20 de febrer, 2010

Material d'artesania

Quan treballava a l'escola del costat de casa - dos minuts a peu - vaig passar molts anys al parvulari. P5. Després, amb una de tantes reformes, es va posar de moda que una mateixa mestra /un mateix mestre passés de dos a tres anys amb els seus alumnes, així que jo  anava passant de P5 a primer, a segon i altra vegada a P5, primer, segon i P5... i així. En aquests moments penso que van ser anys molt entranyables... en aquell moment només anava vivint el dia a dia, fent la meva feina el millor que sabia, que podia, i tal com jo entenia que els "meus" nens i nenes podien aprendre més i ser feliços al mateix temps. Em sembla que en algun cas ho vaig aconseguir i en algun altre cas, doncs no. No ens enganyem. Sempre hi ha algú a qui deceps com a professional i potser també com a persona. Però aquest no és el tema del qual volia parlar, que sempre surto de tema, jo!

Anava a dir que en el meu rol de mestra de Cicle Inicial, vaig fer un material (totalment artesà) que servia per treballar la lectura, l'escriptura i - de passada- começar a integrar les categories gramaticals, d'una manera intuïtiva, sense especificar. Jo començava a treballar-hi a P5 amb molta precaució, sense abusar-ne i només en forma de joc. A primer ja m'hi posava una mica més seriosament i a segon els nanos (els que no tenien cap problema d'aprenentatge ni cap discapacitat) ja sortien llegint força bé (la mecànica adquirida, la comprensió déu n'hi dó). Era un material que em va costar bastant d'elaborar, perquè em vaig passar tot un curs enganxant, retallant, pintant, plastificant a mà (amb airon fix transparent)... i que guardava en unes capses de sabates decorades a la meva manera.

imatge de google

Quan vaig marxar d'aquella escola, vaig deixar-hi el material. Al cap d'un parell d'anys de marxar jo - que vaig anar a viure a Blanes - l'escola se'n va anar en orris. Era una bona escola, que consti, només que estava mal situada i els patis no eren adequats, en sóc conscient i els socialistes es van carregar totes les escoles que no estiguessin ben ubicades i tal. Res a dir, ep!, només que a mi em va saber greu, quan ho vaig saber. La resta de mestres van ser recol·locats en d'altres escoles de la zona.

Ignoro què va passar amb el meu material, snif... però a fe dels déus que si el tingués ara m'aniria molt i molt bé per aplicar-lo a alguns nanos amb certes dificultats que avui en dia conec molt millor que aleshores... era un bon material. Tant de bo l'hagués "patentat"... ara ja no cal. No hi ha ganes de tanta lluita i a les editorials hi ha fins i tot excés de materials de tota mena. No tot el que hi ha és aprofitable, però, no ens enganyem. Hi ha de tot. Tant de bo quan vaig marxar m'hagués endut les meves capses de sabates!

En fi, batalleta explicada.

Me'n vaig a treure la Taca.

Que tingueu un bon cap de setmana assolellat!

6 comentaris:

Isabel Barriel ha dit...

Nena de les batalletes,
parles de coses tristetes!

Tantes hores malbaratades en projectes que s'han esvaït...

Bon cap de setmana!

Ibm

Anònim ha dit...

Sí, Montse; ha canviat el model d'ensenyament. Et poso l'enllaç d'aquest bloc on parla d'això.
http://fotospepi.blogspot.com/2010/02/portatils-laula.html

Carme Rosanas ha dit...

Llàstima de material! per a mi aquest tipus de material artesanal, fet segons les necessitats reals que et vas trobant és el més valuós.

Júlia ha dit...

Ui, he perdut tants materials semblants per les escoles... ja n'he perdut el compte. Deuen ser al paradís on dormen els mitjons que la rentadora s'empassa.

Deric ha dit...

a vegades no ens adonem quan fem les coses i després les trobem a faltar, però així és la vida, de totes maneres ja tens l'experiència i sempre pots intentar recompondre el material.

el paseante ha dit...

Aquestes capces s'han recuperat en aquest blog, d'alguna manera. Tens pinta de ser bona mestra.