22 de març, 2008

I'm singing in the rain

Ahir era el dia de la poesia. Ja sabeu que a mi no m'agraden els "dies de", però per la poesia es pot fer alguna cosa com... no,no, no, de cap manera, jo no em veig capaç d'escriure'n una, però si de copiar-ne alguna. Ja us ho miraré. L'he de buscar bé, hi ha estats d'ànim per tot i avui cal buscar una mica...
Per altra banda, avui és el dia mundial de l'aigua, quina paradoxa, eh? quan més necessitats estem tots d'aigua, que semblava que era un bé que no s'acabaria mai... i és que jo sempre he cregut en la destrucció de l'home pel mateix home, digueu-me pessimista.
En homenatge al dia mundial de l'aigua - i potser perquè rego la meva prímula regalada per l'Albert, els meus rosers de pitiminí,l'un, portat de París, l'altre, regal de l'Àngels i les meves orquídies, regal del pare del Joan Salvador poc abans de morir... potser perquè els rego amb aquella aigua que surt de la dutxa i encara no és calenta (si, sóc així de bleda, o de conscienciada o d'innocent o el que vulgueu, potser tindreu raó si ho penseu) Sigui com sigui, en homenatge al dia de l'aigua, avui, a Blanes, PLOU! Benvinguda pluja! (ep, cauen quatre gotes mal comptades, però cauen!)

8 comentaris:

MoNaLiTzA ha dit...

Hola capitana!
Aquest matí t'he llegit, però no es podia deixar cap comentari.
Bona Pasqua per a tu i els teus, preciosa!
I si dilluns tornés a ploure, feu com els de Ridaura ;)

estrip ha dit...

ben fet! que s'ha d'estalviar aigua.

barbollaire ha dit...

Ondia Mariana! Que he vist el TN Vespre i la pedregada que us ha caigut!!
Quina mà de maltes 12 YO que podreu fer amb tant de gel, no? ;¬P

Espero que no hagi fet(gaire) mal...

(per cert estic convençut que, el dia que et decideixis a escriure poesia, jo podré tancar el xiringuitu...)

Petonets saldets, dolça nina
:¬)****

Arare ha dit...

Ei Monalitza, ja ho he vist, no es podien deixar comentaris - no em preguntis per què- i llavors he fet un altre post (de fet, el mateix, però en un post nou) i he eliminat l'anterior. Sempre dic el mateix,però és que els misteris de la informàtica són insondables!

I què fan els de Ridaura, eh? eh? eh?

Que quan plooooooooou, la deixen caure!

;)

Bona mona!

Arare ha dit...

Ai, estrip, uuns tant i altres tan poc... de vegades em sento molt gilipolles, no et pensis!

Arare ha dit...

sisisi, Sandokán, va ploure tot el dia (uix, això és el títol d'una obra de Teresa Pàmies) i a la tarda va fer una calamarsada increïble. Per cert, el meu fill petit, quan era molt petit, es pensava que una calamarsada volia dir fer el vermut amb calamars a la romana i un "vinillo", ja veus...

Vaig salvar la prímula i els rosers de miracle, que queien uns "pedruscos" que deunido!

Si jo escric poesia, tu tancaràs el xiringuito perquè directament abandonaràs una xarxa on hi hagi algú tan nefast com jo, hehehe! (tranquil, no ho faré)

Petonets de xocolata negra.

el paseante ha dit...

Jo em dutxo amb una galleda entre els peus. L'aigua que hi queda serveix per a l'WC. Sembla poca cosa, però si així estalvio una mica d'aigua...

Arare ha dit...

MOlt bé, paseante, però després de tot això que fem... quan veus el que fan "els de dalt", el que gasten, el que diuen i el que realment fan després, etc... no et sents gilipolles? (perquè jo si!) malgrat tot, reincideixo!