Dues garses reials en un arbre a Seurres (Saône)./ Dos garzas reales en un árbol en Seurres (Saône).
Una imatge primaveral per contrastar amb la tardor ambiental. Malgrat la calor.
Una imagen primaveral para contrastar con el otoño ambiental. A pesar del calor.
8 comentaris:
He picat sobre la fotografia, Arare. És preciosa!
I tant! Una gran fotografia, Mariana...
I bonica "macedònia" d'estacions que has muntat XD!
Petonet dolç i enfeinat, nina!
;¬)**
Efectivament, Monalitza, és una part de la natura que vam poder gaudir: els ocells, de vegades, camaleònics, mimetitzats amb el propi paisatge. Molt bonic.
Petonets, maquíssima.
Hi ha alguna foto d'estiu que - per nosaltres, caostumats al clima "d'aquí"- pot passar perfectament per tardor, però jo no us enganyaré, sempr us diré de quan és, ok? :)*** petonets mil
Ostres! Per un moment el cor m'ha fet un bot! Al veure un comentari de "mar" (a l'altre entrada) he pensat que algú s'havia fet passar per mi! O que soc una blogger sonàmbula...ves a saber! jeje
Espero que no hi hagin més confusions, pel meu propi bé!
:P
Com va l'adaptació a Blanes? Jo amb Barcelona encara hi tinc alguns conflictes, com us envejo!
Per cert! La planxa ja està estrenada, si que és com la que tinc a Blanes (que se n'ha apropiat ma germana), moltes i moltes gracies!!
Petons i fins el cap de setmana!
mmmm arare... ja dic jo que aquesta tardor ve molt calenta... quasi primaveral!
el món està boig, boig, boig... i els bitxos... en paguem les conseqüències!!
petons i llepades mimetitzades!
Hola mar, benvinguda al meu blog! (sabia que llegies el web, no sabia que llegies el blog, glups!)
L'altra mar és una poeta molt bona que tenim i a qui t'aconsello que llegeixis de tant en tant, el seu blog és "Brisalls de mar", no te'n penediràs!
M'alegra que la planxa et vagi bé, però recorda que has de tenir el cabell ben sec, eh? no te'l cremis!!
Sobre l'adaptació et diré que quan jo vaig venir a viure a Blanes vaig tardar 5 minuts en adaptar-me, però ja suposo que a l'inrevés deu ser molt més difícil, de tota manera tu ets una noia intel·ligent i ja saps - perquè m'ho has sentit dir- que la veritable intel·ligència està en l'adaptació constant de la persona al medi que l'envolta, imagina't, jo em vaig haver d'adaptar a viure en un vaixell de 10 metres, glups... sort que el medi que m'envoltava era preciós!!!
Cuida'm "el nen", si?
Un petonàs, preciosa!!!
Deu ser cert, Gatot, que el món és boig, però em sembla que cada dia ho està més... vols dir que és la conseqüència del canvi climàtic? No serà que...
ui, ara no tinc temps d'escriure la meva tesi, a veure si ho faig un dia d'aquests en un altre post...
Molts petons i marramiaus!
Publica un comentari a l'entrada