16 de febrer, 2010

Sr. Ernest Maragall, vostè m'ha decebut!!!!!!

Jo, la veritat és que no ho puc acabar d'entendre, tot plegat.

Si ara dic blanc és perquè penso que és blanc. Podria veure-ho una mica més gris perquè algú em convenç que hi ha un toc de negre que li dóna el to grisós, però el que no em farien dir, per disciplina de res, és que allò és negre, si jo ho veig blanc.

Tot, per conservar el setial.

Déu meu!

Sr. Ernest Maragall, ara si que m'ha caigut  més avall de l'alçada del betum.

Si. JO TAMBÉ ESTIC FINS ALS NASSOS DEL TRIPARTIT!

i sé exactament el que vull, per Catalunya! I també sé el que no vull, per Catalunya.

Però ningú no m'ho ofereix. Per això no sé com ho he de fer: sóc una persona, jo. No tinc súperpoders! ja m'agradaria...

Em fan fàstic. Ecsssssss

9 comentaris:

TORO SALVAJE ha dit...

Quina vergonya.
Com s'ha empassat les seves paraules.
No coneixen la paraula dignitat.
El tripartit ens ha enfonsat como mai havia vist.
Som un país gris i trist.
Tot fa pena.
Els únics contents son ells.
Uns inútils integrals.
Quin fàstic.

Petons.

Olga Xirinacs ha dit...

Ja ho dic avui al meu post, i perdona l'autocita. Però amb l'experiència dels anys, comprovo que lla lluita política és solament pel profit propi, vull dir individual. El poble ja fa molts anys que l'han fotut.
Això sí, els maleeixes quan saps que amb el seu somriure foteta ens prenen per estúpids.

Isabel Barriel ha dit...

Fa massa temps que aquest senyor molesta.

Júlia ha dit...

Aquest senyor és especialista en fer això: declaracions que creen perspectives 'diferents', rectificacions posteriors i, normalment, gairebé immediates.

La veritat és que no m'ha sorprès gens, ja ho 'sabia', és que sóc molt llesta, he, he.

Clidice ha dit...

d'això se'n diu "maragallades" i en aquella casa sembla ser que en són especialistes. Fa massa temps que el PSC va morir en mans del PSOE i, amb aquest acte, el senyor Maragall ha tirat l'última palada de terra sobre el taüt. Si hagués tingut una mica de dignitat no s'hauria desdit de les seves paraules i el sector catalanista de ca'ls socialistes potser s'hagués sentit més fort i reivindicat, ara ja no cal ni que ho intentin. Montilla, Corbacho, De Madre, Zaragoza, Chacón ... ja són els "homes" forts, la resta a dormir a les golfes.

Rita ha dit...

Subscric íntegrament el que ha escrit en Toro Salvaje!
Petons, guapa!

Anònim ha dit...

Res, això ha estat comèdia. Sempre, quan s'apropen eleccions, surten ell o el Castells i proven de marcar un mínim paquet catalanista. Fum i prou.

miquel ha dit...

Que et diré que no hagi dit al meu apunt d'avui?
Vergonya sobretot perquè, es vulgui o no, algú pot creure que aquest senyor representa alguna cosa

Joana ha dit...

I mira que el considero "del meu sector"... trist, cert...
Aqui no es pot piular!