Entrades
Ha mort Salvador Escamilla. Una persona entranyable, per mi - i per molta gent, en aquest país- Li tenia molt d'afecte, ja que va ser l'introductor del català a la ràdio, amb el seu programa matinal "Ràdio Scop" i un dels més importants promotors de la Nova Cançó.
Jo hi havia anat un parell de vegades com a públic, a Ràdio Scop, juntament amb una colla de l'escola - quan feiem el batxillerat - i les dues vegades fou una experiència memorable.
Recordo que s'hi havia d'arribar a les 11,30, perquè el programa obert al públic començava a les 12. En aquella mitja hora hi havia un espai amb molts anuncis, alguns d'ells llegits en directe, d'altres, gravats, que patrocinava la joieria Fortuna. Hi havia una sintonia que deia una cosa així com "Fortuna, fortuna, la fortuna le sonríe hoy, porque puede encontrar con una canción, un poquito de felicidad"... no recordo si hi havia també un concurs amb cançó inclosa - la memòria no em dóna per tant!
Seguidament, començava la part de Ràdio Scop amb públic (hi havia quatre o cinc files de cadires, no us penseu)... i llavors en Salvador Escamilla feia participar la gent, preguntant-li què opinava respecte a temes diversos. Recordo que a nosaltres ens va preguntar què ens semblava la cançó de Serrat "Tu nombre me sabe a yerba", que acabava de sortir al mercat (apa, que no fa anys ni res)...
Tot plegat, una part de la meva vida. I de la vostra...Descansa en pau, Salvador.
11 comentaris:
L'Escamilla era una persona com de casa. Vaig créixer sentint-lo. Jo era una nena quan va treure un disc amb les cançons de la peli Chiti chiti bang bang (no sé si ho escribien així), però traduïdes al català, en el que cantava el supercalifragilistoespialidós... Buff, què en fa de temps!!! Maco el teu post, arare!
Fa uns anys amb motiu de donar autonomia a un cantó de Suissa (Porrentruy cantó de Jura), Catalunya va enviar uns representats: música, dança, cuina, etc. Jo vaig tenir la sort de formar part d'aquest col·lectiu. Entre els actes ens van dur a una cova i allà l'Escamilla va fer cantar a la Marina Rosell la canço de la gavina. Ja us podeu imaginar, la pell de gallina.
Salvador que tinguis un bon viatge
M'ha agradat veure com dedicaves un post al Salvador. Jo també l'admirava. Molts que no saben el que ha fet pel català, per la ràdio, per la músicva, etc, l'han arribat a titllar de carca, de friki. No ho era, era un tros de professional.
Vaig tenir l'honor d'entrevistar-lo quan jo treballava a la Radió i Televisió d'Andorra. Diria que deuria de ser entre 1992 i 1995. No ho recordo massa bé. Havia tret al mercat un CD amb cançons més aviat infantils, algunes de la Mary Poppins, crec recordar. Era un tio planer, trempat. La seva personalitat ja et feia veure que era especial.
Gràcies Arare per recordar-lo i gràcies a tu, Salvador, pel teu llegat.
Una abraçada
"Bon dia, Catalunya. Bon dia i una cançó!"
Nina...
Ho comentava a ca la Monalitza, jo havia tingut el nino mascota de Radioscop. Aquell gall de goma, amb un micro, i el xiulet als peus.
Crec que l'havia guanyat alguna de les meves germanes més grans en alguna visita a l'estudi Toreski de Radio Barcelona, com tu, per veure al programa.
Jo, com la rita, vaig créixer amb ell (entre d'altres)
Petonets saladets, Mariana
Òndia, em sembla que m'he mort jo una mica més i tot...
Supercalifragilísticespialidoso, és una paraula de poders meravellosos...
Rita, Josep Lluís, Ramon, Monalitza, barbollaire, Júlia...
així doncs, se'ns n'ha anat un altre bocinet de nosaltres mateixos... igual que la setmana passada amb Benet... en fi, suposo que així és la vida.
Una abraçada per tots.
coneixia en Salvador, recordo haver escoltat un dissabte a la tarDA A LA RADIO EN UN PROGRAMA QUE ES DEIA lA COVA DEL DRAC, Serrat presentant Cançó de Matinada. I si en fa de temps, després en David el seu fill feia un programa a les 6 del mati a Catcultura que estava molt be, però el varen treure.
Jo escoltava el programa que dius, Francesc, quan em despertava, vaig protestar a molts llocs quan el van treure, però res... Era una mica pallissa, el fill, com el pare, però entranyable, posava molta música italiana, francesa, i també llegia poemes. Em van donar un disgust, el mateix que amb l'Anaconda, que de les nou del diumenge el van passar a les sis i ja l'han tret. També vaig protestar, però em sembla que es passen les protestes pel folre...
Sap greu, últimament sembla que se'n van força referents de la nostra vida, almenys de la meva, tu em sembla que ets molt més jove que jo. En Salvador Escamilla, sempre hi era, encara que no l'escoltés ni en sabés res,ni el vaig coneixer personalment, pero jo hi contava, pensava que hi era, ara es fa estrany no el sentirem més, pero.... fa pocs dies en Benet, en Palau Fabra, en fi .... qui segueix a aquestes persones, quins referents podem tenir avui en dia?.
Per mi als meus quinze anys aquestes persones ja eren referents, i ara que....
No el vaig escoltar mai. I n'he sentit a parlar ara que s'ha mort. Però viu en la memòria de les persones que el vau seguir, i això només passa amb la gent que deixa empremta. Estaria content del teu post Arare.
Publica un comentari a l'entrada