13 de desembre, 2009
doncs bé...
Diumenge tranquil (pels altres) en el qual m'he dedicat a fer coses d'aquelles que no es veuen, com per exemple, planxar alguna peça de roba, arreglar un parell de calaixos caòtics o buscar un llibre per endur-me a la clínica, perquè ja he descartat emportar-me l'ordinador petitó. Primera, no crec que hi hagi wi-fi, que vaig a la clínica i no pas a un hotelet. Segona, que potser no estaré per orgues i tercera, que possiblement hi hagi tele, encara que sigui a base de monedes d'euro, que em permetrà - si en tinc ganes- veure Ventdelpla mentre espero que les cames tornin a tenir sensibilitat (mai no m'han fet una epidural, a mi, que quan vaig parir es portava allò del pentotal). I quarta. Arare, per l'amor de déu, que només és una nit i per una nit sense ordinador no et sortirà urticària ni res.
Com anàvem dient, demà, per fi, m'arreglaran l'avaria del genoll. Jo no entenc per què sóc tan poruga, però ho sóc, mira, malaventurat!
Així doncs, avui els nervis se'm mengen, però com que jo encara puc menjar - només se'm demanen sis hores de dejuni abans de l'anestèsia - he fet un pollastre amb gambes que "mor hi hen jepat ers dits" que diria La Trinca primera època o Justo Molinero. I me l'he menjat ben de gust, abans que els nervis acabin amb mi. Poca broma.
I ara me'n vaig a llegir el diari, o el que ve a ser el mateix, a fer la migdiada, que a la butaca hi falta gent! (de moment només hi ha el Xat i, sentint-ho molt, haurà de marxar)
Potser tornaré, encara...
Labels:
Coses meves/cosas mías,
poruga/miedosa
La Nura navegant per França
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
21 comentaris:
vinga! que en dos dies ho arregles tu això! :) que et vagi molt bé (no et dic allò del teatre "trenca't una cama" perquè ho trobo poc escaient ;P) Petons i bones vibracions a dojo! :)
Fa uns dies que neva al teu blog, una nevadeta pausada i constant que fa de bon veure.
Et desitjo que tot vagi molt bé i que el teu genoll es recuperi ràpidament! Una abraçada, preciosa!
Oh! Ja veig que t'operen. Que hi vagi tot i tot molt bé. Un petó.
Per cert, jo vinc de llegir, és a dir, de fer una becaineta...
Arare...en un plis tornaràs a ser a casa amb l'avaria arreglada...Uns dies de repòs i recuperació i avall!
Una abraçada!
Que vagi tot molt bé, bonica!
Molts petons!
Va Noia no t'amoinis que tot sortira molt be. anims i un peto.
Ànims, Arare, que de seguida tornaràs a estar en forma! Per cert, avui et quedaràs sense "Ventdelplà", però et pots entretenir amb la marató i amb els resultats de les votacions populars per la sobirania :-)
Reinassa, que tinguis sort...ah, per cert, jo duia un jersei negre...jejeje, i a la foto del blog em veuràs a l'esquerra abraçant un altre angelet sense ales...és que aquesta colla, sembla que ho fan exprés...però els reptes fan créixer!!! Sort! Petonas i`ànims!
Vinga Mariana que no és res això.
I les cames les tornes a sentir en un parell d'horetes.
Quan em vam fer la meva artroscòpia em van fer sortir caminant i sense bastó ni crosses ni "nà de nà".
(clar que fins a casa em van portar en cotxe... ;¬P)
No t'adonaràs i estaràs passejant la gossa...
Una abraçada i uns petonets variats i multisabors, nina
:¬)*****
Que vagi molt bé, sense por, valenta!!! Una psicodallonses no es pot espantar per res!!! Una abraçada, ja m'escriuràs!!!
vaja bé, reina mora.
Ja parlarem.
Una abraçada
Tot anirà bé, porugueta!! Molts petons al genoll (cura sana, cura sana...)!
Vinga, valenta! Ànims per a tu, i uns petonets per al genollet!
Sort i que vagi tot molt bé! I tranquil·la que això no és res (és fàcil dir-ho quan li fan a un altre!)
Arare, si fossis un "fumbulista" ja hauries sortit als diaris... sent qui ets, només surts al blog, i als bons desitjos dels teus seguidors/res.
Sort i inspiració, jo ho saps(ara pel teu cirurgià i l'anestesista).
Ibm
Ais, ja no em llegiràs. Que vagi tot molt bé guapa. Va, que serà senzill. Una operació d'aquelles que "mor hi jeparem ers dits", de tan facileta com és. I després a fer bondat una temporadeta. Potser no podràs passejar amb la Taca, però podràs escriure. Molta sort Arare. Un petonet.
Pensaré en tu.... tot anirà bé, descansa tant com puguis.
Petons, Reina del Mar...
Espero que vagi molt be !!!
Petonets, ;)
Espero que hagi anat tot bé i puguis descansar aquesta nit i si no demana un "xute" que les infermeres de nit són com àngels :)
Petons i ànims que demà a casa!
Faig tard!
Ànims atrassats, segur que ha anat tot bé!
Gràcies, gràcies i gràcies a tots i a totes.
Va anar molt bé!
L'infermer (Joana, era infermer) era molt atent i em va portar "un zumito" quan li vaig dir que em moria de gana i això que ja eren les 4 de la matinada!
L'anestessista, un encant! el metge... perfecte.
I tot, tot i tot, molt bé.
Un incís: tinc unes venes a les mans de les quals no em puc fiar :( però per sort, sempre ens quedarà el mig del braç!!!!)
Ja camino amb una sola crossa. Demà, sense, segur!!!!
Publica un comentari a l'entrada