats a l'escriptura com jo, especialment al començament. El simple fet de presentar-te ja t'esperona, et marca un objectiu. Si després tens la sort de rebre algun premi.... és indescriptible la força i els ànims que et dóna per a continuar escrivint.
Publica un comentari a l'entrada