Bos dias e feliz aninovo!
Desde Padrón (onde uns pican e outros non) unha aperta moi grande, amigos e amigas!
Volverei axiña!
DES DEL MEU MAR - FRANÇA
Subscripció al blog
Entrades
Comentaris
Entrades
Comentaris
DES DEL MEU MAR - FRANÇA
Entrades
Comentaris
29 comentaris:
Bon any, arare!!!!!
Si hay caso y oportunidad, no dejes de darles un beso a nuestros comunes amigos gallegos (y tú te quedas con otro ;-))
Un beso y feliz año, reina mora.
Estimadíssima Perla de Labuan...El mono ha pogut amb tu i t'has "agenciat" un ordinador amb connexió a xarxa...
Viciosilla!!!! xDDDDDDDDDDDDDDDDDDDD
Feliç de llegir-te dolça Mariana.
Un petó de capvespres a la fi del mon...
;)**********
Los pimientos de padrón son los que pican o non.. che!! no resististe la abstinencia bloggeril?!?!
FELIZ AÑO NUEVOOOOOOOOOOOOO
un beso grande!! disfrute de sus vacaciones!
Bon Any !!! Dolça Arare ;)*****
Bon any a tu també!!! Arare!!!
Que tinguis una bona estada per terres gallegues, Arare_ ... i un millor any encara.
Arare, la políglota!
Bon Any, maca i fins la tornada.
Eo falo galego
(més o menys)
BON ANY NOU!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Ospatú! A Galicia! Jo et feia una mica més avall :Þ Sóc despistada de coll...
¡Feliz ano, guapa! E coidado cos pimientos que se dixiren mal.
Un abrazo :)
Se que el teu mar et troba a faltar (té morrinha). I està gelós de l'oceà. No t'enpadronis allà, eh?
Bon any nou!!
Cómo dominas as linguas.
La fala, digo.
Biquiños, marineira.
Jo no voldria dir el que et diré ara...
Em costa...
No se com fer-ho...
Va vinga....
Et trobo a faltar...
Ets aquell puntet de condiment que fa soboroses les menges...
(Ara que penso... Tu t'estaràs possant fins _ _ _ _ _, de marisc i pop i...joderrrrrr!!!!)
Un petonàs, dolça Perla de Labuan... ;)**
Demà us responc a tots, ok?
Mañana os respondo a todos, ok?
(estou sin folgos)= (estoy cansada)
biquiños
M'alegra molt que em facis aquesta observació, Barbollaire: "Em trobes a faltar". Jo també. Què passa, que et pensaves que no ho diria? :D
Em vaig posar fins---- de reveure amics i paisatges, ja que Galícia és com casa meva. El marisc... bé, una miqueta si,però sense passar-se (jo sóc molt discreta, menjant) ;)
petonets picants!
No lo sabe usted bien, Gelusilla! ;)
Un beso en lengua universal (que no CON) usted ya me entiende!
Ei, Antoni, molt bon Any a tu també, veí santpolenc!
Manel, no hi ha perill, jo sóc mediterrània al cent per cent. Però, com deia, Galícia és com a minha terra... me l'estimo moltíssim! Un petó dolç.
HOla Monalitza, no hi ha perill, no és època de pimientos i al mateix Padrón n'hi havia d'envasats que ves a saber tu si eren d'allà o venien d'Almeria... ells mateixos et deien que aquell no era moment de comprar-ne! Un petonet, maca!
Caram, Candela, vostè menja de tot ;)
Bon Any, reina del Cabaret Blocaire! i un petonet.
Glorieta, poli què? ;)
Bon Any, preciosa! (que per poc ja ens coneixem el 2007, tu i jo, eh?)
Pensador que pensa, fora d'una lleugera indisposició que va pàssar en 24 hores, tot ha estat perfecte! Ja us ho explicaré, o com a mínim ho il·lustraré amb paisatges si Blogger em dóna permís.
Bon Any, amic!
hehehe, Onix, m'agradaria que aquest qualificatiu me'l donéssis en un d'aquells moments en què estic cabrejada amb el món sencer (llavors tota la dolcesa se'n va en orris, juas,juas!)però ja m'agrada, ja, "donar aquesta imatge" ;)
Molts petons per tu, guapíssima! (ja t'he enllaçat l'adreça nova)
Bellosoli, neeeeeeeen! A veure si aquest any ens és més (no trobo la paraula)... venturós? a tots!!! Molts petonets, guapo!!!
Ay, MIB, chica, pues no, no resistí, en el pazo de Lestrove había wifi (y ya sabes...) llevábamos el portátil porque el capitán tenía una clase de informática pendiente con Álvaro, un día os hablaré de él (amigo informático conocido en intenné)... total, que en un momento en que pararon... ZAS! me lancé sobre el ordenador (nada, cuestión de dos minutos)
UN beso grande, bonica!
Barbollaire, ja ho veus, jo a la que trinc accés a un pecé... no em puc resistir!
Un altre petonet, C.M.
Llanos, la indisposición que no estaba calculada, hizo que se nos "perdiera" un día, así que no pudimos desplazarnos a Lugo para ver a nuestros amigos comunes, aunque (por si me leen) ya sabes tú que el Súper abuelo, que va a volver a serlo, está con su nietuco que ni se entera de nada más, jejeje (eh, que lo digo con mucho cariño)
UN beso y feliz año, Llanitos.
ei, Xurri! Ens veiem aviat! Bon Any, maquíssima!
Publica un comentari a l'entrada