01 d’abril, 2008

Primavera?

Ara seriosament: a vosaltres, la primavera us altera la sang? perquè jo estic feta un drap... em llevo amb els ànims per terra i m'arrossego tot el dia com un cuc, això és normal? si? és que jo no me'n recordo, d'any en any, cada any és una sorpresa, estic "xuff" i dic "què em passa?" i llavors recordo que fa quatre dies (o cinc) que ha començat la primavera, buf buf buf, és que jo sóc bitxo de tardor!

També sóc bitxo de dia, que sé que hi ha gent que a la nit es revifa i en canvi jo a les 7 del matí ja salto com una cabra i a les onze de la nit se'm tanquen els ulls, quines coses passen, eh?

En fi, que la primavera no és per mi, està vist.

Oichs...- diu ella, arrossegant la bèstia. *


* Aquella bèstia que tots portem a dins.

* Expressió que vaig aprendre del meu amic Carles.

24 comentaris:

Mar ha dit...

Et juro que des del primer dia porto odiant la primavera!!
Des d'aquest últim dissbate que no dormo bé, i em cooooooosta llevar-me...uff!!!


com ja t'he dit, gràcies gràcies gràcies!!! M'han fet moltíssima ilu les fotos!!
estem guapos, eh?
:P


petonets!!

Francesc Puigcarbó ha dit...

deu ser aixo de la astenia primaveral, la Nuri es pren unes càpsules de jalea real que li van bé, ara a la capsa diu "tercera edad"

MoNaLiTzA ha dit...

Ja et dic jo...

Quan tenia 20 anys, ni astènia primaveral, ni res de res, tu!

I ara ja comencem amb:
"-a mi em van bé unes "ampolletes" de Fotalicanyactil, que nena..., de la primavera ni "menanteru"...!" o... "al meu home, el farmacèutic li va donar unes càpsules que es diuen Vescomunamotoidin Compossitum que li van de bé...! I també les fan amb efervescents, tu! Per si tens problemes d'estòmac! Ja veuràs..., ves! ves a la farmàcia i prova-les, dona!"

I així..., una primavera rere l'altra anem provant tota classe de mandangues químiques, naturals o homeopàtiques que, si tant bé ens anéssin segurament ho recordariem i ho guardariem d'una primavera per l'altra.

I amb aquestes mandangues i una mica de "desfogamenta" amb fòrums i blocs, anem fent..., ansiolítics de l'ànima :)

I això només sense comptar amb els que a més patim d'al·lèrgies. Així..., a les jaleies, als supraydins, als denubils, etc., els hi hem d'afegir els antihistamínics, nebulitzadors, coliris i altra mena de substàncies que ens ajudes a apaivagar tot el moc i la plorera.

En fi...! Benvingudes siguin totes les primaveres i les seves simptomatologies! Serà que encara estem vius per a sentir-les. :)

Un petonet (mica mocós), nina. XDDD

Josep Lluís ha dit...

vols dir que no es tracta més del canvi horari que d'altra cosa?...

biorritmes trastocats.

Carme ha dit...

Nenes! que no està tant malament la primavera! Vinga ànims amunt! Potser si que es el canvi horari, jo avui també m'adormia per tot arreu, clar que a més a més del canvi horari hi ha el tema dels blogs, em quedo llegint blogs fins a les petites o les mitjanes i passa el que passa: tinc son però potser com que són ansiolítics de l'ànima, com bé dius Monalitza, em donn bon rotllo a canvi de pasar son.

Eli ha dit...

Unes gotetes de jalea real... i a revifarse...
Es cert, a mi també m'afecta... tot i que "toco fusta" perque encara no he notat els efectes... despres hi ha dies que estic xoff... trista.... i bufff... Pero si la primavera es una bona estació... els dies són més llargs.. fa més bon temps... i ja be de gust, prendre una bona horxata o un geladet...
Vinga a animarse!!!!!

Júlia ha dit...

Amb tots els seus convenients, m'encanta aquesta època de l'any, encara més concretament el mes d'abril.

Com cantava Carlos Cano, en la pau del cel dels músics descansi:

Abril para vivir abril para cantar
Abril flor de la vida al corazón
Abril para sentir abril para soñar
Abril la primavera amaneció

La luna fue de abril en abril fue el amor
Que un día entre las rosas despertó
Toda la soledad de flores se llenó
Dejando por el aire esta canción...

I ja sabeu que el Sabina es queixa molt quan algú li roba el mes d'abril...

Arare ha dit...

Ostres, Mar, doncs ja som dues! El que odio, però, no és la primavera en ella mateixa, sinó que em baixa (més) la pressió, que començo a estornudar com una boja, que em ve mal de cap, que... això és el que odio!

Arare ha dit...

