Finalment vaig aconseguir trobar Óssa Major, el recull de poesia completa d'Olga Xirinacs. M'agradaria compartir-ne una.
Olga, sense haver-te demanat permís, però -espero- amb el teu permís.
Un poeta amic em va dir que quan el poeta ha escrit el poema, ja no li pertany. Per això, aquest, teu, el faig meu.
imatge trobada a google
REBEL
Jo llegeixo poemes vora el mar
i les atzavares avancen, les barques tornen
i les paraules creixen de terra
per configurar el mapa del dia,
de límits distints segons la densitat,
d'acord amb la forma de les hores
i de les idees que hi són engendrades.
Imagino que cada matí
són dictades les ordres convenients
per disposar continents i continguts,
i els que hi són continguts, i els que contenen,
però aquells elements que les componen
han de saber que som material rebel.
Olga Xirinacs
Històries roges (2009)
Óssa Major- Poesia completa (1977-2009)
Editorial Òmicron
12 comentaris:
Aviat espero complir el primer vers de l'Olga. L'últim, ja seria l'òstia!!! (es pot dir així?).
Gràcies per compartir-la!
Tu rebel, com la Jeannete.
Sorpresa del matí quan he pogut llegir el poema que has triat, Arare. Rebels, ¿ho serem sempre o un dia ens faltaran les forces?
Gràcies per la persistència a aconseguir aquest llibre.
¿Saps que tinc un monòlit de nou tones davant del mar, a la Punta del Miracle, amb un poema meu? Me'l va dedicar l'Ajuntament l'any 84.
Doncs "Óssa Major. Poesia Completa" ve a ser en llibre el mateix que el monòlit: la sensació que m'acabo, que tot ja és aquí, tota la meva vida tancada en pedra i llibre.
Després ho procuro superar, i lectores com tu em tornen a fer sentir viva.
Gràcies, bonica.
És un poema preciós ple de contingut que l'Arare ha encabit en un continent magnífic.
mmm, poesia. Com enyoro estudiar poesia, poder dedicar-hi temps per llegir-la amb plaer, amb calma...Creus que ho podré tornar a fer algun cop?
preciosa Arare, i has cercat una imatge bellíssima per il·lustrar-lo el poema.... ben trobat, ben fet nena :) Petons!!!
M'agrada, m'agrada la rebeldia...
A mi també, Josep Lluís, però "pa lo que nos sirve"...
Cris, a mi també em va encantar, la imatge! i el poema, és clar!
Edelia, no en dubtis! Hi ha un temps per a cada cosa (encara que sembla que trigues molt a arribar-hi, a la llarga veuràs que el temps passa volant)
Gràcies, Magda :)
Olga, això que expliques sona preciós però trist a l'hora. Preciós de saber que la teva obra és acabada (ben acabada) però trist de pensar que aquí s'ha acabat del tot, cosa que no comparteixo. El teu blog és ben viu i la teva obra passada no morirà mai.
Exacte, Striper, "porque el mundo me hizo así" :)
De res, Carme, llàstima que de vegades ens agradaria compartir més coses però no tenim ni temps ni espai material per fer-ho!
Albert, es pot dir tot el que vulguis, jo penso el mateix :)
l'ànima del poeta és sempre rebel
m'agrada el poema que has triat,
a més, arriba al teu blog de la mà de la poeta autora, ¡quin regalet!
això el fa encara més viu
gràcies, per fer-ho possible!
.
Ja ho pots ben dir, frac!
és un veritable regal, si, és genial!
Gràcies als que continueu llegint :)
És maco el poema. Així l'ajudes a difondre l'obra.
Publica un comentari a l'entrada