06 d’abril, 2008

Pel Gatot

C III

Gat


Tinc la cua molt senyora,

i el pèl m'ondula nevat,

però em veden el terrat

perquè, diuen, "és d'Angora".


Faig vida d'anacoreta,

i el lluç, me'l donen bullit.

Hec amb la pota el mosquit

i embullo el fil i la beta.


Ja m'agrada aquesta vida

una mica esmorteïda,

i queixar-se és de mal gust.


Però a vegades voldries

fer-te amb gats sense manies

que et donessin un disgust.


Mercè Rodoreda (Bestioles)
Tota la poesia de Mercè Rodoreda
Agonia de llum
la poesia secreta de Mercè Rodoreda
Angle, editorial




14 comentaris:

Iruna ha dit...

què guapet, arare!

(és que el gatot ho és molt, eh!)

una abraçada

Arare ha dit...

Creus que li agradarà, doncs? :)
la qüestió és dibuixar-li un somriure. Veurem...

Una altra abraçada per tu, reina mora.

MoNaLiTzA ha dit...

Sí senyora! Aquesta és la millor de les coses que hom pot fer...: Dibuixar somriures en cares d'altre amb un esboç a la pròpia.
O com a mínim, intentar-ho ;)

Bon diumenge, capitana! (Des de l'Ametlla s'ha sentit el xiulit! Ha baixat vora mar amb les corrents que arrodoneixen les costes de "ses illes". Un petó.

Mar ha dit...

jaja que divertit! és del llibre?

com ha anat? jo una mica avorrida... sense gaire feina i a Barcelona i han poques coses a fer!


(passa pel meu blog, que m'interessa que la gent em dongui opinió amb l'últim post!)

^^


Petons!

Mar ha dit...

i han = hi han

(que no l'he picat!)


:)

p ha dit...

Com m'agraden les bestiols de la Rodoreda. Em permets afegir un poema complementari (i que el Gatot vagi amb compte!)?

Si mai topes un formatge
no el deixis sinó malmès:
seria un error palès
deixar-lo viu en prestatge.

(Deia el pare: "és cosa trista;
llet en quall no té repòs
si no se'ns fica en el cos"
-i deien que era un sofista.)

Quina cursa, quina cursa,
ai la vida com s'escurça
quan tens al darrere un gat!

Bell rebost fóra ma vida!
Començo amb massa embranzida
i aquest formatge és salat.

La rata

Bon diumenge!

zel ha dit...

Ole ole, el gatot estarà content i s'ho mereix, si senyora!!! Petons!

Gatot ha dit...

un somriure només?¿?¿?¿?
i un :)
i dos :) :)
i tres :) :) :)

i trenta tres petonassos per tu, arare!!!

m'encanta riure i somriure! i m'encanta sobre tot el plaer del riure i del somriure compartit, de la complicitat en les idees, en les sensacions...

et diria: "gràcies per pensar en mi!". Però com que et va sortir de natural... només puc que alegrar-me'n i seguir somrient.

petons i llepades poètiques!

Zololkis ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Arare ha dit...

Monalitza, com veus, objectiu acomplert!

Que tinguis una bona setmana, guapa.

Arare ha dit...

Mar, si, és del llibre que vaig comprar fa dues setmanes, que ja l'havia llegit, però perquè l'havia demanat a la biblioteca. Ara ja me l'he comprat, em va agradar molt i la Rodoreda és una de les meves escriptores.

Ja he passat pel teu blog, ho has vist, no?

Un petonet, bona setmana!

Arare ha dit...

Pere, és preciós, també, espero que el Gatot tingui cura, hehehe...

Bon dilluns, ara, ja!

Arare ha dit...

Si, Zel, el Gatot, després de treballar tot el cap de setmana, té dret a un somriure :D

Petons, maca, que copmenci (i acabi) bé la setmana!

Arare ha dit...

Trenta-tres, Gatot? com quan el metge ens diu allò (que a mi no m'ha dit mai, per cert)
- Digui trenta-tres!
:D

Em quedo amb els trenta-tres i encra t'en pispo algun de més, apa!

feliç setmana, que sembla que serà una mica plujosa, o això diuen... vigila, que als gats no us agrada massa l'aigua!

marrameuuuuuuu