El mestral bufa i l'aigua del Rhône, tot i que aparenta una calma absoluta, porta un corrent que no fa gens fàcil que el Blauet amarri amb calma i tranquil·litat. Ho aconseguim, però, i un cop en terra ferma ens dirigirem cap a l'"Espai Van Gogh", que no és res més que l'antic hospital on el pintor va passar, internat a causa de la seva patologia, una bona part dels seus dies i des d'on van sortir pintures com aquesta ,que tots recordem, i moltes altres, amén d'algunes de les cartes dirigides a Theo, el seu germà... Arles és el primer poble del Rhône que vam visitar en el nostre viatge i un dels que més emprempta ens va deixar.
El mistral sopla y el agua del Rhône, aunque aparenta calma absoluta, lleva una corriente que no hace nada fácil atracar de una forma sosegada con el Blauet. Lo conseguimos, sin embargo, y una vez en tierra firme nos dirigimos al "Espacio Van Gogh" , que no es otro que el antiguo hospital donde el pintor pasó un tiempo internado, a causa de su patología. De ahí salieron pinturas como ésta, que todos tenemos en la cabeza y algunas de sus famosas cartas a Theo, su hermano.
El mistral sopla y el agua del Rhône, aunque aparenta calma absoluta, lleva una corriente que no hace nada fácil atracar de una forma sosegada con el Blauet. Lo conseguimos, sin embargo, y una vez en tierra firme nos dirigimos al "Espacio Van Gogh" , que no es otro que el antiguo hospital donde el pintor pasó un tiempo internado, a causa de su patología. De ahí salieron pinturas como ésta, que todos tenemos en la cabeza y algunas de sus famosas cartas a Theo, su hermano.
Arles es el primer pueblo del Rhône que visitamos en nuestro viaje y es uno de los que más huella nos dejó.
8 comentaris:
Bufa mestral, bufa ben fort...
I ara em pregunto pq us va deixar emprempta aquest poble?
Té molt bon aspecte, però sembla que el comentari no anava per aquí. O sí?
Bon dia tinguis!
Doncs perquè ens va impactar que estigués tan net, tan ben cuidat i sobre tot, vessés cultura per tots els porus, i - això és molt important- ens va transmetre una calma i una pau a la que feia temps que aspiràvem i segurament perquè va ser - després de Palava, que no vam visitar perquè no ens va donar temps- el primer poble que "ja no era a la costa" i segurament el vam idealitzar.
De tota manera, Frac, l'aspecte físic dels llocs per on hem passat ens ha impactat i molt!!
Noia, transmet molta calma...
Petonets reina del mar.
M'has fet venir ganes de fer-hi una escapadeta, Arare... i gatetes? hi vas veure gatetes?
:DD
petons i llepades encalmades!
Si Van Gogh hi va estar tant temps va deixar-hi la seva empremta, per això segur que ja deu ser més especial! Petonets de la reina mora i bon cap de setmana guapa!
Si, Joana, tot i que no és pas que no hi vagi gent, però -no sé com dir-ho- la gent no s'hi "acumula"... encara que n'hi vagin, oi que m'entens? gràcies per venir!! petonets.
Si que n'hi havia, de gatetes, Gatot, de gatetes n'hi ha de repartides a pertot, però segur que tu ja ho saps i ets el primer de veure-les, hehehe... ja saps, estimeu-marrameu!!
Bé,Esther, apart de l'espai Van Gohg i ha molta moguda cultural, t'asseguro que és un lloc per perdre-s'hi un llarg cap de setmana d'aquells que a algú li vingui bé reposar, calmar-se una mica i visitar exposicions, museus i espectacles (hi ha dos teatres)... en fi, que si, que val la pena!
hehehe, acabaré demanant comissió a Turisme d'Arlés!!!
Bon cap de setmana reina mora.
Publica un comentari a l'entrada