HOla Francesc, jo ja no sé què fer, cada any em prenc càpsules i mandangues, ara estic amb germen de blat, però hauré de tastar la jalea real aquesta, a veure si em revifa una mica... això de la tercera edat sempre m'ha semblat un eufemisme divertit, gairebé tant com totes les paraules que s'inventen per no dir "trasvasament" hehehe!

Arare ha dit...

Ai, Monalitza, quan tenia 20 anys jo ni sabia quan era, la primavera, que no hi havia diferències, que "to er mundo era güeno" (bé, exagero, és clar)... però tens molta raó, reina mora.
D'acord amb que els blogs i forums són el millor antidepresiu!

Petonets i esternuts (no ho puc evitar, hehehe)

Arare ha dit...

El canvi d'horari també em fot, Josep Lluís! ho noto tant com els nadons i com els gossos, hehehe (deu ser això que diu en Francesc de la tercera edat, però no tant, tu, no fotem...) per cert, a quina edat comença la tercera edat?

Arare ha dit...

Carme, a mi que m'han prohibit el cafè (ara només en prenc dos al dia) ho passo malament, eh? que quan fan el cor de la ciutat m'hi adormo (o potser no és la primavera?... no serà que el cor de la ciutat cada vegada fa dormir més a tothom?) ;)

Petons dormilegues.

Arare ha dit...

Vinga aquesta orxata, Eli! que els geladets encara no toquen, a l'estiu, a l'estiu!

Petonets, maca!

Arare ha dit...

Oh, Júlia, Carlos Cano, per mi va revitalitzar la copla (ja saps que jo també sóc coplera, com tu)... una gran pèrdua, pobre...

Abril para sentir,
abril para soñar...

i recorda allò de "per l'abril, aigües mil"... per què no plou, eh? eh? eh?

petonets, maca!

barbollaire ha dit...

Mariana... I la cançó d'en Manu Chao l'has penjat perquè tots saltem com cabres? per què t'agrada colombiana (;¬PPPP)?

Jo també, els primers die, vaig una mica arrossegat, amb el canvi d'horari.
I això de dormir poc... Bé, espero, quan sigui gran, dormir més...

Generalment vaig a dormir tard i m'aixeco d'hora. A dies per feina, l'altre perquè sinó no se quan us puc llegir i penjar coses a casa...

Però es taaaaaaaaaaaaaaaan bonica la Primavera... (i això que jo també sóc més de Tardor malgrat ser signe de primavera)

Ah! Le Printemps... Paris... La Seine...

Petonets multisabors, antial·lèrgics i revitalitzants
;¬)*********

estrip ha dit...

una mica de jing seng arare o jalea com diu en francesc.
però si només son tres mesets de res, i si es barreja amb l'hivern o l'estiu encara és més curta.

salut!

p ha dit...

A mi, la veritat, m'agrada tot (quin avorriment si sempre fos hivern o tardor o estiu), però la renovació primaveral, aquests dies que l'aire canvia d'olor, la natura que reviu... L'únic que em fot és que llevar-me a les set no em serveix per apreciar-la, sobretot si el que em toca es treballar amb llum artificial. Bé ja arribarà l'estiu.

Rita ha dit...

Doncs a mi m'encanta la primavera i estic contenta i optimista i feliç i això que fa més de 20 anys que tinc 20 anys eh ;) El canvi horari no m'afecta gens i bé, tinc són, però com sempre. Vaig tard a dormir, m'aixeco d'hora i com que sóc dormilega... Però no tinc solució amb la nit. M'encanta ser-hi i no perdre-me-la.

Arare ha dit...

Corto Maltés, la cançó de Manu Chao es diu Primavera, per això l'he penjada! l'any passat vaig penjar "Maleïda primavera", ercordes? :D

Petonets primaverals!

Arare ha dit...

Estrip, segur que és curta, em sembla que totes les estacions són curtes, que tot just s'acaba Nadal i ja ve Carnestoltes, i de seguida, Setmana santa, al cap de quatre dies, ja som a l'estiu... quatre dies més, la Mercè, la castanyada i Nadal altre cop...com passa el temps!

Arare ha dit...

Ai, Pere, no sé, jo cada dia em desperto amb mal de cap... i tota emboirada. Espero que això sigui passatger... Un petonet.

Arare ha dit...

Rita, a mi, abans també m'agradava i aguantava moltíssim, però la "tercera edat" (?¿?¿) no perdona!

Quan començaria, la tercera edat? pregunto, perquè no ho sé ben bé!

Bona nit, dormilega, un petonet!

el paseante ha dit...

M'has fet riure amb aquest post.

Tu i jo de parella... la llum sempre estaria encesa a casa nostra. Tu diurna i jo nocturn. Els de la Fecsa estarien contents.

bellosoli ha dit...

a mi em costa un horror llevar-me aquests dies! imagino que deu ser el canvi d'horari al que no m'hi he acostumat.

Em raja una mica el nas... l'al·lèrgia i la primavera...

Una cosa si que té de ben bona! el dia torna a ser llarg!