doncs bé...

Diumenge tranquil (pels altres) en el qual m'he dedicat a fer coses d'aquelles que no es veuen, com per exemple, planxar alguna peça de roba, arreglar un parell de calaixos caòtics o buscar un llibre per endur-me a la clínica, perquè ja he descartat emportar-me l'ordinador petitó. Primera, no crec que hi hagi wi-fi, que vaig a la clínica i no pas a un hotelet. Segona, que potser no estaré per orgues i tercera, que possiblement hi hagi tele, encara que sigui a base de monedes d'euro, que em permetrà - si en tinc ganes- veure Ventdelpla mentre espero que les cames tornin a tenir sensibilitat (mai no m'han fet una epidural, a mi, que quan vaig parir es portava allò del pentotal). I quarta. Arare, per l'amor de déu, que només és una nit i per una nit sense ordinador no et sortirà urticària ni res.

Com anàvem dient, demà, per fi, m'arreglaran l'avaria del genoll. Jo no entenc per què sóc tan poruga, però ho sóc, mira, malaventurat!

Així doncs, avui els nervis se'm mengen, però com que jo encara puc menjar - només se'm demanen sis hores de dejuni abans de l'anestèsia - he fet un pollastre amb gambes  que "mor hi hen jepat ers dits" que diria La Trinca primera època o  Justo Molinero.  I me l'he menjat ben de gust, abans que els nervis acabin amb mi. Poca broma.

I ara me'n vaig a llegir el diari, o el que ve a ser el mateix, a fer la migdiada, que a la butaca hi falta gent! (de moment només hi ha el Xat i, sentint-ho molt, haurà de marxar)

Potser tornaré, encara...